Els animals desempenyen múltiples funcions en benefici de la societat humana: companyia, entreteniment esportiu, mà d'obra i, la més important, la provisió indispensable d'aliments derivats d'animals i essencials per a la nutrició humana. Tenint en compte la importància històrica i actual d'aquestes funcions, és imperatiu emfatitzar la importància econòmica de la ramaderia i com afecta aquesta al medi ambient, en concret en el cas de les abelles mel·líferes (Apis mellifera).

Des de les primeres etapes de la domesticació animal, la potencial propagació de patògens entre els animals criats en massa es va fer evident, reflectint els desafiaments patològics que afronten les poblacions humanes. Tractar aquest problema és crucial, no només per al benestar animal, sinó també per salvaguardar la salut pública, garantir la seguretat alimentària i mantenir un subministrament estable d'aliments. La amenaça de les malalties zoonòtiques ens recorda la importància de la connexió entre la salut animal i la humana, fent èmfasi en la importància estratègica de la salut animal en el context de la sostenibilitat i la competitivitat en la producció ramadera.

Les recents crisis globals, provocades per malalties com la grip aviària, la febre aftosa i el virus de la llengua blava, han demostrat la importància de les repercussions econòmiques i la importància de la confiança del consumidor en mantenir nivells de consum durant una crisi sanitària. Segons les dades de l'OMSA (Organització Mundial de Sanitat Animal), les malalties contribueixen al 20% de les pèrdues en producció animal, ressaltant la necessitat d'un control eficaç per prevenir un ús excessiu de recursos en la producció d'aliments (terra per a la producció d'aliments per als animals, aigua,...). Això, al seu torn, implicaria un major volum de residus orgànics a gestionar, cosa que ens fa veure el paper fonamental de la salut animal per preservar el medi ambient. És imperatiu considerar que no només en els organismes comestibles, sinó també, en aquest cas, en els polinitzadors com les abelles mel·líferes, les seves malalties representen una amenaça per a la producció de cultius. En conseqüència, promoure la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació és crucial per abordar els desafiaments sanitaris que afronten les diferents espècies i els models de producció existents.

Mantenir unes condicions òptimes en les explotacions ramaderes implica pràctiques d'higiene rigoroses i una gestió responsable dels aliments i els substrats. Malgrat aquestes precaucions, les infeccions poden sorgir de diversos organismes, incloent-hi virus i invertebrats. Pel que fa a aquests últims, el grup de recerca s'ha dedicat durant més de 30 anys a l'estudi de les patologies en invertebrats, centrant-se en l'ús de patògens d'invertebrats per a un control de plagues eficaç i sostenible. El nostre enfocament principal en el control de plagues de lepidòpters s'ha ampliat recentment per combatre paràsits com la varroa destructor, un àcar ectoparàsit de les abelles, així com per al control de nematodes paràsits.

La varroa destructor infligeix danys greus a les colònies d'abelles mel·líferes de tot el món. Les colònies afectades per la varroa destructor no poden sobreviure més de 2-3 anys sense un tractament eficaç. A Espanya hi ha una gran preocupació per aquest tema, ja que gairebé totes les colmenes presenten algun grau de parasitisme. Segons les directrius de l'OCDE, aquest grau de parasitisme és significatiu en el 50-60% de les colònies. L'àcar causa dany directe a través de l'alimentació, però també com a pas per a diversos virus, ja que interfereix en la resposta immune de les abelles a les infeccions virals. A Espanya, el Pla Nacional per al Control de Malalties de les Abelles, regulat pel Reial decret (RD608/2006), té com a objectiu assegurar que els colmenars mantenen les colònies d'abelles mel·líferes en un nivell adequat de salut i seguretat. Per aconseguir-ho, els apicultors han d'aplicar un tractament acaricida entre setembre i novembre cada any. Depenent de la situació específica de cada colmenar, també es pot recomanar un segon tractament. En les darreres dècades, les poblacions de varroa destructor s'han enfrontat a una intensa pressió selectiva, cosa que ha portat a nombrosos casos de resistència als principals acaricides en ús. Això és alarmant, atès que encara no hi ha cap pla coordinat per detectar i avaluar els nivells de resistència a qualsevol d'aquests compostos per així poder implementar una gestió integrada del paràsit.

D'altra banda, se sap que els nematodes paràsits en els animals són un dels principals factors capaços d'interferir en la producció animal, cosa que provoca retrocessos en el creixement animal que en última instància poden resultar en la mort. Això augmenta el cost dels serveis veterinaris i comporta pèrdues significatives en el sector econòmic de la ramaderia. Alguns d'aquests nematodes paràsits poden ser transmesos a través de la terra i tenen la capacitat d'infectar humans, afectant potencialment a gairebé un bilió de persones a tot el món. Afortunadament, actualment hi ha quatre tractaments disponibles per al control de nematodes, tant per a humans com per a animals, sent l'ús de benzimidazols el més utilitzat per tractar les malalties que poden resultar. No obstant això, els efectes secundaris, una eficàcia incompleta, els problemes mediambientals i el desenvolupament de resistències envers el medicament han impulsat la recerca de noves alternatives.

El Bacillus thuringiensis (o Bt) és una bacteria grampositiva que habita en el sòl i que està distribuïda per tot el planeta. Té la capacitat de produir cristalls proteïns durant la fase d'esporulació. Cristalls que contenen una o més proteïnes que actuen contra invertebrats. Aquestes proteïnes són conegudes com a proteïnes Cry, toxines Cry o toxines Bt. Actualment, s'han identificat més de 300 gens codificats en les proteïnes Bt. Mentre que algunes d'aquestes proteïnes han estat emprades tradicionalment per a la protecció de les collites, també s'ha observat que existeixen set famílies de proteïnes Cry que presenten activitat nematicida (Cry5, App6, Cry12, Cry13, Cry14, Cry21 i Xpp55). Degut a la alta toxicitat de les proteïnes Cry, altament nocives per als nematodes però inofensives per als vertebrats, s'han considerat una nova eina que substitueixi gradualment els antiparasitaris sintètics i que serveixi per tractar els nematodes que són més perjudicials per als vertebrats. El primer cas en què es va demostrar la toxicitat de la proteïna Cry contra un nematode paràsit es va dur a terme contra un paràsit de rata (Nippostrongylus brasiliensis) en les seves diferents etapes de vida en llibertat. El paràsit va ser intoxicat fins a la mort quan se li va alimentar amb colibacil (Escherichia coli) que portava les proteïnes Cry5B, Cry14A i Cry21A. Altres estudis també han demostrat resultats prometedors contra nematodes paràsits de vertebrats.