1. INTRODUCCIÓ

La magnitud dels recursos i inversions destinades a la investigació exigeixen disposar de mesures o indicadors que quantifiquen els seus resultats i impacte. Els indicadors bibliomètrics, associats amb altres indicadors econòmics i socials, es venen utilitzant des de fa dècades per a la planificació i posada en pràctica de tots els aspectes relacionats amb la investigació, ja que permeten caracteritzar de forma molt precisa el seu desenvolupament i, per tant, fonamentar la presa de decisions sobre la política científica (Cunningham, 1997; González de Déu et al., 1997).

Aquest tipus d'indicadors permeten identificar i definir les característiques dels autors més productius i la col·laboració existent entre ells, els centres generadors de la investigació, la col·laboració intrainstitucional i interinstitucional, les fonts primàries en les quals es publiquen els treballs, la seua productivitat, concentració o dispersió així com la seua difusió nacional i internacional i la repercussió i impacte que tenen en els treballs posteriors (Aleixandre Benavent i Porcel Torrens, 2000; López Piñero i Terrada, 1992a i 1992b).

Així mateix, la combinació dels indicadors bibliomètrics amb indicadors socioeconòmics permet obtindre els anomenats “indicadors mixtos”, que estableixen la relació entre la productivitat científica i els agents o factors relacionats amb aquesta. D'aquesta manera es poden adequar els valors absoluts dels resultats de les investigacions plasmats en publicacions als factors que influeixen en el seu desenvolupament com, per exemple, el nombre d'investigadors existents, la quantia dels pressupostos destinats a la investigació, la relació entre productivitat científica i nombre d'habitants o llindar de riquesa d'una determinada regió, país o àmbit geogràfic. Aquests indicadors permeten observar si els desequilibris que solen produir-se en la distribució de recursos, amb una concentració regional favorable als centres o comunitats de major pes demogràfic i econòmic, es tradueixen també en una major productivitat científica en termes relatius (Agulló Martínez i Aleixandre Benavent, 1999).

De manera paral·lela al creixement de la productivitat científica en la major part de les àrees temàtiques, reflectida en l'augment del nombre absolut de documents, s'ha constatat un notable increment dels treballs realitzats en col·laboració, la qual cosa s'explica perquè la col·laboració és necessària per a l'avanç del coneixement, ja que cada vegada més els problemes requereixen abordatges multidisciplinaris i resulta fonamental per a poder complementar insuficiències i aconseguir la massa de coneixement crítica per a possibilitar l'avanç del coneixement (Klein, 1996; Bordons i Zulueta, 2002). En aquest context, el Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica ha tractat de promoure la investigació de caràcter multidisciplinari, creant xarxes temàtiques d'investigació cooperativa que tenen com a objectiu contribuir a fonamentar científicament els programes i polítiques en les àrees prioritàries del Pla Nacional de R+D+i mitjançant l'associació de centres i grups d'investigació multidisciplinàries i multiinstitucionals. Amb aquesta tipologia de xarxes es pretén la creació d'esquemes de cooperació científica més potents que permeten aconseguir objectius que difícilment podrien plantejar-se en un context d'execució més restringit.

L'estudi de la col·laboració científica mitjançant l'ús de tècniques bibliomètriques i la identificació dels grups d'investigació mitjançant Anàlisi de Xarxes Socials (ARS) permet que els investigadors consolidats puguen ampliar el seu cercle de contactes, fomentar la participació de manera més àmplia en els fòrums de discussió i intercanvi d'idees i l'ampliació dels grups i xarxes de treball o la integració en els mateixos de nous membres (Van Raan, 1999; Barabásis et al., 2001; Newman, 2004; González de Déu i Aleixandre, 2007).

Tal com s'indica en el lloc web de la DGT, la seguretat viària és una qüestió social de primer ordre, ja que a Espanya, durant el decenni 2001-2010 es van produir 41.665 víctimes mortals i 1.380.572 de lesionats, amb un cost econòmic immens i un drama humà terrible. La implementació de polítiques viàries que aconseguisquen reduir la possibilitat d'accidents i lesions des d'aproximacions científiques requereix conéixer tota la informació existent, incloent-hi l'estat actual de la investigació en aquest camp, la qual cosa es pot aconseguir des d'aproximacions bibliomètriques.

