El 4 de març, dilluns, tindrà lloc a les 18 hores en la Sala de Juntes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació la conferència "De la crònica de guerra al reportatge: l'Edat d'or del periodisme literari a Catalunya (1918-1939) ", impartida per Francesc Montero de la Universitat de Girona.

L'impacte de la Primera Guerra Mundial va propiciar el naixement del corresponsal de guerra a Catalunya i Espanya i la modernització de la premsa periòdica. A partir de llavors, els diaris van acollir les principals plomes del país, que van utilitzar la premsa de masses com una pedrera literària. A Catalunya, tota una generació de brillants escriptors-periodistes, composta d'autors com Gaziel, Josep Pla, Josep M. de Sagarra, Eugeni Xammar, Irene Polo o Carles Sentís, entre d'altres, es va llançar a publicar els seus textos en diaris i revistes, que van viure durant els anys vint i trenta una efervescència desconeguda fins llavors. A banda de l'eclosió de noves iniciatives, els textos van adoptar estratègies discursives pròpies de la literatura per generar efectes nous efectes expressius en els lectors: la inclusió de dosis de subjectivitat, l'aparició del jo narratiu com a testimoni i la utilització de recursos retòrics, combinats en la justa mesura amb el rigor analític i la investigació periodística, van afavorir la renovació dels gèneres tradicionals i una evolució que culminaria en reportatges i cròniques que passarien a formar part no només de la història del periodisme, sinó també de la literatura catalana del segle XX.