Els estudiants són el centre de la Universitat i és un objectiu prioritari d’aquesta institució contribuir a preparar-los intel·lectual, professional, humana, cultural i cívicament.

 

Precisament el Sedi (Servei d’Informació i Dinamització d’Estudiants) té com a objectius bàsics donar a conèixer els recursos universitaris de què disposen els estudiants i futurs estudiants i activar la seua participació. Per a això, gestiona una vintena de programes que van des de donar a conèixer la Universitat fins a promoure el desenvolupament personal i les habilitats intel·lectuals i socials. 

 

El Sedi, té les següents dues àrees d’actuació:

 

INFORMACIÓ I ASSESORAMENT

 

Té tres oficines, una a cada campus, on s’ofereix informació presencial, per telèfon, e-mail i xarxes sobre l’accés a la Universitat de València, l’oferta de graus i màsters, formació complementària, beques i ajudes, etc.

 

Organitza el programa “Conèixer la Universitat”: un programa d’informació per als alumnes preuniversitaris i per als seus prescriptors, els orientadors i el professorat d’ensenyament secundari que inclou anualment una jornada d’informació amb els orientadors, les visites guiades, l’edició de material informatiu (guies, revista FUTURA) i els tallers Aprén i emprén.

 

DINAMITZACIÓ

 

D’una altra, gestiona tota una sèrie de programes i iniciatives:

 

- De mentoria (programa Entreiguals).

- D’assessorament psicològic, psicoeducatiu, jurídic i sexològic (assessories).

- De formació en habilitats per a l’estudi (La Nau dels estudiants).

- D’art contemporani (XX Mostra d’art públic / universitat pública o Parlem d’art).

- De diversitat (diversitats).

- De promoció del voluntariat i la cooperació (Tallers i ajudes).

- D’escriptura creativa (Tallers d’escriptura i Premis d’escriptura ).

- De suport a l’associacionisme i la participació ( cens i ajudes).

- De suport a la mobilitat ( borses de viatge).

 

L’enfocament de moltes d’aquestes iniciatives no és vertical: l’objectiu de molts d’aquests programes és que l’estudiantat s’implique i participe activament. El Sedi dóna les ferramentes, però són els estudiants els que les empren.

 

Per tant, el Sedi és un centre d’informació i assessorament i un centre de gestió i promoció d’activitats de dinamització.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com tot, el Sedi té la seua història. L’any 1987, fa ara trenta anys, va nàixer com a DISE (Difusió, Informació i Servei a l’Estudiant). Posteriorment, i sota l’aixopluc del Vicerectorat d’Estudiants, es va crear un altre servei anomenat CADE (Centre d’Assessorament i Dinamització dels Estudiants) en l’any 1998, que passà a gestionar una part dels programes que fins eixe moment gestionava el DISE i posà en funcionament una altres nous.

 

El DISE es va configurar, inicialment, com un servei d’informació universitària. La seua missió era satisfer dues expectatives: que la Universitat atengués les demandes dels usuaris i que aquests trobaren els mitjans per formar-se un currículum.

 

Aquest és el motiu pel qual el DISE es va definir com el servei d’informació a l’estudiant. A més, els estudiants participaren en la gènesi del servei. Amb l’entrada en vigor dels Estatuts en la Universitat de València, que es van aprovar en 1985, els estudiants assoliren un 27% de representació en el Claustre i en tots els òrgans de govern de la universitat. En eixe context va nàixer el DISE, com una demanda dels estudiants de que s’havien de crear nous serveis per a ells que donaren resposta a les seues necessitats.

 

Finalment, l’any 2011, el DISE i el CADE es van fusionar en el que actualment coneguem com el Sedi: el Servei d’Informació i Dinamització de l’Estudiant. Es torna, doncs, a una gestió integrada de tots els serveis als estudiants.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cal destacar que el DISE editava una revista amb el mateix nom, que va tenir una trajectòria de 10 anys (1987-1997). De periodicitat mensual, el DISE era una revista feta per als estudiants, on se’ls informava de l’actualitat universitària, i on s’adjuntaven dossiers de les beques, els cursos i les ofertes de vivenda i també els mantenia informats de l’actualitat cultural. De fet, a la revista hi sortien totes les notícies referents a la Universitat, així com a l’entorn social dels estudiants en general. També van aparèixer entrevistes a personalitats tan importants com ara Joan Fuster, James Casey o Jürgen Habermas. Aquest intent de desenvolupar una cultura informativa interactiva implicava a l’usuari en el procés de recerca de informació i potenciava l’autoconsulta de fonts primàries, secundàries, i electròniques, fou una de les característiques que va diferenciar al DISE d’altres serveis públics d’informació.

 

 

 

 

 

 

Els serveis com el DISE han estat fonamentals perquè han facilitat l’augment de la qualitat de vida dels estudiants en la Universitat de València. Aquests serveis cobreixen un ampli ventall de necessitats dels estudiants, però també col·laboren en la cohesió i la vertebració social de la comunitat universitària, i fomenten la relació entre els estudiants i la institució.

 

L’objectiu fonamental de l’exposició és donar visibilitat al Servei d’Informació i Dinamització de la Universitat de València, que té un paper important informant als estudiants de les beques o de la formació complementària i gestionant una sèrie d’activitats culturals que es realitzen a la universitat. Tanmateix, com ja hem palesat, aquest servei no tindria sentit sense els estudiants. És per això que ells són el vector real de l’exposició, són els que apareixeran en les imatges, i seran els encarregats de contar el que el Servei d’Informació i Dinamització ha representat en la vida universitària: el Sedi, així, és un paraigua que sota el seu aixopluc tenia i té als estudiants més informats, més dinàmics, més participatius, més universitaris, en definitiva, en el sentit menys acadèmic i més vital de la paraula.