Objectius

Objectiu general

L'objectiu general és analitzar, mitjançant la utilització d'indicadors bibliomètrics i anàlisis de xarxes socials, l'activitat científica espanyola sobre trànsit, seguretat viària i mobilitat plasmada en publicacions generades per les institucions i grups espanyols. La finalitat és que la informació obtinguda servisca com a instrument per al coneixement de les fortaleses i febleses de l'àrea i permeta disposar de dades que contribuïsquen a facilitar l'adopció de decisions informades sobre la política d'inversions.

Objectius específics

• Quantificar mitjançant indicadors bibliomètrics la productivitat científica dels investigadors i institucions espanyoles que publiquen treballs sobre trànsit, seguretat viària i mobilitat en revistes nacionals i estrangeres de l'àrea o d'altres àrees del coneixement.
• Identificar mitjançant Anàlisi de Xarxes Socials els grups d'investigació i les xarxes de col·laboració de les institucions espanyoles i la seua col·laboració internacional.
• Analitzar la distribució dels treballs en relació amb les revistes font de publicació.
• Estudiar la interacció del camp temàtic de trànsit, seguretat viària i mobilitat amb altres àmbits del coneixement.
• Descriure l'evolució de la producció científica al llarg del temps i determinar el pes de la investigació sobre trànsit, seguretat viària i mobilitat en el context nacional i europeu, identificant les línies d'investigació més fructíferes i detectant l'existència de llacunes en la investigació.
• Determinar el paper d'investigació sobre trànsit, seguretat viària i mobilitat espanyola en termes d'impacte dels treballs publicats.

2. METODOLOGIA

   1. Selecció de bases de dades

Els treballs necessaris per a la realització de l'estudi s'han recollit en les següents bases de dades bibliogràfiques:

• Bases de dades de Thomson Reuters incloses en Web of Science (WoS) (SCIE-Science Citation Index Expanded i SSCI-Social Science Citation Index).
• Base de dades Scopus de Elsevier.
• Bases de dades ISOC del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
• Base de dades IBECS (Índice Bibliográfico Español en Ciencias de la Salud).

Aquestes bases de dades són les habitualment utilitzades en els estudis bibliomètrics, perquè inclouen les revistes de major importància i qualitat a escala nacional i internacional, i han sigut emprades àmpliament per nombrosos investigadors i pel nostre grup.

Les cerques i descàrregues de la informació en aquestes bases de dades es realitzarà des de terminals del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València.

2. Estratègia per a la recuperació de documents

La identificació dels documents objecte d'estudi s'ha realitzat en diverses fases successives:

1. Cerca i selecció inicial en les bases de dades esmentades de tots els treballs sobre trànsit, seguretat viària i mobilitat, en els quals haja intervingut almenys una institució espanyola.
2. Anàlisi conceptual dels registres per part de l'equip investigador per a valorar la pertinència i qualitat de la cerca. Aquest procediment s'ha efectuat mitjançant la lectura dels resums i paraules clau dels articles obtinguts. Aquesta lectura ha permés obtindre una llista ampliada que recull tota la terminologia utilitzada en els treballs sobre trànsit, seguretat viària i mobilitat.
3. Realització d'una segona cerca amb inclusió de tots els termes seleccionats.

3. Descàrrega de la informació dels registres bibliogràfics recuperats i eliminació de solapats

Els resultats obtinguts en les bases de dades han sigut els següents:

1. Registres descarregats des de WoS i Scopus: 2.974 de WoS i 4.210 de Scopus.

Solapats entre Wos i Scopus: 4.654. Es va procedir a eliminar els solapats de WoS (2.327) mantenint, per tant, els registres de Scopus, però es van inserir en la base de dades resultant algunes dades pròpies de WoS, com WoS Category, ANEU (identificador del registre) i el nombre de cites que havien rebut els articles. Després d'eliminar els solapats, el nombre total de registres ha sigut de 4.846 (4.199 de Scopus i 647 de WoS).

