Durant els dies 30 i 31 d’octubre, el projecte Fonosferes Urbanes de la Mediterrània (FonUrMed) va acollir la Dra. Michela Berti (Conservatori “Francesco Morlacchi”, Perugia), especialista en història cultural i musical de la Roma barroca. La seua visita s’inscriu dins del Cicle Fonosferes de la monarquia. De l’Antic Règim al Liberalisme, que inclou altres seminaris dedicats a “El univers ceremonial del Liberalismo” i “Imatges sonores de la monarquia francesa”.
La vesprada del dijous 30, la Dra. Berti va impartir el seminari “Devozione, identità e rappresentazione. Itinerari sonori della monarchia francese nella Roma moderna tra cerimonie straordinarie e magnificenza nobiliare”, una aproximació fascinant al paper de la música com a instrument estratègic de visibilitat, identitat i representació en la Roma dels segles XVII i XVIII.
A partir del cas de la família Vaini, es va mostrar com la monarquia borbònica va projectar el seu poder a la ciutat papal no sols a través de la diplomàcia oficial, sinó també mitjançant una intricada xarxa d’aliances amb l’aristocràcia romana filofrancesa.
Roma es presentava, en aquell moment, com una “Cort santa”: un espai on el poder polític, religiós i social es trobaven constantment en escenaris sonors de devoció i ostentació. La música i les festes, tant en l’àmbit sacre com en el profà, servien per construir jerarquies i afirmar identitats. En aquest context, la Dra. Berti va destacar el paper de la noblesa, i en concret els Vaini amb un fulgurant ascens social, com a promotora d’un autèntic paisatge acústic de la magnificència, on el so actuava com a símbol de prestigi i vehicle de representació política.
El seminari va posar també en valor els resultats del projecte PerformArt, del qual ha format part la investigadora, i que ha desenvolupat, entre moltes contribucions, una base de dades sobre activitats performatives i pràctiques de mecenatge a la Roma moderna. A través de fonts com diaris, cartes, relats de viatges o documents d’arxiu, es reconstrueix el funcionament intern d’aquestes famílies, per a les quals organitzar espectacles era una obligació social i una eina de consolidació de poder. El concepte de “magnificència” —com a virtut cívica i política— fou central en la seua exposició.
L’endemà, divendres 31, la Dra. Berti va continuar amb un segon seminari dedicat a les activitats musicals de San Luigi dei Francesi durant el segle XVIII, a partir de la seua última monografia. En aquesta sessió, va presentar un marc metodològic especialment útil per als propòsits de FonUrMed: estudiar les celebracions musicals en funció del seu caràcter ordinari, extraordinari, festiu o cerimonial extraordinari, i analitzar-ne la funció política dins de l’espai urbà.
A partir d’exemples com els Te Deum, les mises de Requiem per Enric II, la festa de Sant Lluís de França o la solemnitat del Corpus Christi, va mostrar com la litúrgia francesa a Roma esdevingué una forma d’expressió de la monarquia i del “doble cos del rei” (Kantorowicz), on el poder terrenal i el sagrat s’unien en un mateix discurs sonor.
El seminari va concloure amb la resposta del Dr. Ignacio Prats, que va establir paral·lelismes amb el cas del Collegio Nazareno i el paper dels escolapis com a promotors musicals a la Roma del segle XVIII, obrint un debat enriquidor sobre la funció política de la música en contextos educatius i religiosos.
Anterior, el dijous al matí, la Dra. Berti havia mantingut un col·loqui amb estudiants de musicologia del Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València, reforçant així el vincle entre la recerca internacional i la formació dels joves musicòlegs valencians.
Aquestes sessions van oferir una valuosa oportunitat per reflexionar sobre com la història musical i sonora de les ciutats europees pot revelar les tensions entre devoció, identitat i poder —una línia de treball plenament alineada amb els objectius del projecte FonUrMed.
Sobre FonUrMed
Aquest projecte, Ciutats sonores. Fonosferes urbanes de la Mediterrània (1500-1900) (FonUrMed), prossegueix la investigació empresa pel Grup Emergent "Ciutat sonora. Música, so i soroll a València (1609-1813)"[CIGE/2021/165], que ha consolidat resultats importants en el terreny que es proposava: l'estudi, sota el prisma de la musicologia urbana, de com va evolucionar la música i la cultura urbana a València entre l'expulsió dels moriscos el 1609 i la restauració absolutista de 1813 amb l'entrada de Ferran VII a València.
