Web del proyecto de investigación "Literaturas clásicas y literaturas hispánicas en la Baja Edad Media y el Renacimiento" (LCLH)

Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016 (I+D+i), Ref. FFI2013-43663



 bibliografía


A) Bibliografía más relevante sobre la presencia de las literaturas clásicas en las literaturas hispánicas en la Baja Edad Media y el Renacimiento

(No se incluyen trabajos de los miembros del proyecto. Véase el apdo. B)

1. Bibliografia básica sobre la tradición clásica en la literatura europea de la Baja Edad Media y Renacimiento

  • Alvarez Morán, M.C. (1976), El conocimiento de la mitología clásica en los siglos XIV al XVI, Madrid.
  • Alvarez Morán, M.C. (1977), “El Ovide moralisé, moralización medieval de las Metamorfosis”, CFC 13, 9-32.
  • Alvarez Morán, M.C. & Iglesias Montiel, R.M. (1998), “Los manuales mitológicos del Renacimiento”, Auster 3, 83-98.
  • Alvarez Morán, M.C. & Iglesias Montiel, R.M. (1998), “Los manuales mitológicos del Renacimiento”, Auster 3, 83-98.
  • Beck, C.H.  (1971), Geschichte der byzantinischen Volksliteratur, Munich.
  • Bolgar, R.R. (ed.) (1976), Classical Influences on European Culture A.D. 1500-1700, Cambridge.
  • Bush, D. (1932), Mythology and the Renaissance Tradition, Minneapolis.
  • Clark, J.G. et al. (2011), Ovid in the Middle Ages, Cambridge.
  • Comparetti, D. (19673), Virgilio nel Medio Evo I-II, Florencia (= Livorno 1872).
  • Curtius, E.R. (1955), Literatura europea y Edad Media latina, México (= Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter, Berna 1948).
  • Friedman, J.B. (1970), Orpheus in the Middle Ages, Harvard.
  • Grafton, A. et al. (2010), The Classical Tradition, Cambridge.
  • Griffin, N.E. (1907), Dares and Dictys: An Introduction to the Study of Mediaeval Versions of the Story of Troy, Baltimore.
  • Hervieux, L. (1964-1970), Les fabulistes latins. Depuis le siècle d’Auguste jusqu’à la fin du Moyen Âge I-V, Hildesheim & New York (= Paris 1888-1889).
  • Highet, G. (1954), La tradición clásica I-II, México (= The Classical Tradition in Western Literature, Oxford 1949).
  • Jeffreys, E. & Jeffreys, M. (1983),  Popular Literature in Late Byzantium, Londres.
  • Kallendorf, C.W., (2007), A Companion to the Classical Tradition, Oxford.
  • McGregor, J.H. (1991), The Shades of Aeneas: The Imitation of Vergil and the of Paganism in Boccaccio’s Filostrato, Filocolo, and Teseida, Athens.
  • Seznec, J. (1983), Los dioses de la Antigüedad en la Edad Media y el Renacimiento, Madrid.


