• Universitat de València
• Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA)

• María Milagros López González
• María Belén Álvarez Ortega

El bacteri Ralstonia solanacearum produeix pansiment bacteriana en nombroses espècies vegetals a tot el món, moltes de les quals són cultius bàsics d'interés agronòmic com la creïlla i la tomaca, provocant greus pèrdues econòmiques en el sector agrícola. És per això que aquest bacteri és considerat un organisme de quarantena a la Unió Europea, i està sotmesa a estrictes mesures regulades per directives europees. El control de R. solanacearum mitjançant tractaments químics o físics, en general no resulta eficaç, i a més és costós i amb gran impacte per al medi ambient. Per aquesta raó, són especialment necessaris nous mètodes de control biològic eficaços i respectuosos amb l'entorn natural, com l'ús de bacteriòfags lítics específics del bacteri patogen d'aquests cultius.

Investigadores de la Universitat de València i de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries han aïllat i patentat nous bacteriòfags lítics específics de R. solanacearum, així com el procediment associat al seu ús per al control biològic de la pansiment causada per aquest bacteri. Amb això, es fa possible controlar les poblacions de R. solanacearum, reduint així la pansiment causada per aquest bacteri en plantes, mitjançant un tractament biològic eficaç i respectuós amb el medi ambient.

La principal aplicació d'aquesta invenció és en el camp de l'agricultura, concretament en el control biològic d'organismes patògens en cultius vegetals d'interés agronòmic.

Els principals avantatges aportats per aquesta tecnologia són:

• Tractament biològic de control de la pansiment causada pel bacteri R. solanacearum, alternatiu als tractaments químics o físics poc eficaços.
• Alta especificitat dels bacteriòfags empleats contra R. solanacearum.
• Innocuïtat dels bacteriòfags per a altres éssers vius, inclosa la microbiota beneficiosa de les plantes a protegir.
• Fàcil aplicabilitat, a través de l'aigua de reg.
• Menor impacte mediambiental que els compostos químics, per als quals molts patògens han desenvolupat resistència.
• Menors restriccions legals per al seu ús, podent aplicar-se en casos on està prohibit el control amb agents químics.

• Patent concedida