2. Registres descarregats des d'ISOC i des d'IBECS: 7.867 (6.090 d'ISOC i 1.777 d'IBECS).

Entre ISOC i IBECS no existien registres solapats, però a causa de les limitacions tècniques d'aquestes bases de dades, es van descarregar documents que no eren articles de revista (com a cartes, comentaris, biografies i editorials) i el mateix registre en diverses ocasions. Per aquest motiu, una vegada inserits els registres bibliogràfics en la base de dades relacional es va disposar a eliminar aquest tipus de registres duplicats. Després d'eliminar els registres que no eren articles de revista, el nombre total de registres ha sigut de 6.138 (4.782 d'ISOC i 1.356 d'IBECS).

Per a poder gestionar la informació continguda en els registres, aquests es van exportar a una base de dades en Access de Microsoft utilitzant un programa de desenvolupament propi denominat Bibliometricos. Finalment, els registres bibliogràfics solapats entre Scopus-WoS i ISOC-IBECS es van integrar en un únic registre bibliogràfic. El nombre de registres disposats a analitzar va ser de 7.249.

4. Anàlisi del contingut per part de l'equip investigador per a seleccionar els treballs pertinents i descartar el soroll documental

Una vegada descarregats els registres a la base de dades de treball en Access, es va procedir a la lectura dels títols per a obtindre una llista de termes amb els quals realitzar consultes per a identificar els registres pertinents i no pertinents.

Es van crear dues columnes en la taula registres, columna “pertinent” i columna “esborrar”. Amb els termes obtinguts com a pertinents i com no pertinents, es van fer consultes en el Access en els camps títol, paraules clau, resum i descriptors i, es van realitzar les corresponents indicacions en cada columna.

Amb els termes utilitzats van faltar per identificar com a pertinent o no pertinent 1.912 registres, per la qual cosa es van revisar de nous un altre conjunt de registres sense seleccionar per a obtindre nous termes pertinents i no pertinents. Aquest procés es va repetir en un total de cinc ocasions.

Una vegada marcats tots els registres, es va revisar manualment els registres que estaven marcats tant en el camp “pertinent” com en el camp “esborrar”.

A continuació es presenten alguns exemples de termes pertinents i no pertinents:

Exemples de termes significatius utilitzats per a marcar registres a eliminar de la base de dades:

VANET o Vehicular Ad hoc Network; trafficking; fish; airspace; IEEE 802.3; IP network; Matlab Simulink model.

Exemples de termes significatius utilitzats per a marcar registres com a pertinent en la base de dades:

smart cit* amb traffic, vehicle o driv*, entre altres; electric vehicle; tramway (perquè està relacionat amb mobilitat), roadkill, whiplash injury (quan estiga relacionat amb car i car accident, entre altres); automobile accident; brake assist system; driving licence; pedestrian death; road traffic; Matlab Simulink model.

A continuació, es descriu la metodologia utilitzada per a determinar la pertinència o exclusió de documents de la base de dades procedent d'IBECS-ISOC.

1a FASE

Es va fer una cerca per descriptors per a veure els de major aparició. A partir d'ací es van seleccionar i es va decidir seleccionar 47 descriptors que es van considerar pertinents. Aquests es van assignar com a vàlids automàticament si apareixien en Títol, Resum o Descriptors. A continuació es presenten aquests descriptors al costat del nombre de vegades que eren presents.

2a FASE

Es va realitzar una cerca d'altres termes genèrics, i aquells que no havien sigut marcats de la cerca anterior es van revisar per a veure la seua pertinència o no per a l'estudi. A continuació s'indica el procés seguit i una taula explicativa.

• Total: indica el total de registres trobats amb la cerca.
• Pertinents 1a fase: tots aquells que ja havien sigut seleccionats com a vàlids. Per exemple en accident, es van incloure com a vàlids tots aquells que tingueren “accidents de trànsit”.
• Pertinents 1a fase i manual: s'inclouen els pertinents de la 1a fase i els pertinents manuals.
• Esborrar: tots els que no són vàlids per al nostre estudi.

3a FASE

En aquesta fase es van buscar altres termes que pel seu caràcter més genèric podrien estar vinculats a altres disciplines científiques i que no havien sigut seleccionats en les fases anteriors de la combinació d'algun d'aquests termes amb els de la fase 1a. A partir de les dades, es va anar fent una selecció manual igual que en la fase 2. Els termes i resultats obtinguts es presenten en la següent taula.

A continuació s'indiquen alguns exemples d'aquestes estratègies sobre la temàtica dels documents i si es van seleccionar o es van eliminar.

