La construcción discursiva del conflicto: territorialidad, imagen de la enfermedad e identidades de género en la literatura y en la comunicación social

En el marc de l'anàlisi del discurs, el projecte aborda diversos tipus de debat social amb implicacions identitàries per a individus i col·lectivitats.

Acrònim

FFI2017-85227-R

Descripció

Les identitats individuals són essencialment la intersecció de diferents identitats col·lectives (de gènere, ètnia, nacionalitat, edat, classe social, professió, etc.), que són entitats dinàmiques, subjectes a evolució cronològica (biogràfica o històrica) i adaptables als diferents contextos.

El debat s'entén com la interacció discursiva entre posicions divergents fins a arribar, idealment, a vies de solució. En la pràctica, tanmateix, les emocions i els interessos condicionen la base racional dels arguments, de manera que aquest debat es converteix sovint en un diàleg de sords, especialment quan els col·lectius que sustenten les posicions oposades es converteixen en col·lectius d'identificació en els quals la mímesi amb el grup preval sobre l'argumentació racional i es converteix en disputa entre
identitats que no busquen tant el consens com el reforçament de la identitat grupal.

D'altra banda, els debats entre científics o personalitats rellevants s'escenifiquen per a un públic subjecte als factors emocionals
que ha estudiat la psicologia de masses, on s'adverteix sovint un prejudici anti-intel·lectual. Els tres àmbits d'aplicació, que s'interconnecten
de manera intensa, són:

la ciència i la seua divulgació en relació amb la salut
la dimensió sociopolítica dels discursos públics
la literatura, que inclou altres formats audiovisuals i codis artístics no verbals

En el primer àmbit, la interacció de la ciència amb la societat implica una gestió social dels coneixements que, en la praxi sanitària, no és una mera divulgació unidireccional sinó el resultat de la interacció dels professionals de la salut amb els seus pacients.

En el segon àmbit, el discurs polític directe o bé mediat pel periodisme ofereix interessants casos de debat, amb la seua retòrica pròpia que té en l'electorat un tercer actor de la polèmica.

En el tercer àmbit, la literatura, com a discurs i institució sociocultural, és un testimoniatge que reflexa les pràctiques socials i els seus
conflictes alhora que contribueix a construir en l'imaginari social unes concepcions de la vida, sovint controvertides o canviants,
que són objecte del debat social.

Paraules clau

anàlisi del discurs, mitjans de comunicació, periodisme, salut, conflicte

Investigadors principals no UV