2. Bibliografía para la literatura castellana

  • Alatorre, A. (1949), “Sobre traducciones castellanas de las Heroidas”, Nueva Revista de Filología Hispánica 3, 162-166.
  • Alcina Rovira, J.F. (2007), “El mito en el teatro de la segunda mitad del siglo XV: de Gómez Manrique a Hércules Florus”, in J.A. López Férez (2007), 205-218.
  • Algaba Palacios, N. (2003), “Venus en la prosa del primer Renacimiento”, in I. Colón & J. Ponce (edd.), Estudios sobre tradición clásica y mitología en el Siglo de Oro, Madrid, 95-107.
  • Alvar Ezquerra, A. (2007),”Mitología clásica y poesía castellana en la época del emperador Carlos”, in J.A. López Férez (2007), 235-265.
  • Arcaz Pozo, J.L. (1989), “Catulo en la literatura española”, CFC:elat 22, 249-286.
  • Arcaz Pozo, J.L. (2007), “La mitología clásica en la poesía castellana del siglo XIV”, in J.A. López Férez (2007), 145-164.
  • Arribas, M.L. (2007), “La figura de Hércules en la General Estoria de Alfonso X el Sabio”, in J.A. López Férez (2007), 101-121.
  • Artigas Alvarez, E. (1993), “Dafne: la Metamorfosis de Ovidio en Garcilaso”, in J.M. Maestre Maestre & J. Pascual Barea (coord.), Humanismo y pervivencia del mundo clásico I, Cádiz, 295-304.
  • Ashton, J.R. (1944), Ovid’s Heroides translated by Alphons the Wise, Wisconsin University, tesis doctoral inédita.
  • Barrigón Fuentes, M.C. & Domínguez de Paz, E. (1989), “La leyenda de Aquiles en España: una simbiosis pictórico-literaria”, Actas del VII Congreso Español de Estudios Clásicos III, Madrid, 381-386.
  • Benavente y Barreda, M. (2007), “Influencias de la mitología clásica en La Celestina y el Cancionero Generalin J.A. López Férez (2007), 219-233.
  • Bergua, J. (1995), Estudios sobre la tradición de Plutarco en España (siglos XIII-XVIII), Málaga.
  • Biglieri, A.A. (1990), “El exemplum medieval en el Libro de Buen Amor”, RFE 70, 119-132.
  • Brancaforte, B. (1990), Las Metamorfosis y las Heroidas de Ovidio en la General Estoria de Alfonso el Sabio, Madison.
  • Butinyà, J. (1993), “El paso de Fortuna por la península durante la Baja Edad Media”, Medievalismo 3, 209-229.
  • Cabañas, P. (1948), El mito de Orfeo en la literatura española, Madrid.
  • Camacho Rojo, J.M. (1991), “La tradición clásica en las literaturas hispánicas: esbozo de un ensayo bibliográfico”, Florentia Iliberritana 2, 33-92.
  • Cammarata, J. (1983), Mythological Themes in the Works of Garcilaso de la Vega, Madrid.
  • Carr, D.C. (1973), “Los Doze Trabajos de Hércules: fuente posible del Laberinto de Fortuna de Juan de Mena”, Hispanic Review 41, 417-420.
  • Casas Rigall, J. (2000), La materia de Troya en las letras romances del siglo XXX hispano, Santiago de Compostela.
  • Castro Jiménez, M.D. (1990), “Presencia de un mito ovidiano: Apolo y Dafne en la literatura española de la Edad Media y el Renacimiento”, CFC 24, 185-222.
  • Castro Jiménez, M.D. (1993), El mito de Prosérpina: fuentes grecolatinas y pervivencia en la literatura española, Madrid.
  • Castro Jiménez, M.D. (2007), “La mitología en la prosa del siglo XIV”, in J.A. López Férez (2007), 123-144.
  • Cebrián, J. (1988), El mito de Adonis en la poesía de la Edad de Oro (El ‘Adonis’ de Juan de la Cueva en su contexto), Barcelona.
  • Chatham, J.R. (1968), “A thirteenth century Spanish version of the Orpheus myth (Alfonso X General Estoria)”, Romance Notes 10, 181-185.
  • Cirot, G. (1937), “La guerre de Troie dans le Libro de Alexandre”, Bulletin Hispanique 39, 328-339.
  • Correa Calderón,E. (1953), “Reminiscencias homéricas en el Poema de Fernán González”, Estudios dedicados a Menéndez Pidal IV, Madrid, 359-390.
  • Cossío, J.M. (1998), Fábulas mitológicas en España I-II, Madrid (= 1952).
  • Cristóbal, V. (1997a), “Dares en Alfonso X”, in M.C. Bosch & M.Á. Fornés (edd.), Homenatge a Miquel Dolç, Palma de Mallorca, 393-396.
  • Cristóbal, V. (1997b), “Las Metamorfosis de Ovidio en la literatura española. Visión panorámica de su influencia con especial atención a la Edad Media y a los siglos XVI y XVII”, Cuadernos de Literatura Griega y Latina 1, 125-153.
  • Cristóbal, V. (1999), “De Ovidio a Villamediana: nota crítica a los versos 1809-1812 de la Fábula de Faetón”, CFC-ELat 17, 253-258.
  • Cristóbal, V. (2000), “Mitología Clásica en la literatura española: consideraciones generales y bibliografía”, CFC-Elat 18, 29-76.
  • Cristóbal, V. (2002), “Dido y Eneas en la literatura española”, Alazet 14, 41-76.
  • Cristóbal, V. (2004), “Dido y la Eneida en el Excidium Troiae”, en T. Amado et alii (eds.), Iucundi acti labores. Estudios en homenaje a D. Estefanía Álvarez, Santiago de Compostela, Universidad de Santiago, 239-245.
  • Cristóbal, V. (2005a), “Tradición Clásica: concepto y bibliografía”, Edad de Oro 24, 27-46.
  • Cristóbal, V. (2005b), “Tradición Clásica. Tradición y poligénesis”, en F. García Jurado (coord.), Encuentros complejos entre literaturas antiguas y modernas, Biblioteca E-Excellence, Liceus, <http://www.liceus.com/cgi-bin/aco/areas.asp?id_area=18>.
  • Cristóbal, V. (2007a), “La mitología clásica en la literatura española: una introduccion y aproximación bibliográfica”, in J.A. López Férez (2007), 1-33.
  • Cristóbal, V. (2007b), “Mitología clásica en la literatura española de la Edad Media y el Renacimiento”, en D. Estefanía et alii (eds.), Proyección de la mitología greco-latina en las literaturas europeas (= Cuadernos de Literatura Griega y Latina VI), Alcalá de Henares-Santiago de Compostela, Universidad de Alcalá, 37-57.
  • Cristóbal, V. (2011), “Ovid in Spain”, in J.G. Clark et al. (2011), Ovid in the Middle Ages, Cambridge, 231-256.
  • Cristóbal, V. (2013), “La tradición clásica en España. Miradas desde la Filología Clásica”, Minerva 26, 17-51.
  • Crosas López, F. (1995), La materia clásica en la poesía de cancionero, Kassel.
  • Crosas López, F. (1997), “Sobre los primeros mitógrafos españoles: El Tostado y Pérez de Moya”, in J.M. Lucía Megías (ed.), Actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval I, Alcalá de Henares, 543-550.
  • Cruz, A.J. (1986), “La mitología como retórica poética: el mito implícito como metáfora en Garcilaso”, The Romanic Review 77, 404-414.
  • Cuartero, M.P. (2004), “La paremiología en el Libro de Buen Amor”, in B. Morros & F. Toro (edd.), Juan Ruiz, Arcipreste de Hita, y el Libro de Buen Amor. Congreso Internacional del Centro para la Edición de los Clásicos Españoles, Alcalá la Real, 215-234.
  • Cuenca, L.A. de (2013), “La materia de Troya en la literatura medieval española”, in J.A. Clua & F. Sabaté (edd.), Usos i tradició de les literatures clàssiques a les literatures medievals, Lleida, 19-25.
  • De Carlos, H. (2009), “Dido, ¿viuda ejemplar?”, in L. Pomer, J. Redondo, J. Sanchis & J. Teodoro (edd.), Les literatures antigues a les literatures medievals, Amsterdam, 29-47.
  • Deveny, T. (1986), “Transformation of a Classical Myth: The Role of Hymen in the Spanish Renaissance Epitalamium”, Post-Script 3, 27-33.
  • Díaz-Regañón y López, J.M. (1956), Los trágicos griegos en España, Valencia.
  • Dolç, M. (1978), “Presencia de Virgilio en España”, in R. Chevalier (ed.), Présence de Virgile, Paris, 541-548.
  • Eisenberg, D. (1973), “The General Estoria: sources and source treatment”, Zeitschrift für romanische Philologie 89, 206-227.
  • Farinelli, A. (1929), “Note sulla fortuna del Boccaccio nella Ispagna nell'Età Media”, Italia e Spagna I, Torino, 362-369 (= Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen 1905).
  • Fernández Murga, F. & Pascual, J.A. (1977), “Anotaciones sobre la traducción española del De Mulieribus Claris de Boccaccio”, Studia Philologica Salmanticensia 1, 53-64.
  • Fernández Vallina, E. (1993), “Autores clásicos, mitología y siglo XV español: el ejemplo del Tostado”, in M.-A. Marcos Casquero (ed.), Estudios de tradición clásica y humanismo, León, 17-28.
  • Fontana Elboj, G. (1989), “Algunas notas sobre la relación de Boscán y Bocángel en sus poemas de Hero y Leandro”, Cuadernos de Investigación Filológica 15, 17-26.
  • Fucilla, J.G. (1960), “”Etapas en el desarrollo del mito de Ícaro en el Renacimiento, Hispanófila 8, 1-34.
  • Funes, L. (1994), “Dido y Eneas: la incorporación del registro poético en la prosa historiográfica alfonsí”, Anuario Medieval 6, 75-86.
  • Gallego Morell, A. (1961), El mito de Faetón en la literatura española, Madrid.
  • García Solalinde, A. (1916), “Las versiones españolas del ‘Roman de Troie’”, Revista de Filología Española 2, 121-165.
  • García Solalinde, A. (1928), “El juicio de Paris en el Alexandre y en la Gran Estoria”, Revista de Filología Española 15, 1-51.
  • García Solalinde, A. (1936), “Fuentes de la General Estoria de Alfonso X el Sabio”, Revista de Filología Española 23, 113-141.
  • García Teijeiro, M. (2007), “La mitología clásica en el marqués de Villena”, in J.A. López Férez (2007), 187-204.
  • García Teijeiro, M. & Molinos Tejada, M.T. (2011), “El princep de la tierra Smirna era clamado (nota a Berceo, Milagros 295d)”, Fortunatae 22, 145-149.
  • Garrido, R.M. (1991), “Lectura alfonsí de las Heroidas de Ovidio”, Revista Canadiense de Estudios Hispánicos 15, 385-400.
  • Garrigós, L. (2011), “Nacimiento de héroe, nacimiento de rey: astrología y mitología cristiana en el ‘Decir al nacimiento de Juan II (1406) de Francisco Imperial”, in Á. Narro & J. Redondo (edd.), Les literatures antigues a les literatures medievals II. Herois i sants a la tradició literària occidental, Amsterdam, 61-70.
  • Ginzler, J.R. (1987), The Role of Ovid’s Metamorphoses in the General Estoria of Alfonso el Sabio, Michigan.
  • González Rolán, T. & Del Barrio, F. (1985), “Juan de Mena y su versión de la Ilias latina”, CFC 19, 47-84.
  • González Rolán, T., Del Barrio, F. & López Fonseca, A. (1996), Juan de Mena, la Ilíada de Homero, Madrid.
  • González Rolán, T., Saquero, P. & López Fonseca, A. (2002), La tradición clásica en España (siglos XIII-XV). Bases conceptuales y bibliográficas, Madrid.
  • González Rolán, T. & Saquero, P. (1984),”Las cartas originales de Juan Rodríguez del Padrón: edicion, notas literarias y filológicas”, Dicenda 3, 40-72.
  • González Rolán, T. & Saquero, P. (2003), “La imagen polimórfica de Alejandro Magno desde la Antigüedad latina al Medievo hispánico: edición y estudio de las fuentes de un desatendido ‘Libro de Alexandre’ prosificado”, CFC:el 23, 107-152.