• Búsqueda de automóvil

S'han marcat com esborrat tots aquells treballs que tracten temes com:

• La indústria de l'automòbil des d'un punt de vista de la demanda del sector automobilístic.
• Serveis postvenda que necessiten els automòbils i com ha afectat les polítiques de preus dels fabricants i les seues xarxes de distribució.
• Panoràmica descriptiva de les fusions, adquisicions i aliances posades en marxa per les empreses fabricadores d'automòbils a escala mundial.
• Estudi de l'atenció fisioteràpica en el torn de nit d'una empresa d'automoció.
• El sector de l'automoció ha registrat uns excel·lents resultats l'any 2000, tant en el mercat interior com en el seu vessant exterior.

• Autopista
  • S'han inclòs alguns d'autopistes que tracten sobre infraestructures viàries en la creació d'autopistes, el pagament del peatge en aquestes, senyalització turística.
  • D'altra banda, s'han descarregat uns altres que encara que citen les autopistes tracten d'aigües residuals i el seu pas per les autopistes, com “la utilización de los ríos naturales para desagües, empeora la situación así como la construcción de la autopista”; uns altres d'internet sobre l'autopista global de la informació; i altres sobre estudi de casos com el disseny d'una autopista la construcció de la qual tinga el menor cost possible.
• Autovía
  • S'inclouen alguns documents que tracten sobre el finançament de les autovies, infraestructures, soroll, conscienciació ambiental vinculada a les autovies i millores de les autovies..
  • S'han esborrat els documents que tracten dels problemes que per a un jaciment arqueològic comporta el pas d'una autovia.
  • S'han esborrat aquells registres on els termes apareguts són conjunturals a l'estudi en si. Per exemple, el document titulat: “Políticas de comunicación de las instituciones públicas ante proyectos que originan una gran contestación social. Caso Zabalgardi”, en aquest cas, l'autovia Madrid-València és un d'aquests projectes, però hi ha molts altres, per la qual cosa aquest article es va eliminar. Un altre cas ha sigut l'article titulat “El ciclo completo de policía en Brasil”, que tracta de la seguretat ciutadana pels policies però només indica que els policies tenen actuació en l'àmbit de les autovies per a evitar els crims.
• Bicicleta
  • S'han inclòs els treballs que tracten sobre l'impacte ambiental per l'ús de les bicicletes, o lesions provocades per accidents de bicicleta.
  • S'han eliminat articles sobre els beneficis per a la salut de l'ús de la bicicleta, o d'una millora psíquica i motora.
• Camión
  • Aquest terme ha produït molt de soroll, ja que “camión” no sols recull camió o camions, sinó termes com a “acercamiento” o semblances.
  • S'han eliminat registres com, per exemple, el que tracta de “la muerte de un anarquista en un camión cisterna nazi”.
• Velocidad
  • S'han inclòs alguns relacionats com la velocitat d'anticipació com a variable preventiva en la sinistralitat viària juvenil.
  • S'han eliminat tots els relacionats amb la velocitat de conducció nerviosa, la velocitat de progressió d'una malaltia, les carreres de velocitat dels atletes, els efectes de la velocitat de la parla en idiomes.
  • S'han eliminat els documents que tracten del tren d'alta velocitat sense que afecten les carreteres o al trànsit.
• Vehículos de motor
  • S'han eliminat alguns documents que tracten sobre el personal que treballa en fàbriques fent vehicles de motor.
• Transporte escolar
  • Es van eliminar alguns que documents que tracten de la millora dels serveis socials com el transport escolar, aules d'informàtica, etc., així com els que tracten sobre el transport escolar com una despesa econòmica en les famílies i la falta de recursos.
• Transporte de mercancías peligrosas
  • S'ha eliminat algun que parla del transport d'aquestes mercaderies per ferrocarril.
• Transporte de mercancía
  • S'han eliminat els documents que tracten del comerç europeu i cita el transport de mercaderia com una cosa tangencial que ha pogut afectar aquest comerç, així com de l'anàlisi de l'eficiència de costos en les empreses de transport de mercaderies.
• Seguro de responsabilidad civil
  • S'han eliminat alguns que tracten d'aquest segur però referit al medi ambient.
• Preveción de accidentes
  • S'han eliminat aquells que tracten de prevenció en accidents laborals, de xiquets, en l'educació, però no de trànsit.
• Multa

  • S'han eliminat els documents que tracten de multes per abús de drogues, o relacionats amb el tràfic de drogues.

