En l'àmbit de la ciència, existeix la convicció universal que el desenvolupament científic no pot permetre's cap mena de marginació per raons de raça, sexe o nacionalitat i que per al seu correcte funcionament necessita disposar dels millors recursos humans. No obstant això, encara hui persisteixen condicions socials que marginen a nombroses persones amb talent i gran potencial investigador, com és el cas de les dones. Per a fer front a això, en l'actualitat el tema “dones i ciència” es troba en el centre de les polítiques europees sobre la construcció de l'Espai Europeu d'Investigació (ERA). A nivell de dades, l'any 2019 a la UE, el 59% dels investigadors eren homes i el 41% dones. En el camp de les enginyeries, els homes estaven especialment sobrerepresentats en la indústria manufacturera d'alta i mitjana-alta tecnologia (el 79% eren homes). Per a la Unió, la infra-representació de les dones investigadores impedeix la completa realització de l'ERA i, a més, significa un inacceptable balafiament de recursos humans. En aquest sentit, la rellevància de la incorporació plena de la dona en les activitats d'investigació s'ha de basar en principis ètics d'equitat, però també en importants raons econòmiques, ja que la falta d'integració suposa la pèrdua d'un potencial econòmic de valor incalculable per a la societat.

En aquest context, és molt necessari trobar eines que servisquen per a mesurar l'impacte que té la presència de la dona en la ciència i poder d'aquesta manera, quantificar quin ha sigut la seua aportació. És a dir, per a poder aprofitar el potencial investigador de les dones investigadores, cal identificar els factors que caracteritzen el seu funcionament científic. No obstant això, l'avaluació de la situació de la dona en la ciència es troba amb la dificultat que suposa l'absència de dades fiables, accessibles, harmonitzats i desglossats per gènere i nivells professionals. 

Per a fer front a aquesta realitat, són molt útils els estudis bibliomètrics desagregats per gènere, ja que permeten detectar possibles anomalies, discriminacions o alteracions en el normal funcionament de la ciència i identificar, mitjançant dades quantitatives, la participació de la dona en les activitats científiques i diverses característiques relacionades amb les publicacions, contribuint d'aquesta manera a conéixer millor el paper de la dona en la ciència.

Per aquest motiu, en el projecte «Les dones en la investigació espanyola en Ciències de la Salut: de l'autoria al contingut» (l'acrònim del qual és MUINCSALUD) hem decidit utilitzar les eines que ens ofereix la bibliometria. Mitjançant el seu ús, ens comprometem a oferir respostes a l'altura de les preguntes que encara estan en l'aire sobre la contribució de les dones científiques, concretament de l'àmbit de les Ciències de la Salut. Conéixer aquestes respostes servirà tant per a posar en valor el treball realitzat per un col·lectiu que ha tingut històricament més dificultats i barreres, com per a evidenciar quines són les mancances que encara segueixen presents en l'actualitat.