  • González Vázquez, J. (1991a), “Influencia de Virgilio durante el Prerrenacimiento”, in J.A. Sánchez Marín & M. López Muñoz (edd.), Humanismo renacentista y mundo clásico, Madrid, 131-154.
  • González Vázquez, J. (1991b), “Influencia de Virgilio en los escritores del primer Renacimiento”, in J.A. Sánchez Marín & M. López Muñoz (edd.), Humanismo renacentista y mundo clásico, Madrid, 155-174.
  • Green, O.H (1950), “Fingen los poetas. Notes on the Spanish Attitude toward Pagan Mythology”, Estudios dedicados a Menéndez Pidal I, Madrid, 1-4.
  • Guillou-Varga, S. (1986), Mythes, mythographies et poésie lyrique au siècle d’or espagnol, Lille.
  • Hernández Miguel, L.A. (2008), La Tradición Clásica. La transmisión de las literaturas griega y latina antiguas y su recepción en las vernáculas occidentales, Madrid.
  • Impey, O.T. (1980a), “Un dechado de la prosa literaria alfonsí: el relato cronístico de los amores de Dido”, Revue de Philologie 34, 1-27.
  • Impey, O.T. (1980b), “Ovid, Alfonso X and Juan Rodríguez del Padrón: two Castilian translations of the Heroides and the beginnings of Spanish sentimental prosa”, Bulletin of Hispanic Studies 57, 283-297.
  • Irizarry, E. (1983), “Echoes of the Amazon Myth in Medieval Spanish Literature”, in B.K. Miller (ed.), Women in Hispanic Literature. Icons and fallen Idols, Berkeley, 53-66.
  • Lida de Malkiel, M.R. (1950), Juan de Mena, poeta del prerrenacimiento español, México.
  • Lida de Malkiel, M.R. (1958-1959), “La General Estoria: notas literarias y filológicas (I)”, RPH 12, 111-142.
  • Lida de Malkiel, M.R. (1959-1960), “La General Estoria: notas literarias y filológicas (II)”, RPH 13, 1-30.
  • Lida de Malkiel, M.R. (1971), “Las sectas judías y los ‘procuradores’ romanos: en torno a Josefo y su influjo sobre la literatura española”, HR 39, 183-213.
  • Lida de Malkiel, M.R. (1974), Dido en la literatura española. Su retrato y su defensa, Londres.
  • Lida de Malkiel, M.R. (1975), La tradición clásica en España, Barcelona.
  • López Férez, J.A. (1994), “Datos sobre la influencia de la épica griega en la literatura española”, in J.A. López Férez (ed.), La épica griega y su influencia en la literatura española, Madrid, 359-409.
  • López Férez, J.A. (ed.) (2007), La mitología clásica en la literatura española. Panorama diacrónico, Madrid.
  • López Molina, L. (1960), Tucídides romanceado en el siglo XIV, Madrid.
  • Madoz, J. (1953), “Citas y reminiscencias clásicas en los Padres españoles”, Sanctis erudiri 5, 104-132.
  • Maestre Maestre, J.M.(2007), “Influencias indirectas de la mitología clásica en las literaturas latina y vulgar de los Siglos de Oro”, in J.A. López Férez (2007), 267-280.
  • Manero Sorolla, P. (1991), “La imagen del ave fénix en la poesía del Cancionero. Notas para su estudio”, Anuario de Estudios Medievales 21, 291-303.
  • Marasso, A. (1943), “Hesíodo en la literatura castellana”, Boletín de la Academia Argentina de Letras 16, 7-63.
  • Marcos Casquero, M.-A. (1993), “El tema troyano en la Edad Media. Guido delle Colonne, ¿traductor de Benoît de Sainte-Maure?”, Estudios humanísticos. Filología 15, 79-99.
  • Marín Pina, M.C. (1989), “Aproximación al tema de la virgo bellatrix en los libros de caballerías españoles”, Criticón 45, 81-94.
  • Martín Fernández, M.A. (1985), Juan de Mena y el Renacimiento (estudio de la mitología en su obra menor), Córdoba.
  • Martín Fernández, M.A. (1989), “La mitología en el Laberinto de Fortuna”, Boletín de la Real Academia de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes 116, 191-208.
  • Martín García, F. (1996), Antología de fábulas esópicas en los autores castellanos (hasta el siglo XVIII), Cuenca.
  • Martínez García, O. (1999), “Fortuna del mito de Teseo: del Renacimiento hasta el siglo XIX”, Estudios Clásicos 115, 51-71.
  • Menéndez Pidal, R. (1934), “Un episodio de la fama de Virgilio en España”, Studi Medievali 5, 332-341.
  • Menéndez Pidal, R. (1934), Historia troyana en prosa y verso, texto de hacia 1270, Madrid.
  • Morreale, M. (1954a), “Un ensayo medieval de exégesis mitológica: Los doze trabajos de Hércules de Enrique de Villena”, Revista de Literatura 5, 21-34.
  • Morreale, M. (1954b), “Coluccio Salutati’s De laboribus Herculis (1406) and Enrique de Villena’s Los doze trabajos de Hércules (1417), Studies in Philology 51, 95-106.
  • Morreale, M. (2007), “Introducción bibliográfica al tema de Hércules en España”, in J.A. López Férez (2007), 35-49.
  • Morros, B. (2002), “Dos fábulas esópicas del Libro de Buen Amor: la del león doliente y la del viejo león”, Boletín de la Real Academia Española 82, 113-129.
  • Morros, B. (2004), “Las fuentes del Libro de Buen Amor”, in B. Morros & F. Toro (edd.), Juan Ruiz, Arcipreste de Hita, y el Libro de Buen Amor. Congreso Internacional del Centro para la Edición de los Clásicos Españoles, Alcalá la Real, 69-104.
  • Nieto Ibáñez, J.M. (2004), La novela en la literatura española: Estudios sobre mitología y tradición clásicas (siglos XIII-XVII), León 2004.
  • Norris, F.P. (1970), La Crónica Troyana. A Medieval Spanish Translation of Guido de Colonna’s Historia Destructionis Troiae, Chapel Hill.
  • Orduna, G. (1985), “La estoria de Acteón: Ovidio y la General Estoria alfonsí”, Letras de Buenos Aires 11-12, 134-139.
  • Pajares, M.T. (1985), “La presencia de Dido en la Primera Crónica General: un ejemplo del criterio histórico de Alfonso X”, Revista Canadiense de Estudios Hispánicos 9, 472-476.
  • Pascual, J.A. (1972-1973), “Los doce trabajos de Hércules, fuente de algunas glosas a la Coronación de Juan de Mena”, Filología moderna 46-47, 89-104.
  • Pellicer y Saforcada, J.A. (1778), Ensayo de una biblioteca de traductores españoles, Madrid.
  • Pérez Martín, I. & P. Bádenas de la Peña (edd.), Bizancio y la Península Ibérica. De la Antigüedad tardía a la Edad Moderna, Madrid 2004.
  • Recio, R. (1995), La traducción en España (siglos XIV-XVI), León.
  • Reichenberger, A.G. (1950), “Boscán and Ovid”, Modern Language Notes 65, 379-383.
  • Reichenberger, A.G. (1951), “Boscán and the Classics”, Comparative Literature 3, 97-118.
  • Reichenberger, A.G. (1969), “The Marqués de Santillana and the Classical Tradition”, Iberorromania 1, 15-34.
  • Reichenberger, A.G. (1973), “Klassische Mythen im spanischen goldenen Zeitalter”, Studia Iberica. Festschrift für Hans Flasche, Berna, 495-510.
  • Reichenberger, A.G. (1975), “Classical Antiquity in Some Poems of Juan de Mena”, Studia Hispanica in honorem Rafael Lapesa III, Madrid, 405-418.
  • Rey, A. & García Solalinde, A. (1942), Ensayo de una bibliografia de las leyendas troyanas en la literatura española, Bloomington.
  • Rovira, H. (2011), “Els Escipions africans: de Roma a València”, in Á. Narro & J. Redondo (edd.), Les literatures antigues a les literatures medievals II. Herois i sants a la tradició literària occidental, Amsterdam, 245-261.
  • Rubio, D. (1934), Classical Scholarship in Spain, Washington 1934.
  • Rubio, F. (1954), “Andanzas de Hércules por España, según la General Estoria de Alfonso el Sabio”, Archivo Hispalense 24, 41-55.
  • Rubio, F. (1961), “La Historia de Troya de Alfonso el Sabio”, La Ciudad de Dios 174, 357-380.
  • Sanchis Llopis, J. (2009), “La evolución de la figura de Pentesilea: de la literatura greco-latina al final de la Edad Media. Un ejemplo más de recepción del ciclo troyano”, in L. Pomer, J. Redondo, J. Sanchis & J. Teodoro (edd.), Les literatures antigues a les literatures medievals, Amsterdam, 175-191.
  • Sanchis Llopis, J. (2011), “Figuras del mundo clásico en la Regoneixença de Francesc Carrós Pardo de la Casta”, in Á. Narro & J. Redondo (edd.), Les literatures antigues a les literatures medievals II. Herois i sants a la tradició literària occidental, Amsterdam, 263-279.
  • Sancho Montés, S. (2009), “El nom dels vents com a elements de mitologia grecollatina al Liber Maiolichinus”, in L. Pomer, J. Redondo, J. Sanchis & J. Teodoro (edd.), Les literatures antigues a les literatures medievals, Amsterdam, 193-207.
  • Sancho Montés, S. & Sastre, J.C. (2011), “Referents clàssics al Llibre dels feits del Rei En Jaume I i a la Crònica del Rei En Pere de Bernat Desclot: somnis, aparicions i altres prodigis”, in Á. Narro & J. Redondo (edd.), Les literatures antigues a les literatures medievals II. Herois i sants a la tradició literària occidental, Amsterdam, 281-298.
  • Saquero, P. & González Rolán, T. (1993), “Aproximación a la fuente latina del ‘Libro de las generaciones de los gentiles’ utilizada en la General Estoria de Alfonso X el Sabio”, CFC: Elat 4, 85-115.
  • Saquero, P. & González Rolán, T. (1998), “El mito ovidiano de Hermafrodito y Sálmacis (Met. IV 285-388) vertido al castellano por Alfonso el Sabio y Juan de Mena”, CFC: Elat 15, 207-230.
  • Schalk, F. (1976), “Zur Rolle der Mythologie in der Literatur der Siglo de Oro”, in R.R. Bolgar (ed.), Classical Influences on European Culture A.D. 1500-1700, Cambridge, 259-270.
  • Schevill, R. (1913), Ovid and the Renascence in Spain, Berkeley.
  • Schneider, M.L. (1960), “Apuntes sobre mitología greco-romana en Castillejo y Garcilaso”, Revista de Filología Hispánica 2, 295-312.
  • Segura Ramos, B. (2007), “La mitología clásica y el teatro español prelopista”, in J.A. López Férez (2007), 281-288.
  • Signes Codoñer, J. et al. (ed.) (2005), Antiquae lectiones. El legado clásico desde la Antigüedad hasta la Revolución Francesa, Madrid 2005.
  • Tate, R.B. (1970), “Mitología en la historiografía española de la Edad Media y el Renacimiento”, Ensayos sobre la historiografía peninsular del siglo XV, Madrid, 13-32 (= “Mythology in Spanish Historiography of the Middle Ages and the Renaissance”, HR 22, 1954, 1-18).
  • Vela Tejada, J. (2007), “Los mitos clásicos en la lírica del siglo XV: el prerrenacimiento español en el marqués de Santillana y Juan de Mena”, in J.A. López Férez (2007), 165-186.
  • Vidal, J.L. (2007), “Leyendas virgilianas en literaturas hispánicas medievales”, in J.A. López Férez (2007), 51-65.
  • Villarrubia Medina, A. (2007), “Motivos mitológicos clásicos en la poesía española de los siglos XII y XIII”, in J.A. López Férez (2007), 65-99.
  • Walthaus, R. (1994), “La fortuna de Dido en la literatura española medieval (desde las crónicas alfonsíes a la tragedia renacentista de Juan de Cirne”, in M.I. Toro Pascua (ed.), Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Salamanca, 1171-1181.