  • S'han eliminat els que contenien el terme “simultaneidad”, perquè no té res a veure amb trànsit.

• Motocicleta
  • S'ha seleccionat un registre per tractar sobre “Quiste pericárdico post-traumático de localización atípica” perquè conté la paraula clau “motocicletas”, entenent que és una lesió que pot ser provocada per un accident o l'ús de la motocicleta.
• Ciclista
  • Es van eliminar alguns que parlaven d'aptituds físiques en els ciclistes però no en relació amb trànsit, circulació o carretera, així com del rendiment esportiu en ciclistes per a conéixer l'ús dels nutrients i similars.
• Ciclismo
  • Es van eliminar aquells registres que tractaven de les lesions en els ciclistes no degudes a caigudes per accidents de circulació, sinó per lesions típiques de genoll.
• Carretera
  • Es van eliminar aquells documents sobre arqueologia que han trobat jaciments, necròpolis on s'ha vist afectada una carretera.
  • S'han eliminat tots els que tractaven de temes d'expropiació forçosa per veure's afectats a causa de la construcció de carreteres.
• Tráfico
  • En la cerca individual de trànsit s'han eliminat tots aquells que tractaven de tràfic de drogues, d'internet, de persones, de dones, mercantil, marítim, immobiliari, d'òrgans, d'immigrants, d'influències, etc.
  • En buscar per tráfico per a evitar l'accent, apareixen termes com a tròfic, o catastròfic, neurotrófico, etc. Aquests registres s'han eliminat.
• Conductor
  • La gran majoria de documents revisats manualment utilitzen l'expressió “hilo conductor”, “eje conductor”,pel que s'han eliminat, així com els “elementos conductores” o “el líder como conductor del grupo”.
• Conducción
  • S'han eliminat documents que parlen de la “conducción el agua”, “conducción eléctrica”, “conducción cardiaca”, “conducción nerviosa”, “estudios de conducción motora”, i altres expressions no relacionades amb el trànsit. No obstant això, es van mantindre els que tractaven de la conducció temerària.
• Vial
  • A més de “seguridad vial”, s'ha buscat amb el terme “vial” per a veure si donava resultats pertinents. S'han marcat com a bons alguns que tracten d'educació viària o formació viària i s'han rebutjat unes altres que parlaven de vials, trivial, etc.
• Vehículo
  • Es van eliminar tots aquells que parlaven de vehicle com a mitjà perquè s'aconsegueix alguna cosa: “vehículo para la divulgación”, “vehículo trasmisor”, “usado como vehículo”, “vehículo de transmisión”, etc.
• Cirulación
  • Es van eliminar els documents que tractaven de la circulació de dades, persones i mercaderies, o relacionades amb la circulació sanguínia.
• ​​​​​Transporte
  • Es van seleccionar tots els documents que tractaven de “transporte urbano”, “transporte interurbano”, “transporte metropolitano”, “transporte terrestre”, “transporte por carretera”, “transporte público”, ja que s'emmarquen dins de l'apartat de mobilitat. A continuació es van revisar els 1.332 documents que contenen només la paraula “transporte”, on hi havia 1.082 registres vàlids per utilitzar una de les paraules compostes descrites anteriorment.
• Tránsito
  • Es van eliminar alguns documents que contenien termes com a “transitoria”, per exemple, el diagnòstic de miastènia greu neonatal transitòria.
  • Altres registres descartats són els que tractaven sobre “tránsito digestivo”, “tránsito gastrointestinal”, “tránsito político, económico”, “tránsito entre épocas”, etc.

4ª FASE

Una vegada fetes totes les combinacions anteriors, encara van quedar 1.400 registres que es van revisar manualment. D'ells, en alguns apareixia el terme “motriz” o “motor”, referint-se a aspectes motrius del cos o a la mobilitat o habilitats motores. Per exemple, el document titulat “Tratamiento de la punción dural accidental en la analgesia epidural del trabajo de parto”, perquè conté el terme “accidental” i en el resum apareix el terme “bloqueo motor”.

Després de processar tots els documents ateses les fases anteriors, van quedar 4.909 registres considerats vàlids.

