Dins de les últimes aportacions teòriques de la història social i política, el present projecte pretén aprofundir en l'estudi tant de la democràcia com de la construcció i evolució de les modernes cultures polítiques espanyoles insistint en la complexa relació entre les principals cultures polítiques republicanisme, anarquisme, socialisme i la democràcia. Es concretarà en tres moments històrics: 

1. La crisi de la Monarquia parlamentària, 1900-1930; 
2. La II República, la Guerra Civil i el primer Franquisme, 1931-1959; 
3. Segon Franquisme, Transició i consolidació democràtica, 1959-1986. 

L'anàlisi històrica es realitzarà des de l'interior de les tres cultures polítiques esmentades, en relació amb el nacionalisme espanyol i les identitats de gènere i des de la perspectiva comparada amb el sud d'Europa i els Estats Units. Amb aquesta diversitat d'enfocaments i perspectives en tres moments històrics clau es veuran els assoliments i influències mútues d'aquesta relació fructífera, però conflictiva i difícil, en molts moments del segle XX. El projecte se centrarà, principalment, en tres moments històrics claus: 

1. El primer terç del segle XX, interessant per a observar la resposta de les diferents cultures polítiques davant els límits i possibilitats del sufragi universal masculí i davant la transició de la política d'elits a la política de masses. En aquest moment es va produir, a més, la primera ona democratitzadora en bona part d'Europa, de manera que les diferents cultures polítiques es van trobar davant un moment polític crucial, perquè les masses no sols assumien el protagonisme de la vida política, sinó que, a més, cada vegada en més llocs, també el control dels ressorts del poder. 
2. II República, Guerra Civil i primer Franquisme, en el qual es prestarà principalment atenció tant a les possibilitats i influències de la primera experiència democràtica espanyola, com a l'atracció de la revolució i la reacció en bona part de l'espectre polític, a causa de la influència cada vegada major dels moviments antiliberals i antidemocràtic en el context del període d'entreguerres. A això s'afigen el vessant de gènere i de la identitat nacional en el conjunt de la cultures polítiques, i l'anàlisi de l'experiència dels anys més durs del Franquisme (1939-1959) en la consideració de la democràcia com l'objectiu central de les cultures polítiques de l'esquerra espanyola (derrotades en la guerra civil.). D'aquesta manera, l'anàlisi de l'antifeixisme durant el període d'entreguerres, com a argamassa mobilitzadora davant l'expansió dels enemics del liberalisme i de la democràcia i les seues principals consecucions (drets i llibertats individuals, reformes socials i igualtat de gènere), així com de les conseqüències del seu triomf després de la Guerra Civil Espanyola, sobretot en forma de repressió des de diferents perspectives, seran elements centrals de les investigacions d'aquest grup. 
3. El Franquisme tardà i la Transició Democràtica, períodes en els quals des de tots els punts de l'espectre polític es va anar convergint en un sentit democràtic de tall europeu occidental, de manera que tant des dels grupuscles revolucionaris clandestins dels últims anys del franquisme, com des de les tradicions principals de l'esquerra espanyola i des dels posicionaments més moderats de la dreta liberal i democratacristiana es va evolucionar fins a contribuir decisivament a convertir a Espanya en una democràcia consolidada integrada en el context europeu. 

L'anàlisi es farà des de diferents perspectives: 

1. Des d'un anàlisi intern de les cultures polítiques d'esquerra, gràcies al qual observar el seu posicionament davant els processos abans esmentats (democràcia, democratització, processos transicionals, gènere i identitats nacionals). 
2. Des d'una perspectiva comparada i fins i tot transnacional que porte a posar de rellevància els aspectes i processos en els quals van participar les cultures polítiques de l'esquerra espanyola en connexió amb les d'altres geografies, principalment França, Itàlia i Portugal, per la seua proximitat temàtica i geogràfica amb Espanya; així com amb els Estats Units , per actuar com irradiador d'ideals i fórmules democratitzadores des de principis del primer terç del S.XX a causa de la seua posició com a país hegemònic en l'ordre internacional.

Col·laboradors/es

• Vicenta Verdugo Martí - Florida Universitaria (Valencia) 

Recerca i desenvolupament en ciències socials i humanitats