3. Bibliografía para la literatura catalana

  • Avalle-Arce, J.B. (1974), “Para las fuentes de Tirant lo Blanc”, Temas hispánicos medievales, Madrid, 233-261.
  • Ayensa, E. (1999-2000), “Lipot: un préstec grec en l’obra de Francesc Eiximenis”, BRABL 47, 377-382.
  • Badia, L. (1973-1974), “Sobre la traducció catalana del Decamerón de 1429”, BRABLB 35, 69-101.
  • Badia, L. (1981), “No tragats exempli dels romans”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes I, Barcelona, 87-94.
  • Badia, L. (1985a), “De la reverenda Letradura en el Curial e Güelfa”, Caplletra 2, 5-18.
  • Badia, L. (1985b), “El Ovidio exiliado en Ausiàs March”, Estudios románicos dedicados al Profesor Andrés Soria Ortega, Granada, 267-272.
  • Badia, L. (1987), “La segona visió mitològica de Curial. Notes per a una interpretació de l’anònim català del segle XV Curial e Güelfa”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes XIV. Miscel·lània Antoni Maria Badia i Margarit VI, Barcelona, 265-292.
  • Badia, L. (1989), “De la Faula al Tirant lo Blanc, passant, sobretot, pel Llibre de Fortuna e Prudència”, in Quaderns Crema, deu anys: miscel·lània, Barcelona, 17-57 (= ed. rev. a Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, Barcelona & València 1993, 93-128).
  • Badia, L. (1991), “El Plany dolorós de la reina Hècuba de Joan Roís de Corella. Restauracions i contextos”, in A. Ferrando & A.G. Hauf (edd.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura III, Barcelona, 195-223.
  • Badia, L. (1993a), Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, Barcelona & València.
  • Badia, L. (1993b), “Per la presència d’Ovidi a l’Edat Mitjana catalana, amb notes sobre les traduccions de les Heroides i les Metamorfosis al vulgar”, Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, Barcelona & València, 39-71.
  • Balasch, M. (1983), “Un precursor del humanismo peninsular: Felipe de Malla”, Helmantica 34, 1983, 73-79.
  • Bastardas, J. (1987), “El suïcidi literari de Càmar. Una nota sobre el primer humanisme català en la novel·la Curial e Güelfa”, Barcelona, 255-263.
  • Boehne, P.J. (1982), “The Presence of Petrarch in Curial e Güelfa”, Catalan Review 5, 35-56.
  • Boehne, P. (1989), The Renaissance Catalan Novel, Boston 1989.
  • Bosch, S. (1949-1950), “Les fonts orientals del Tirant lo Blanch”, Estudis Romànics 2, 1-50.
  • Butinyà, J. (1990), "Una nova font del Tirant lo Blanc", Revista de Filología Románica 7, 1990, 191-196.
  • Butinyà, J. (1991), “Boccaccio y Dante en el Curial e Güelfa”, Epos 7, 259-273.
  • Butinyà, J. (1992), “De les fonts del Curial e Güelfa i del posat blasmador del seu autor”, Revista de Filología románica 9, 181-189.
  • Butinyà, J. (1994), “Dues esmenes al De remediis i dues adhesions al Somnum Scipionis en el prehumanisme català”, Revista de L’Alguer 5, 195-207.
  • Butinyà, J. (1997a), “El Decamerón tras el Curial e Güelfa”, Estudios Humanísticos. Filología 19, 11-31.
  • Butinyà, J. (1997b), “Sobre la proyección de los trecentistas italianos en la introducción del humanismo en la Corona de Aragón”, Cuadernos de Filología Italiana 4, 265-277.
  • Butinyà, J. (1998), “Curial e Güelfa, novela humanista del siglo XV”, in M. Pérez (ed.), Actas del Congreso Internacional sobre Humanismo y Renacimiento II, León, 223-233.
  • Butinyà, J. (1999), Tras los orígenes del Humanismo: el Curial e Güelfa, Madrid.
  • Cabré, L. (2008), “Ovid’s Odi et amo and Its Presence in the Poetry of Ausiàs March”, in A. Coroleu & B. Taylor (edd.), Latin and Vernacular in Renaissance Iberia: Ovid from the Middle Ages to the Baroque, Manchester, 17-24.
  • Cabré, L. (2013), “Una altra veu d’Ausiàs March, entre Ovidi i la psicologia aristotèlica”, in J.A. Clua & F. Sabaté (edd.), Usos i tradició de les literatures clàssiques a les literatures medievals, Lleida, 27-38.
  • Cantavella, R. (1997), On the Sources of the Plot of Corella’s Tragèdia de Caldesa», in Ian Macpherson & Ralph Penny (ed.), The Medieval Mind. Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, Londres, Tamesis (Monografías, 170), pp. 75-90.
  • Carré, A. (1993), “La biblioteca del metge Jaume Roig”, Anuari de Filologia. Secció C, Llengua i literatura catalanes 4, 23-36.
  • Casella, M. (1919), “Il Somni d’En Bernat Metge e i primi influssi italiani sulla letteratura catalana”, Archivum Romanicum 3, 145-205.
  • Cátedra, P.M. (1993), “Los Doze trabajos de Hércules en el Tirant (Lecturas de la obra de Villena en Castilla y Aragón)”, Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc', Barcelona, 171-205.
  • Cingolani, S.M. (1995-1996), “Clàssics i pseudo-clàssics al Tirant lo Blanc”, BRABL 45, 361-383.
  • Cortés, M. (1996-1997), “La coherència iconogràfica de la segona visió mitogràfica de Curial”, Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca 5, 41-57.
  • Cristóbal, V., “Odi et amo: textos paralelos en Ausiàs March”, in E. Artigas et al. (edd.), Homenatge a Josep Alsina II. Actes del Xè Simposi de la Secció Catalana de la SEEC, Tarragona, 361-367.
  • Escrivà, V. (1984), “Jacob Xalabín: complex de cultura i el narrador”, Miscel·lània Sanchis Guarner I, València, 101-105.
  • Ferrando, A. (1996), “Fortuna catalana d’una llegenda germànica: el tema de l’emperadriu d’Alemanya falsament acusada d’adulteri”, in A. Schönberger & & Stegmann, T.D. (edd.), Actes del Xè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes II, Barcelona, 197-216.
  • Garcia Sempere, M. (1995), “La Disputa de l'ase, consideracions sobre el perspectivisme i les fonts literàries d'Anselm Turmeda”, in J. Paredes (ed.), Actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval II, Granada, 371-396.
  • Garcia Sempere M. & Martín Pascual, L. (1996), “Algunes fonts occidentals de l'obra d'Anselm Turmeda Disputa de l'ase”, Revista de Filología Románica 13, 181-214
  • Gómez i Font, X. (1988a), “Les Metamorfosis (d’Ovidi?) en Curial e Güelfa”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes. Miscel·lània Jordi Carbonell V, 71-83.
  • Gómez i Font, X. (1988b), “Curial e Güelfa, petges mitològiques”, Caplletra 3, 43-68.
  • Grifoll, I., “Camar versus Dido”, in J.A. Clua & F. Sabaté (edd.), Usos i tradició de les literatures clàssiques a les literatures medievals, Lleida, 39-59.
  • Guia, J. (1996), De Martorell a Corella. Descobrint l’autor del Tirant lo Blanc, Catarroja.
  • Guia, J. (1998a), “Manlleus fraseològics i altres intertextualitzacions de les Històries troianes al Tirant lo Blanc”, in P. Maninchedda (ed.), La Sardegna e la presenza catalana del Mediterraneo I, Càller, 182-200.
  • Guia, J. (1998b), “Sobre les fonts catalanes de l'Espill”, Revista de Catalunya 125, 135-166.
  • Hauf, A.G. (1991), “Una font aristotèlica d'Ausiàs March”, in A. Ferrando Francés & A.G. Hauf (edd.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura 4, València & Barcelona, 59-74.
  • Hauf, A.G. (1993), “Tres cartes d'amor: contribució a l'estudi del gènere epistolar en el Tirant lo Blanc", in Actes del Symposion Tirant lo Blanc, Barcelona, 379-409.
  • Hauf, A.G. (1994), “'La dama de Rodes': tècnica i 'energia boccacciana' en un 'novellino' del 'Tirant lo Blanc'”, in A. Ferrando & A. Hauf (edd.), Miscel·lània Joan Fuster: estudis de llengua i literatura VIII, València-Barcelona, 79-118.
  • Hauf, A.G. (1995), “Seducció i anti-seducció: d'Ovidi a l'Heptamerón, passant pel Tirant lo Blanch”, in E. Real Ramos (ed.), El arte de la seducción en el mundo románico medieval y renacentista, València, 119-144.
  • Hauf, A.G. (1998), “Possibles ressons de les Tusculanes en el poema XXXVII d'Ausiàs March”, Caplletra 24, 105-116.
  • Mahiques Climent, J. (2005), “Lo Somni de Bernat Metge i les tractats d’apareguts”, Llengua & literatura 16, 7-31.
