Aquest projecte generarà coneixement científic sobre la naturalesa de les cures compassives, així com sobre els seus determinants i conseqüències, i oferirà la primera evidència longitudinal a nivell internacional. A més, incorpora dades sobre el rol de gènere, sent aquesta la primera vegada que s’inclou aquesta variable no sols pel que fa als recursos interns, la compassió, la qualitat de vida professional i variables relacionades, sinó també com a moderador en les relacions entre aquestes variables. La investigació també estudiarà diferents trajectòries evolutives de les variables analitzades, tenint en compte novament el paper que juga el gènere.
En resum, s’utilitzaran les tècniques més avançades d’anàlisi de dades per a proporcionar evidència longitudinal d’un model processual de les cures compassives en estudiants d’infermeria. Açò permetrà promoure el coneixement científic sobre quins recursos interns afavoreixen unes cures més compassives, i s’analitzaran les seues conseqüències sobre la qualitat de vida professional, el benestar i la qualitat assistencial.
- L’impacte nacional es durà a terme mitjançant la difusió acadèmica (amb publicacions en Enfermería Clínica, Spanish Journal of Psychology, Anales de Psicología, Revista Española de Salud Pública i participació en congressos nacionals) i la difusió no acadèmica (Sessions de Cloenda, reunions amb representants d’associacions professionals d’infermeria, universitats i administracions sanitàries).
- L’impacte internacional es generarà a través de publicacions en revistes de gran impacte (Nurse Education Today, Nurse Education in Practice, Nursing Open, Journal of Advanced Nursing, Journal of Professional Nursing, Mindfulness, Journal of Happiness Studies), comunicacions a congressos internacionals (Congrés del Consell Internacional d’Infermeria – ICN i Congrés Internacional de Formació Infermera NETNEP), i trobades amb diferents associacions (vegeu secció 4.3).
La trajectòria prèvia de l’equip investigador garanteix una adequada difusió i impacte científic en àrees rellevants (a través de revistes de gran impacte i congressos nacionals i internacionals). A més, com que es tracta d’un problema reconegut a nivell global, i els investigadors principals compten amb una extensa xarxa internacional de col·laboradors i associacions, l’impacte científic internacional està assegurat.
El projecte presenta un impacte sanitari, social i econòmic clar a nivell estatal. L’avenç en el coneixement sobre els factors que influeixen en la qualitat de vida professional, la qualitat assistencial i el benestar de les infermeres permetrà el desenvolupament de polítiques, línies d’actuació i programes orientats a millorar aquests determinants. Els investigadors principals faran arribar aquestes propostes als serveis de salut laboral del sistema sanitari, representants de l’administració (Conselleria de Sanitat i IbSalut), col·legis professionals d’infermeria, el Consell General d’Infermeria, el Consell Internacional d’Infermeria (ICN), la Conferència Nacional de Degans d’Infermeria (CNDE) i l’Associació Estatal d’Estudiants d’Infermeria (AEEE).
Els serveis sanitaris són organitzacions complexes que ofereixen un servei, no un producte tangible, i la qualitat d’aquest servei depén de l’atenció que proporcionen els seus professionals. Qualsevol acció orientada a la promoció de la salut professional i a la prevenció de problemes com la fatiga per compassió o el desgast professional tindrà un impacte directe en la qualitat del sistema sanitari. Com que les infermeres són el col·lectiu més nombrós dins del sistema de salut, i mantenen un contacte continu amb les persones ateses, aquests efectes seran encara més rellevants.
Dotar les infermeres, des de la seua formació universitària, amb eines que els permeten oferir una atenció compassiva i mantindre una adequada qualitat de vida professional, evitant processos com el burnout, millorarà la capacitat del sistema per a oferir una atenció de qualitat centrada en les necessitats de les persones i, per tant, una atenció més humana. A més, qualsevol millora en la qualitat de vida i benestar professional de les infermeres suposa una millora en la qualitat de vida i benestar de les dones, donada l’elevada feminització de la professió, i per tant suposa un pas endavant en igualtat de gènere.
Millorar el benestar de les professionals contribuirà a reduir l’absentisme, la rotació i l’abandonament de la professió, la qual cosa suposa una disminució dels costos per al sistema sanitari. A més, reduir el risc de patir aquestes situacions contribuirà a millorar la imatge de la professió i, en conseqüència, afavorirà la capacitat d’atraure estudiants als estudis d’infermeria.
Aquest projecte està especialment alineat amb la primera línia estratègica “Salut” de l’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació 2021–2027, així com amb tres dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS):
- ODS 3: Salut i benestar
- ODS 4: Educació de qualitat
- ODS 5: Igualtat de gènere
A més, segons l’informe Triple Impacte (APPG, 2016), el desenvolupament de la professió infermera millora la salut, promou la igualtat de gènere i fomenta el creixement econòmic. Així, els resultats esperats d’aquest projecte contribuiran al desenvolupament de la infermeria i, per tant, a la millora de la salut, la igualtat de gènere i el progrés econòmic.
El creixement econòmic inclusiu i sostenible és un objectiu clau tant per a les economies avançades com per a les emergents, especialment després de l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 i en resposta a la creixent crisi climàtica. Les ocupacions que fomenten la inclusió social i la sostenibilitat ambiental —com el treball sanitari— seran essencials per a aconseguir aquesta visió de desenvolupament econòmic. Igualment ho serà trobar el talent capaç de dur-la a terme (Fòrum Econòmic Mundial, 2023).
