EL PRESIDENT DEL CONSELL SOCIAL  DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA HA DE DIMITIR
 
L’organisme encarregat del rescat multimilionari a la Banca espanyola (el FROB) ha presentat querelles davant l’Audiència Nacional pel saqueig del Banc de València contra una quinzena d’empresaris, entre els quals es troba el notari Carlos Pascual, President del  Consell Social de la Universitat de València.  Juntament amb els anteriors directius del Banc, són acusats d’operacions irregulars que han provocat la fallida d’aquesta entitat, que ens ha costat a la ciutadania uns 6.000 milions d’euros.
 
Si l’exigència de transparència, rigor i neteja resulta sempre indefugible en la gestió de les institucions públiques, a hores d’ara encara és més important. En moments que la corrupció s’estén pel món polític i empresarial i que amb la crisi es degraden les condicions de vida de la major part de la població, el rebuig social a aquestes actuacions és un clam i una exigència de qualitat democràtica. Més encara quan, amb l’excusa de la reducció del dèficit públic, s’apliquen fortíssimes retallades als serveis públics i particularment a la Universitat. La simple convivència amb sospites d’algunes de les irregularitats que ens han dut a la situació actual i que furten els recursos que després se’ns neguen a la Universitat resulta senzillament intolerable.
 
La imatge pública de la Universitat de València ha d’estar totalment deslligada d’aquestes pràctiques, fins i tot quan es tracta d’una persona designada (l’any 1995!) des de fora de l’àmbit universitari. Les responsabilitats polítiques, encara que es deriven d’activitats privades, també han de ser exigibles a casa nostra.
 
El President del Consell Social afirmava en una entrevista que todos los grandes principios, hasta los esenciales del individuo, deben tener un sentido de la responsabilidad. No pueden ser no controlables, irresponsables”. Ara és el moment de demostrar que aquestes no són només paraules buides i una magnífica oportunitat de portar-les a la pràctica.
 
Sense qüestionar la presumpció d’innocència, que haurà de substanciar-se en l’àmbit judicial, CCOO  considera que el prestigi de la Universitat de València no pot veure’s qüestionat per sospites de corrupció i, per tant, exigeix la dimissió de Carlos Pascual com a President de Consell Social o el seu cessament immediat pel President de la Generalitat