  • Mahiques Climent, J. (2007), “Algunas huellas del Triumphus Cupidinis y el De amore en la poesía hispánica de los siglos XV-XVI”, Revista de Poética Medieval 18, 179-196.
  • Mahiques Climent, J. (2013), “’Loquitur nobilis nobili’ (de amore, lib. I, cap. VI): presència de Virgili i altres fonts en Andreu el Capellà”, in J.A. Clua & F. Sabaté (edd.), Usos i tradició de les literatures clàssiques a les literatures medievals, Lleida, 81-92.
  • Marcos Hierro, E. (2013), “La Grècia medieval en els cronistes catalans”, in J.A. Clua & F. Sabaté (edd.), Usos i tradició de les literatures clàssiques a les literatures medievals, Lleida, 19-25, 135-153.
  • Martín Pascual, L. (1988), “Les fonts orientals de la Història de Jacob XalabínSharq-al-Andalus 5, 101-109.
  • Martín Pascual, L. (1989), “Presència de la tradició oriental al ‘Jacob Xalabín’”, Miscel·lània Joan Bastardas I, Barcelona, 231-244.
  • Martín Pascual, L. (1995), “La Disputa de l'ase d'Anselm Turmeda i la tradició enciclopèdica medieval”, in J. Paredes (ed.), Actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval II, Granada, 213-227.
  • Martín Pascual, L. (1997), "Contribució a la versió catalana de les Faules d'Isop", Actas del VI Congreso de la AHLM, Alcalá de Henares 1997, 1023-1037.
  • Martínez Romero, T. (1998), Un clàssic entre clàssics: sobre traduccions i recepcions de Sèneca a l'època medieval, València & Barcelona.
  • Martos, J.-L. (2001a), Fonts i seqüència cronològica de les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, Alacant.
  • Martos, J.-L. (2001b), “Boccaccio y Roís de Corella: las Genealogiae deorum”, Cuadernos de filología italiana, 535-557.
  • Medina, J. (1979), “Virgili en la literatura catalana”, Faventia 1, 51-57.
  • Merrill, C.J. (1979), Adventure and Quest in Curial e Güelfa, tesi doctoral, Ann Arbor.
  • Merrill, C.J. (1982), “La Güelfa i els seus models italians”, Actes del III Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Barcelona, 131-142.
  • Merrill, C.J. (1998), “They came to Cartago burning: Curial, Güelfa, Aeneas and St. Augustine of Hippo”, Actes del VIIIè Col.loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Barcelona, 189-198.
  • Miralles, C. (1986), Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana, Barcelona.
  • Miralles, C. (1993), “La dona és el món”, in Actes del Symposion Tirant lo Blanc, 485-540.
  • Miralles, C. (2012), Aracne. Trasllats i ordits d’alguns textos del quatre-cents, València.
  • Nicolau d’Olwer, Ll. (1908), “Apunts sobre la influència italiana en la prosa catalana”, Estudis Universitaris Catalans 2, 166-179.
  • Nicolau d’Olwer, Ll. (1909), “Del classicisme a Catalunya: notes al primer diálech de Bernat Metge”, Estudis Universitaris Catalans 3, 429-444.
  • Nicolau d’Olwer, L. (1932), “Nòtules sobre Virgili a Catalunya a l’Edat Mitjana”, Studi Medievali 5, 345-348.
  • Olivar, M. (1936), “Notes entorn la influència de l’Ars dictandi sobre la prosa catalana de Cancilleria de finals del segle XIV”, Homenatge a A. Rubió i Lluch III, Barcelona, 631-653.
  • Peirats, A.I. (2002), “Consilia, Disciplina, Doctrina: Lectura d'un fragment de l'Spill de Jaume Roig”, BRABL 48, 289-312.
  • Peirats, A.I. (2003), “Analogies entre el Livre des lamentations de Matheolus i l’Spill de Jaume Roig”, in M.-C. Zimmermann & A. Charlon (edd.), Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona 47-68.
  • Perujo, J. (1997), “De Troia a Constantinoble: Aquil·les i Tirant en l'amor i en la guerra”, Caplletra 27, 41-56.
  • Perujo, J. (1998), “L’obra de Guido delle Colonne reutilitzada en el Tirant lo Blanc”, in P. Maninchedda (cur.), La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo I, Cagliari, 462-472.
  • Piera, M. (1995), “'Aquells qui ho voldran saber, lligen maestre Guido de Columpnis': una lectura de Curial e Güelfa”, Catalan Review 9, 113-124.
  • Pomer  Masferrer, L. (2001), “Reminiscències explícites de l’Antiguitat greco-llatina al Tirant lo Blanc”, SphVal 4, 117-138.
  • Pujol, J. (1995-1996), “El desenllaç tràgic del Tirant lo Blanc. Les Troianes de Sèneca i les idees de tragèdia al segle XV", BRABLB 45, 29-66.
  • Pujol, J. (1997), “De Guido delle Colonne a l'Ovidi epistolar: sobre el rendiment narratiu i teòric d'unes fonts del Tirant lo Blanc”, in T. Martínez (ed.), 'Lo gentil estil fa pus clara la sentència'. De literatura i cultura a la València medieval, Borriana 1997, 133-174.
  • Riquer, M. de (1934a), L’humanisme català, Barcelona.
  • Riquer, M. de (1934b), “Humanisme i decadència en les lletres catalanes”, Revista de Cultura 14, 249-264.
  • Riquer, M. de (1949), “Nuevas contribuciones a las fuentes del Tirant lo Blanc”, Conferencias desarrolladas con motivo del IV centenario del nacimiento de Miguel de Cervantes (1547-1947) III, Barcelona, 8-30.
  • Riquer, M. de (1967), “Medievalismo y humanismo en la Corona de Aragón a fines delsiglo XIV”, Actas del VIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, València, 3-18.
  • Romano, D. (1979), “La versió catalana del De mulieribus claris de Boccaccio”, Miscel·lània Aramon i Serra. Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a Ramon Aramon i Serra en el seu setantè aniversari I, Barcelona, 507-509.
  • Rubió i Balaguer, J. (1964), “Sobre els orígens de l’humanisme a Catalunya”, La cultura catalana del Renaixement a la Decadència, Barcelona, 9-25 (= Bulletin of Hispanic Studies 24, 1947, 88-99).
  • Rubió i Lluch, A. (1889), El Renacimiento clásico en la literatura catalana, Barcelona.
  • Rubió i Lluch, A. (1914), “La cultura catalana en el regnat de Pere III”, Estudis Universitaris Catalans 8, 219-247.
  • Rubió i Lluch, A. (1917-1918), “Joan I humanista i el primer període de l’humanisme català”, Estudis Universitaris Catalans 10, 1-117.
  • Rubió i Lluch, A. (1927), “Paquimeres i Muntaner”, Institut d'Estudis Catalans. Secció històrico-arqueològica. Memòries 1, 33-60.
  • Sanvisenti, B. (1902), I primi influssi della letteratura italiana in Spagna, Milà.
  • Stocchi, M. (1995-1996), “Curial e Güelfa e il Deccamerone”, BRABLB 45, 293-316.
  • Thiolier-Méjean, S. (2010), “Virgile et Prêtre Jean dans la nouvelle ‘Frayre de Joy et Sor de Plaser”, in A. Buckley & D. Billy (edd.), Études de langue et de littérature médiévales offertes à P.T. Ricketts, Turnhout, 93-105.
  • Trillas Millàs, E. & Cristóbal, V. (1996), “Las Heroidas de Ovidio en Joan Roís de Corella”, Tradició clàssica. Actes de l’XIè Simposi de la Secció Catalana de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, Andorra, 693-697.
  • Turró i Torrent, J. (1991), “Sobre el Curial, Virgili i Petrarca”, in A. Ferrando & A.G. Hauf (edd.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, València, 149-168.
  • Torró, J. (1999), “Ausiàs March no va viue en temps d’Ovidi”, in A. Rafanell & P. Valsalobre (edd.), Estudis de filologia catalana. Dotze anys de l’Institut de Llengua i Literatura Catalanes, Secció Francesc Eiximenis, Barcelona, 175-199.
  • Vaeth, J.E. (1918), 'Tirant lo Blanc': A Study of its Authorship, Principal Sources and Historical Setting, New York.
  • Vidal, J.L. (1986), “Presenza di Virgilio nella cultura catalana”, in La fortuna di Virgilio, Nàpols, 419-449.
  • Wittlin, C. (1998-1999), “La Biblis, Mirra i Santa Anna de Joan Roís de Corella: traduccions modulades, amplificades i adaptades”, Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura 8, 175-189.
  • Ysern Lagarda, J.A. (1996), “Retòrica sermonària, exempla i construcció textual de l'Espill”, Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca 5, 151-182.
  • Zaragoza, J. (1991), "El Iambe de les dones i l'Espill de Jaume Roig", in L. Ferreres (ed.), Actes del IXè Simposi Català d'Estudis Clàssics I, Barcelona, 483-487.


