El manteniment a l'arxiu de Salamanca de la documentació incautada arran de la guerra civil, la negativa a retornar aquests papers als seus legítims titulars i, en definitiva, el tancament de qualsevol via racional de resolució d'aquest contenciós, basada en el diàleg i la negociació, és sens dubte una qüestió que va molt més enllà de l'anècdota. No és de cap manera un episodi menor i, evidentment, no té res a veure amb una lògica arxivística de caràcter purament tècnic, com s'explica detalladament en aquestes pàgines. Fins a cert punt, el fet mateix i les formes que ha pres la controvèrsia al seu voltant, consitueixen una veritable metàfora d'una manera d'entendre la relació amb el passat, d'una manera d'encarar la superació definitiva de les seqüeles de l'enfrontament civil i la dictadura, d'una manera d'encaixar el llegat del franquisme en el present democràtic.