5. Normalització dels noms dels autors i de les afiliacions institucionals

En aquesta fase es va dur a terme un procés de normalització de les diferents variants per les quals són identificats un mateix autor o institució en el cas dels treballs signats per almenys una institució espanyola, ja que les dades bibliogràfiques de bases de dades com les utilitzades solen presentar problemes de qualitat, especialment importants quan s'analitzen les autories, bé perquè els mateixos autors no signen sempre de la mateixa forma els seus treballs o deguts a errors en el moment del processament de la informació.

Per a minimitzar aquest problema s'ha efectuat una acurada depuració manual per a unificar les diferents variants dels noms d'un mateix autor o institució. En el cas dels autors, el criteri que s'ha seguit davant dues o més variants d'un mateix nom i/o cognoms ha consistit a comprovar la coincidència en els llocs de treball de les diferents variants. En el cas de les institucions, a més de l'existència de variants en la seua denominació, es presenta el problema que alguns registres bibliogràfics solen recollir dins d'una única adscripció institucional dues o més institucions (fonamentalment en el cas d'instituts d'investigació vinculats a universitats). En aquest cas, a més d'uniformitzar diferents variants, es diferenciaran les signatures d'aquells registres en els quals apareix més d'una única adscripció institucional, consignant per a cada registre bibliogràfic tantes signatures com institucions es puguen individualitzar. Es presenten, a continuació, alguns exemples:

Variant de la signatura de Francisco Javier Álvarez:

Álvarez, F. J
Alvarez, F. Javier
Alvarez, F.J.
Álvarez, F.J.
Alvarez, F.Javier
ALVAREZ, FJ
González, F.J.Á.

Variants de la signatura de Miguel Ángel Sotelo:

Angel Sotelo, Miguel
Sotelo, M.A
Sotelo, M.A.
Sotelo, M.-A.
Sotelo, M.Á.

Variants de la signatura institucional de la Universidad Complutense de Madrid:

Complutense University Madrid
Univ. Complutense de Madrid
Universidad Complutense, Madrid
University Complutense of Madrid
Univ. C., Madrid,
Complutense University
UNIV COMPLUTENSE MADRID
UCM

Variants de la signatura institucional de la Universitat Politècnica de Catalunya:

Univ. Politécnica de Cataluña
UNIV. POLITECNICA DE CATALUNYA
UPC BarcelonaTech
Technical University of Catalonia
Tech Univ Catalonia
Univ Politecn Cataluna
Polytechnic Univ in Catalonia
UPC

6. Càlcul d'indicadors

S'han calculat diverses mesures o indicadors agrupats en tres grups: indicadors de productivitat científica, indicadors de col·laboració i indicadors d'impacte o visibilitat. A continuació es recull la seua denominació, procediment de càlcul i el tipus d'informació que aporten.

1. Indicadors de productivitat científica

Aquest tipus d'indicadors ofereixen una dimensió quantitativa de la producció científica, de manera absoluta o relativa, en ponderar els valors absoluts en relació amb altres variables.

2. Indicadors de col·laboració i de xarxes

Aquest tipus d'indicadors ofereixen una dimensió quantitativa de la concurrència i grau de cooperació dels diferents agents científics en la realització de les investigacions. El desenvolupament de les disciplines i del coneixement científic exigeix, cada vegada més, compartir recursos i coneixement, existint una correlació positiva entre la col·laboració i l'impacte i visibilitat dels treballs. La identificació de les xarxes de coautoria i col·laboració institucional dels treballs científics permet caracteritzar el paper exercit per cadascun dels agents en el sistema científic, fomentar la integració entre els mateixos i detectar possibles mancances o llacunes. Aquestes xarxes es van construir a partir de la quantificació de les signatures en els treballs.

3. Indicadors d'impacte o visibilitat dels treballs

L'impacte o visibilitat dels treballs mesura la repercussió que han tingut els treballs en altres estudis posteriors a partir de les cites que han rebut. Malgrat les seues limitacions i caràcter controvertit, es tracta de la mesura d'ús més estés per a avaluar l'activitat científica espanyola, ja que les revistes incloses en els llistats de Thomson Reuters són les indicades per la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora (CNEAI) com a referent dels processos avaluatius. S'han determinat els següents indicadors: nombre de cites en Web of Science i en Scopus, nombre mitjà de cites per treball, factor d'impacte de les revistes i quartil en Journal Citation Reports.

