Grup d'Investigació en el Segle XIX. Reforma i Revolució a Europa i Amèrica (1763-1918)

Descripció

Des del marc d'una nova història cultural, política i social, resulta ineludible justificar la creació d'un Grup d'Estudi centrat en el segle XIX europeu i americà en el Departament d'Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història. Necessari, més encara, si tenim en compte la trajectòria del mateix Departament en la renovació historiogràfica dels estudis relatius a la crisi de l'Antic Règim, les convulsions revolucionàries/contrarevolucionàries posteriors i el desenvolupament de les diferents cultures polítiques huitcentistes.

L'àmbit cronològic fa referència, encara que de manera bastant lliure, a això que Hobsbawm va denominar "el llarg segle XIX"; lliure perquè, si bé 1918 s'adapta a la finalització d'una "era", el començament de la mateixa és posat tradicionalment a la França de 1789, mentre que nosaltres ho situem en la fi de la Guerra dels Set Anys, en 1763. Moment que suposa el punt d'arrancada d'un procés de canvi que arrossegarà amb si a les principals monarquies europees (portuguesa, hispànica, anglesa, francesa…) i als seus territoris colonials.

La consolidació de Gran Bretanya com a gran potència europea fins pràcticament la fi de la I Guerra Mundial vi acompanyada del declivi d'altres imperis i altres monarquies d'inusitats i amplíssims efectes en l'ordre internacional. Però els grans canvis i amb això l'inici de la contemporaneïtat no van afectar només el continent europeu. Els territoris americans van ser escenari i protagonistes simultanis dels processos de "reforma i revolució" que tantes vegades s'han enfocat des de la unilateral perspectiva eurocèntrica.

Això ens motiva que l'anàlisi històrica es duga a terme des de dues perspectives: en primer lloc, integrant l'estudi contextualitzat de les propostes discursives tant amb el d'unes pràctiques polítiques plurals, com, en els casos en què això siga possible, amb la pròpia experiència dels actors. De manera complementària, en segon lloc, incorporant una història comparada en la qual, com ja hem apuntat, l'enfocament americà s'integre de manera natural en l'estudi dels processos històrics d'aqueix llarg segle. Tot això des d'una orientació acadèmica interdisciplinària que permeta ampliar la perspectiva d'estudi cap a altres àrees del coneixement relacionades, per exemple, amb la literatura i la seua particular relació amb la Història. En aquest sentit, la història cultural, concebuda en un sentit ampli, possibilita pensar la realitat d'una manera més complexa i integradora.

Objectius CT

Privilegiar una historia comparada entre Europa y América que de cuenta de las permanentes transferencias en las dos direcciones.
Estudiar como la retroalimentación del eje revolución-reacción perfiló la formación de buena parte de los Estado-nación a ambos lados del Atlántico.
Análisis del surgimiento y desarrollo de las distintas culturas políticas decimonónicas, atendiendo a la pluralidad de lenguajes y orígenes.
Analizar cómo se conjugó la legitimidad monárquica o histórica con la popular o revolucionaria en Europa y las consecuencias que tuvo en América.
Investigar la emergencia de distintos liberalismos y su conexión, o no, con el republicanismo federal como alternativa en las repúblicas hispanoamericanes.

Línies d'investigació

Història i literatura
Estudi de la literatura en qualsevol de les seues manifestacions (novel·la, assaig, teatre, poesia, periodisme literari, memòries, diaris, novel·la gràfica, etc.), com a material de treball per a l'historiador o historiadora contemporaneísta, per a analitzar fenòmens històrics des d'una perspectiva interdisciplinària.
Història comparada Europa - Amèrica
La Revolució i la Reacció conformen un eix entrellaçat que recorre el segle XIX tant a Europa com a Amèrica. Amb aquesta línia d'investigació pretenem abastar altres espais geogràfics per a oferir una visió integrada dels processos històrics i de totes dues realitats com a punt de trobada.
Crisi de l'Antic Règim i orígens de la societat liberal
Estudi de les dialèctiques de continuïtat, reformisme, ruptura i revolució entre finals del segle XVIII i principis del XIX. És clau l'estudi del comportament i de la lògica política de l'absolutisme i els múltiples discursos que en el seu si es van plantejar com a alternatius a aquest.
Història cultural
Estudi de les dialèctiques de continuïtat, reformisme, ruptura i revolució entre finals del segle XVIII i principis del XIX. És clau l'estudi del comportament i de la lògica política de l'absolutisme i els múltiples discursos que en el seu si es van plantejar com a alternatius a aquest.
Cultures polítiques a la Europa del segle XIX
Estudi dels discursos, pràctiques i subjectes de les diferents cultures polítiques de l'Europa huitcentista enteses com un fenomen plural, evolutiu i en conflicte permanent. Inclou cultures polítiques liberals així com antiliberals, republicanes, demòcrates, socialistes i anarquistes.