Estudis Crítics de la Modernitat: Enfocaments interdisciplinaris de les patologies socials

La modernitat sembla produir les seues pròpies patologies específiques. Aquestes patologies són presents en forma de catàstrofes globals, com les guerres mundials, les crisis climàtiques i els genocidis, o en forma de patologies més "comunes" i quasi acceptades, com l'exclusió social, l'alienació, el sofriment social, l'explotació, el racisme, el sexisme, l'antisemitisme, etcètera. Els enfocaments crítics entenen aquestes patologies com profundament imbricades amb la modernitat, amb una manera específica de reproducció social i fins i tot -com a patologies de la raó- amb la pròpia Il·lustració.

Editor: Dr Benno Herzog (Associate Professor of Sociology, University of Valencia, Spain)

Grup Consultiu: Dr Edna Brennand (Universidade Federal da Paraíba, Brazil), Dr Gianfranco Casuso (Pontificia Universidad Católica del Perú, Peru), Dr Craig Browne (University of Sydney, Australia), Dr Eva Klinkisch (Catholic University of Freiburg, Germany), Dr Silvina Gesser (Bar-Ilan University, Israel), Dr Titus Stahl (University of Groningen, The Netherlands), Dr Marcel Stoetzler (Bangor University, UK)

Les teories crítiques apunten al caràcter inestable i precari de les societats contemporànies. Les societats modernes, així com les experiències biogràfiques dins d'elles, es descriuen, per exemple, en termes d'incertesa, inseguretat, crisi i ruptures. Quasi cap esfera social escapa a la fluidificació de certeses i davanteres, així com a la inquietant acceleració dels ritmes de vida. L'experiència de la crisi fonamental configura la percepció del món dels individus moderns.
 
A més, les catàstrofes del segle XX, així com la capacitat de destrucció de la humanitat, exigeixen una anàlisi crítica dels nostres actuals models de raó. Una reflexió seriosa sobre la modernitat comporta l'anàlisi de la producció d'autoconeixement de les societats modernes. Aquesta producció de coneixement social no sols té lloc en l'àmbit acadèmic, sinó també en la producció estètica i en una enorme varietat de discursos i pràctiques quotidianes.
 
L'objectiu d'aquesta col·lecció és comprendre els macroprocessos de producció de patologies socials i patologies de la raó, així com entendre els efectes d'aquestes patologies en els individus, les societats i les cultures. Es proposa analitzar la ontogénesis social del coneixement i les condicions socials, materials i intel·lectuals d'aquesta producció de coneixement. La col·lecció aspira a una comprensió àmplia i interdisciplinària d'aquestes patologies des de tots els camps de les ciències socials i les humanitats. Acull estudis empírics sobre diverses patologies socials, així com treballs teòrics sobre la modernitat. 
 
Es convida a presentar contribucions sobre els següents temes, encara que sense limitar-se a ells:
 
- La influència de les diferents varietats de capitalisme en les diverses esferes de la vida social, com el treball, l'esfera privada, la cultura.
- Investigacions sobre el sofriment social, així com sobre els processos de invisibilització i marginació del sofriment;
- Estudis crítics sobre la interrelació entre subjetivizació, poder i coneixement.
- Diverses formes de discriminació (racisme, sexisme, antisemitisme, clasisme, etc.) i la seua intersecció.
- Investigacions culturals, socials i polítiques sobre la violència de masses, el genocidi i altres catàstrofes mundials.
- Anàlisi de discursos, populisme i coneixements particulars, així com investigacions sobre coneixements alternatius o marginats.
 
Els possibles autors hauran d'enviar en primer lloc un resum de 200 paraules i una breu biografia a l'editor de la col·lecció. Els autors les propostes dels quals es consideren adequades seran convidats a presentar manuscrits complets abans del 31 de desembre de 2020.

Pots continuar llegint sobre patologies en aquest web.