4. Identificació, anàlisi i evolució de les línies d'investigació

Per a identificar les línies d'investigació s'ha utilitzat una combinació d'indicadors bibliomètrics basats en la freqüència de les paraules clau i de les àrees temàtiques de les revistes en les quals es publiquen els treballs, i tècniques de visualització basades en l'Anàlisi de Xarxes Socials (Social Network Analysis, SNA). D'aquesta manera, s'han identificat, delimitat i visualitzat els principals camps científics de l'àrea, així com possibles llacunes i tendències futures. D'altra banda, s'ha seguit l'evolució que experimenten les principals línies d'investigació des del seu naixement fins a l'actualitat, mostrant dues visions de cada camp científic: una estàtica i una altra dinàmica.

La visualització de les línies d'investigació i els seus descriptors o paraules clau es va desenvolupar combinant diverses tècniques procedents del SNA. D'una banda, el programari Pajek amb l'algorisme de poda Pathfinder per a reduir l'espai dimensional i el Kamada-Kawai com a algorisme de visualització, establint els llindars de freqüències necessaris per a aconseguir una visualització nítida en la generació dels mapes, normalment dibuixant xarxes compostes per menys de 100 nodes. Per una altra, el programari VOSviewer, que combina tècniques de visualització i clustering. Dels diversos sistemes de representació possibles, es van triar els mapes etiquetats en els quals cada node corresponia a un descriptor.

5. Identificació, anàlisi i evolució de les línies d'investigació

Per a determinar el lloc que ocupa la investigació espanyola sobre trànsit, mobilitat i seguretat viària a Espanya, s'ha realitzat una cerca en la Web of Science, s'han descarregat els registres recuperats i s'ha identificat el país de procedència dels treballs. Si en un treball participaven vies institucions d'un mateix país, aquest país s'ha comptat només una vegada, i si participaven diverses institucions de diferents països, s'ha assignat un treball a cadascun dels països participants. En l'anàlisi bibliomètrica s'han tingut en compte els següents tipus de documents: articles, revisions, cartes i editorials. La cerca es va fer l'11 de febrer de 2016 i es va establir com a data límit l'any 2015.

3. RESULTATS

   1. Indicadors de productivitat científica

      1. Evolució anual i productivitat i impacte per revistes

El nombre total d'articles publicats ha sigut de 4.909 i ha augmentat progressivament des del període 1969-1974, en el qual es van publicar 13 treballs, fins al quinquenni 2010-2014, en el qual es van publicar 1.876 treballs (figura 1); aquest últim quinquenni quasi duplica la producció de l'anterior (2005-2009).

Els treballs s'han publicat en 1.382 revistes diferents. La taula 1 mostra les 23 revistes que han publicat més de 25 articles. Les revistes que recullen un major nombre d'articles han sigut Carreteras (n=178), seguida de La Ley. Revista Jurídica Española de Doctrina, Jurisprudencia y Legislación (n=85) y Revista de Responsabilidad Civil, Circulación y Seguro (n=85).D'aquestes revistes, 16 s'editen a Espanya i 7 al Regne Unit. La revista estrangera amb un major nombre de treballs ha sigut Accident Analysis and Prevention (n=79).

L'augment en el nombre d'articles publicats ha sigut major en algunes revistes, com a Carreteras, Accidents, Analysis and Prevention, IEEE Transactions on Intelligent Transportation Systems, Transportation Research Record y Construction and Building Materials. En l'annex 1 es presenta la llista ampliada de revistes.

La taula 2 presenta alguns indicadors d'impacte de les revistes més productives. S'ha pres el factor d'impacte del Journal Citation Reports de l'any 2014. La revista amb major factor d'impacte ha sigut l'estatunidenca IEEE Transactions on Intelligent Transportation Systems (FI=3,064), seguida de Construction and Building Materials (FI=2,818) i Transportation Research Part A-Policy and Practice (FI=2,725), totes dues editades al Regne Unit. La revista amb factor d'impacte en la qual s'han publicat un major nombre d'articles és Accident Analysis and Prevention (FI=1,964). De les 7 revistes de la taula que tenen factor d'impacte, 6 estan situades en el primer quartil de les seues respectives categories en el JCR