4. Bibliografía para la literatura gallego-portuguesa
  • Amado Rodríguez, M.T. (2001), “Literatura y literatura gallega: algunas calas”, Cuadernos de literatura griega y latina 3, 61-125.
  • Díaz de Bustamante, J.M. (2005), "Acerca de la acomodación de textos latinos en la lírica medieval hispánica: revisión del caso gallego-portugués", in V.V. Martínez & C.P. González (edd.), Poesía medieval (historia literaria y transmisión de textos), Burgos, 219-247.
  • García, A.M. (ed.) (1998), Crónica Troiana en linguagem portuguesa. Edición y estudio, Salamanca.
  • Lorenzo, R. (ed.) (1985), Crónica Troiana, A Coruña.
  • Parker, K.M. (ed.) (1975), Historia Troyana, Santiago de Compostela.
  • Sánchez Tarrío, A.M. (2001), "Tradução e nobilitação literária do romance: uma estratégia não re-latinizadora no português quinhentista", Euphrosyne, 29 (2001), pp. 157-170.
  • Tarrío, A.M. (2005), "A frágua da poesia clássica. Ovídio e Angelo Sabino en metro cancioneiril", in Actas del IX Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, A Coruña, 18-22 de septiembre de 2001, Universidade da Coruña, 2005, Vol. 3, pp. 503-520.
  • Tarrío, A.M. (2006), “Ninguem nom quer dizer: la recusatio de la épica en el Quinientos (Cancioneiro Geral de Garcia de Resende 493)”, in Convivio. Estudios sobre la poesía de cancionero, Granada, 747-758.
  • Tarrío, A.M. (2007), “O 'Commentum' de Martinho de Figueiredo (1529) e as lições plinianas de Poliziano (Naturalis Historia, Bodleian Library Auct.Q.1.2)”, in Os clássicos no tempo: Plínio o Velho, e o Humanismo Português, Lisboa, 95-110.
  • Tarrío, A.M. (2007), “A tragédia de Édipo na iconografia quinhentista. As tapeçarias de Lamego”, in A. Pena (coord.), Mito, Literatura, Arte. Mitos clássicos no Portugal Quinhentista, Lisboa, 45-159.
  • Tarrío, A.M. (2010), “Duarte de Resende, trovador y traductor de Cicerón”, Convivio. Cancioneros peninsulares, Granada, 197-213.

