Un equip del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, UV-CSIC-GVA) ha realitzat el primer estudi global, sistemàtic i quantitatiu dels efectes que els canvis en el règim d'incendis produeixen sobre la vegetació. Els resultats indiquen que la seua intensificació redueix l'abundància, la diversitat i el bon estat de les plantes, especialment als boscos de coníferes. El treball apareix publicat en Global Ecology and Biogeography.
El canvi global està donant lloc a què molts ecosistemes experimenten una pertorbació en el seu règim d'incendis, amb un augment en la freqüència i severitat d'aquests. Això pot alterar substancialment les comunitats vegetals, així com l'estructura i el funcionament dels ecosistemes. Ara, un estudi liderat pel Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt de la Universitat de València (UV), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Generalitat Valenciana (GVA), confirma aquesta percepció. Després d'examinar més de dos mil dades d'incendis en tot el planeta, l'estudi ha trobat que la intensificació dels règims d'incendis provocat pel canvi climàtic i altres activitats humanes redueix l'abundància, diversitat i el bon estat de les plantes, cosa que afecta més a les plantes llenyoses com els boscos de coníferes.
“Aquesta investigació aporta, per primera vegada, una visió global, sistemàtica i quantitativa de l'efecte de la intensificació dels incendis”, assenyala Juli G. Pausas, investigador del CSIC en el CIDE i autor principal del treball publicat recentment en la revista Global Ecology and Biogeography. Per fer aquest treball, els autors han aplicat una metodologia de revisió sistemàtica i metaanálisis que permet analitzar moltes dades a partir de fonts molt diverses. Així han aconseguit sistematitzar 2.363 casos recollits en 394 estudis repartits per tot el planeta, encara que amb major representació de l'hemisferi nord.
L'estudi evidencia que el major risc per a les plantes el comporta la severitat dels incendis. “Els efectes negatius són més forts amb l'augment en la severitat que amb el de la freqüència dels incendis, i són més marcats en plantes llenyoses que en herbàcies”, explica Bruno Moreira, investigador en el CIDE, que participa en el treball. Els resultats mostren, a més, que uns certs tipus de vegetació són més resistents a aquests canvis que uns altres. “Els boscos de coníferes i mixtos són més susceptibles a la intensificació dels incendis que els ecosistemes oberts com a pasturatges i matolls, cosa relacionada amb el possible canvi d'incendis de superfície poc intensos a incendis de copa d'alta intensitat”, assegura Roger Grau-Andrés, investigador del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i primer autor de l'article.
Segons Pausas, “els matolls de clima mediterrani estan dominats per règims d'incendis de copes que històricament han cremat amb alta intensitat, i aquests ecosistemes són notablement resilients a tals condicions. Tanmateix, en aquest cas, un increment en la freqüència de les pertorbacions pot portar també a una disminució de la diversitat”, puntualitza el científic.
Base científica per a la gestió d'incendis
Altre exemple d'amenaça davant els canvis en el règim d'incendis l'ofereix el pi salgareny o Pinus nigra, abundant en la península ibèrica. “Aquest arbre està preparat per a sobreviure a incendis de baixa intensitat gràcies a la seua escorça gruixuda, que l’aïlla de les flames, i de les seues poques branques en la part baixa, que eviten la transmissió del foc a la copa. No obstant això, en cas d'incendis més intensos o que afecten a tot l'arbre, aquestes proteccions no són suficients i la planta no sobreviu”, explica Moreira.
Els investigadors destaquen que aquest estudi proporciona una base científica per a la presa de decisions en polítiques de conservació dels ecosistemes i de gestió d'incendis, ja que aconsegueix identificar els patrons generals de la resposta de les plantes, davant intensificació dels règims d'incendis, i entendre els factors que les determinen. “Més que una sola política unificada, es tracta d'entendre quins ecosistemes poden ser més susceptibles, i establir-ne prioritats d'actuació”, sosté Pausas. “Front als ecosistemes més resilients, en els quals la millor estratègia de conservació pot ser no actuar, els boscos de coníferes precisarien d'una gestió adequada”, afig.
L'estudi està finançat pels projectes FocScales (GVA) i FirEUrisk (Comissió Europea).
Referències:
Grau‐Andrés, R., Moreira, B., & Pausas, J. G. Global plant responses to intensified fire regemegues. Global Ecology and Biogeography, e13858. *DOI:
