Esta ressenya analitza la monografia de Mary B. Quinn, Sense and Spectacle in the Age of Philip IV, un estudi interdisciplinari sobre com els artistes del Barroc utilitzaven els sentits —especialment l'oïda— com a mitjà d'expressió política. A través de l'anàlisi de sarsueles, òperes, pintures i cròniques de les celebracions pel naixement del príncep Felip Pròsper en 1657, el llibre explora la connexió entre l'imperi i ciutats de la Península Ibèrica, Itàlia i el Nou Món (com Lima i Manila). L'autora demostra que estos espectacles no sols lloaven la Corona, sinó que servien com un espai de negociació i crítica per a qüestionar la política imperial i reafirmar les identitats cíviques locals.