5. Bibliografía para la literatura aragonesa

  • Af Geijerstam, R. (1980), “Sobre Heredia i el bilingüisme medieval aragonès-català”, Actes V Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, PAM, 495-510.
  • Af Geijerstam, R. (1996), “Un esbozo de la Grant Crónica de Espanya de Juan Fernández Heredia”, Archivo de filología aragonesa 52-53, 267-294.
  • Alvarez, A. (1985), “Juan Fernández de Heredia y las traducciones del griego medieval al aragonés”, Erytheia 6, 1985, 25-41.
  • Alvarez, A. (1986), “Los helenismos en las traducciones aragonesas de Juan Fernández de Heredia”, Erytheia 7, 1986, 113-131.
  • Ciprés Palacín, M.A. (2011), “Elementos lingüísticos galorrománicos en el texto aragonés Flor de las ystorias de Orient, del scriptorium de Juan Fernández de Heredia”, Alazet 23, 29-39.
  • Domínguez, F. (1979), “Fernández de Heredia’s Grant Crónica de Espanya, the Roman de Troie en prose and the Versione d’Anonimo”, Hispanófila 66, 1-7.
  • Leslie, R. (1973), “A source for Juan Fernández de Heredia Rams de Flors", Studia Neophilologica 45, 158-170.
  • Luttrell, A. (1960), “Greek Histories translated and compiled for Juan Fernández de Heredia, Master of Rhodes 1377-95”, Speculum 35, 401-407.
  • Margarit, A.M. (1996), “Algunas notas sobre la lengua de Juan Fernández de Heredia”, Archivo de filología aragonesa 52-53, 257-266.
  • Morel-Fatio, A. (1885), Chronique de Morée aux XIIIe et XIVe siècles, Genève 1885.
  • Riquer, M. de (1967), “Medievalismo y humanismo en la Corona de Aragón a fines del siglo XIV", Actas del VIII Congeso de Historia de la Corona de Aragón, València, 3-18.

6. Bibliografía para la literatura asturiana

  • González Delgado, R. (2002), “El mito de Hero y Leandro en las letras asturianas”, in J.M. Maestre et al. (edd.), Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje a Antonio Fontán IV, Alcañiz & Madrid, 1843-1854.
  • González Delgado, R. (2004), “Les traducciones d'Horacio al asturianu”, Lletres Asturianes 85, 57-84.
  • González Delgado, R. (2008a), “La lliteratura grecollatina en llingua asturiana”, Lletres Asturianes 97, 53-102.
  • González Delgado, R. (2008b), “Safo nel Surdimientu”, Lletres Asturianes 99, 77-106.
  • González Delgado, R. (2010a), “El topos de l'Arcadia na lliteratura asturiana”, in Homenaxe al Profesor Xosé Lluis García Arias II, Uviéu, 821-838.
  • González Delgado, R. (2010b), “Las traducciones grecolatinas a lengua asturiana y su relación con otras literaturas ibéricas”, in Relaciones entre las literaturas ibéricas y las literaturas extranjeras, Berna, 87-100.
  • González Delgado, R. (2012), Canta, Musa, en lengua asturiana. Estudios de traducción y tradición clásica, Saarbrücken.
  • Hevia González, M.A. (2001), “Mitoloxía clásica na lliteratura asturiana del sieglu XVIII”, Lletres Asturianes 76, 55-70.
  • Rodríguez Alonso, C. (1984-1985), “Los hermanos Canga Argüelles, helenistas asturianos del siglo XVIII”, Archivum 34-35, 227-250.

