Instituto de Estudios Valencianos, impulsado por la Conselleria de Cultura del Consejo Provincial Valenciano (el Consejo ocuparía el lugar que anteriormente pudiera desempeñar la Diputación Provincial), y particularmente por Francisco Bosch Morata., con la intención de crear una infraestructura cultural valenciana. El decreto de creación se emitió el 9 de febrero de 1937, y en él se establecían la existencia de cuatro secciones: Histórico-arqueológica, sección filológica, sección de ciencias y sección de Estudios económicos.

Bajo la dirección de su sección de Ciencias, se iniciaran gestiones encaminadas a la creación de un Museo de Ciencias Naturales, que “dentro del orden general de las ciencias Naturales tendrá especial interés por las que se refieren al País Valenciano”

El domicilio social del Institut d’estudis valencians estará ubicado en la Plaza de Cisneros numero 4.

La realitat d’altres pobles ibérics que han hagut de resoldre problemes semblants al nostre, ens alliçona respecte el camí a seguir salvant, naturalment, les diferències qualitatives, demostrant-nos, sense cap lloc a dubtes, que la renaixença del País Valencià, iniciada fa més de cinquanta anys i el reconeixement públic de la nostra personalitat, accelerat des de l’esdeveniment de la República en 1931, ha penetrat en l’ànim del poble, tan palpable i evident, que ens crea l’obligació d’atendre les exigéncies que planteja.
Al Consell Provincial de València correspon el deure de donar satisfacció a esta necessitat creant els mitjans adequats per a dirigir eixa inquietud superativa fundant un organisme amb diverses seccions especialisades d’investigacions científiques, crítica histórica i social, estudis filológics de la llengua valenciana i treballs d’especulació económica, sense perjudici que les seccions que originalment hagen de constituir este organisme, puguen augmentar o ampliar-se a mida que ho dicten les necessitats o les conveniéncies.
L’organisme en qüestió podria nomenar-se INSTITUT D’ESTUDIS VALENCIANS amb l’alta missió que hem apuntat, ja que de ser un establiment pedagógic més a l’ús, no caldria el més lleuger esforç per a constituir-lo. L’INSTITUT ha de vindre a despertar l’espiritualitat de tot un poble aplicant-la a l’organisació col.lectiva del treball científic reunint l’esforç individual i totalisant-lo en una obra práctica que el convertixca en un ressonador de la nostra llengua, de les nostres ciéncies, de la nostra economia, de la nostra cultura, en fi.
L’INSTITUT, amb la formidable labor que li pertoca, ha de reflectir el nostre seny en totes i cada una de les seues seccions; el seny que resta inexpressat està en el nostre complexe autócton, en alló que és drecera natural de la seua relació social. La missió és ardua, penosa, peró, per aço mateix, més estimulant i meritória per a les fermes voluntats que la manprenguen assimilant-se l’orientació adequada a les finalitats de l’INSTITUT


 

Centro de Estudios Históricos del País Valenciano, adscrito a la Universidad de Valencia, su finalidad será “la investigación del pasado histórico del País Valenciano, mediante la creación y sostenimiento de los necesarios seminarios de trabajo, así como de la divulgación de la Historia de Valencia en todas las manifestaciones de su cultura, mediante la celebración de cursos y conferencias la organización de exposiciones de arte, continuación de la tradición musical del antiguo Colegio del Patriarca, aprovechando su valiosos archivo musicográfico, etc.”

Estaría ubicado en el Colegio del Patriarca, muy próximo a la Universidad.

(Extractos de un artículo de Alfons Cucó sobre la creación de una infraestructura valenciana. Revista Arguments, l’Estel numero 1, 1974).

 

 

Cultura Popular. Organización impulsada para la instrucción cultural de la clase obrera. Sus aportaciones más interesantes serán las Milicias de la Cultura, creadas en enero de 1937, ofrecerá a través de un cuerpo de maestros enseñanza básica a los combatientes en el frente. Organizará bibliotecas básicas circulantes, editará, así mismo un periódico Armas y letras, editado íntegramente en Valencia. Impartieron también la enseñanza del valenciano mediante cursillos impartidos por Miquel Duran, Enric Navarro i Ricard Blasco.

De marzo a junio de 1938Cultura Popular, a través de sus sección de Bibliotecas circulantes, realiza 1648 servicios de trasmisión de bibliotecas a unidades militares, organizaciones políticas y sindicales con 27540 volúmenes para 305 bibliotecas (Albert Girona, Guerra i revolució al Pais Valencià).

El comité provincial de Cultura Popular estuvo presidido por el valencianista Josep Manaut Viglietti, y estaba compuesto por todas las organizaciones juveniles del Frente Popular: Izquierda Republicana, JSU, Unión Republicana, Partido Valencianista de Izquierda y Esquerra Valenciana, formaban parte también la FUE, la FETE-UGT, la Alianza de Intelectuales (ADIC), la Federación local de pioneros, Estudiantes revolucionarios, Mujeres antifascistas y el Teatro Proletario.