7. Bibliografía online sobre obras y autores de especial relevancia

[Versión provisional]

L’Espill


Tirant lo Blanc
  • http://www.lluisvives.com/portal/tirant/pcuartonivel.jsp?conten=bibliografia&pagina=bibliografia_A.jsp
  • http://parnaseo.uv.es/Tirant/BIBLIOGRAFIA/bibliografia_descriptiva.htm

Curial e Güelfa
  • http://parnaseo.uv.es/Tirant/bibl_curial_sabate.htm

La Celestina
  • http://www.cervantesvirtual.com/bib/bib_obra/celestina/index.shtml
  • http://faculty-staff.ou.edu/L/A-Robert.R.Lauer-1/BibCelestina.html




B) Publicaciones de los miembros del proyecto


Entre las publicaciones de los miembros del grupo investigador con anterioridad al comienzo del actual proyecto, podemos destacar:

  • Narro, Á. & Pomer, L. (2012), Traducción y recepción de la cultura clásica, València. [>>]
  • Narro, Á. & Redondo, J. (edd.) (2011), Les literatures antigues a les literatures medievals II, Herois i sants a la tradició literària occidental, Amsterdam. [>>]
  •  Narro, Á. & Redondo, J. (edd.), (2011), "Pròleg", in  Á. Narro, J. Redondo (edd.), Les literatures antigues a les literatures medievals II. Herois i sants a la tradició literària occidental, Amsterdam, I-XII. [>>]
  • Narro, Á. (2010a), "Aspectes del tractament de fonts al Memorial del pecador remut de Felip de Malla", in E. Borrell & L. Ferreres (edd.), Artes ad humanitatem II. Barcelona, 273-281. [>>]
  • Narro, Á. (2010b), "Los valores de la buena mujer en Plutarco a través del De institutione feminae christianae de Luis Vives", in J. M. Candau, F. J. González, A. L. Chávez (edd.), Plutarco transmisor. Sevilla, 569-584. [>>]
  • Narro, Á. (2011), "San Jerónimo como transmisor de la tradición clásica en el De institutione feminae christianae de Juan Luis Vives". Studia Philologica Valentina, 13, 325-340. [>>]
  •  Narro, Á. (2013), "Plutarco en el De officio mariti de Luis Vives", in  G. Santana (ed.), Plutarco y las artes, Madrid, 329-340. [>>]
  • Padilla, C. (2013), “Sobre algunes fonts de La Celestina”, in J.J. Pomer, J. Redondo, R. Torné (edd.), Misogínia, religió i pensament a la literatura del món antic i la seua recepció. Amsterdam, 143-153. [>>]
  • Padilla, J. & Redondo, J. (edd.) (2012), El sobrenatural a les literatures mediterrànies des de l’època clàssica fins a les societats actuals. Amsterdam. [>>]
  • Pomer, J.J. (2014), “Les cartes d'amor a la novel·la grega antiga i al Curial e Güelfa”. Scripta, revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 4, 1-10. [>>]
  • Pomer, J.J., Redondo, J. & Torné, R. (edd.) (2013), Misogínia, religió i pensament a la literatura del món antic i la seua recepció, Amsterdam.  [>>]
  • Pomer, L. & Redondo, J. (coord.) (2010), Studia philologica valentina. Les espècies narratives al relat i a l’escena, València. [>>]
  • Redondo, J. (2009), "L'Espill de Jaume Roig i la poesia satírica bizantina", in L. Pomer, J. Redondo, J. Sanchis & J. Teodoro (edd.), Les literatures antigues a les literatures medievals. Amsterdam, Adolf M. Hakkert Publisher, 2009, 127-153. [>>]
  • Redondo, J.  (2012), "Sant Vicent i els corbs, la mitologia cèltica a l'obra de Pere-Antoni Beuter". Studia philologica valentina, 14, 415-2430. [>>]
  • Redondo, J. (2011a), "Herois i sants al Memorial del pecador remut de Felip de Malla", in  Les literatures antigues a les literatures medievals II. Herois i sants a la tradició literària occidental, Amsterdam, 225-242. [>>]
  • Redondo, J. (2011b), "Is really Syntipas a translation? The case of The faithful dog". Graeco-Latina Brunensia, 16/1, 49-59. [>>]
  • Redondo, J. (2011c), "Sobre la recepción de Plutarco en el primer cuarto del siglo XV, el Memorial del pecador remut de Felip de Malla", in J. M. Candau, F.J. González, A.L. Chávez (edd.), Plutarco transmisor. Sevilla, 633-643. [>>]
  • Redondo, J. (2012a), "Beuter, Pere-Antoni", in  Diccionario biográfico y bibliográfico del Humanismo español (siglos XV-XVII). Madrid, 131-138. [>>]
  • Redondo, J. (2012b), "Cordero Olivar, Joan-Martí", in  Diccionario biográfico y bibliográfico del Humanismo español (siglos XV-XVII). Madrid, 232-235. [>>]
  • Redondo, J. (2012), "El romanç del pont d'Arta i la mitologia indoeuropea", in  C. Padilla, J. Redondo (edd.), El sobrenatural a les literatures mediterrànies des de l'època clàssica fins a les societats actuals. Amsterdam, 237-254. [>>]
  • Redondo, J. (2012c), "La font bizantina d'un passatge del Tirant, l'episodi del filòsof calabrès al capítol CX". Tirant, 15, 5-18. [>>]
  • Redondo, J. (2012d), "Sobre catalanismes al turc baixmedieval". Zeitschrift für Katalanistik 25, 321-336. [>>]
  • Redondo, J. (2013a), La tradición clásica en la literatura castellana medieval. Cuatro estudios. Madrid. [>>]
  • Redondo, J. (2013b), "El gènere i les fonts de la Història de Jacob Xalabín". eHumanista 25, 276-314. [>>]
  • Redondo, J. (2013c), "Observacions sobre les fonts de l'Espill de Jaume Roig". J.J. Pomer, J. Redondo, R. Torné (edd.), Misogínia, religió i pensament a la literatura del món antic i la seua recepció, Amsterdam, 185 - 212. [>>]
  •  Redondo, J. (2013d), "Pròleg", in  J.J. Pomer, J. Redondo, R. Torné (edd.), Misogínia, religió i pensament a la literatura del món antic i la seua recepció. Amsterdam, 1-7. [>>]
  • Redondo, J. (2013e), "Pròleg", in C. Padilla, J. Redondo (edd.), El sobrenatural a les literatures mediterrànies des de l'època clàssica fins a les societats actuals. Amsterdam, 1-10. [>>]
  • Redondo, J. (2013f), "The Faithful Dog, The place of the Book of Syntipas in its transmission". Revue des études byzantines, 71, 39-65. [>>]
  • Redondo, J. (2013g), "El Compendium Graecarum Institutionum de Ledesma i la gramàtica de Làscaris". Studia philologica valentina 15, 13-24. [>>]
  • Teodoro, J.L. & Torné, R. (2013), “Balanç dels treballs i activitats del Grup d'Investigació en la Recepció de les Literatures Clàssiques (GIRLC) de la Universitat de València”, Auriga 68, 46-49.
  • Torné, R. (2010), “La efervescencia de los clásicos en el noucentisme catalán antes de la fundació Bernat Metge (1900-1923)”, in F. García, R. González & M. González (edd.), La historia de la literatura grecolatina durante la edad de plata de la cultura española (1868-1936), Málaga, 443-460.
  • Torné, R. (2011), “Sobre el “pas de l’heroi” a Nausica, de Joan Maragall”, in  Á. Narro & J. Redondo (edd.), Les literatures antigues a les literatures medievals II, herois i sants a la tradició literària occidental, Amsterdam, 317-328.
  • Torné, R. (2012), “Status diví i fets sobrenaturals a la lírica grega, algunes notes i observacions”, in C. Padilla, J. Redondo (edd.), El sobrenatural a les literatures mediterrànies des de lèpoca clàssica fins a les societats actuals. Amsterdam, 343-357.