Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Programa València Capital Cultural de la República (1937-2007)

Visita visual

Pepe Gimeno

Renau renaix

Pocs artistes d’avantguarda han resistit tan bé el pas del temps com Josep Renau (València 1907 – Berlín Oriental 1982). La seua figura transcendeix el moment històric a què habitualment se l’ha vinculat, el període republicà i la guerra civil, i es mostra com un vertader mestre del disseny gràfic. Si haguérem de destacar dos característiques principals de la seua personalitat creativa podríem esmentar en primer lloc la perfecta conjunció entre la representació classicista de les formes i l’adopció dels trets estilístics de l’avantguarda moderna. En aquest aspecte, cal destacar la combinació de les figures escultòriques, de poderós atractiu i impacte visual, preses en principi de la Grècia clàssica i reinterpretades pel neoclassicisme francès de la fi del segle xviii i el començament del xix, juntament amb una representació fragmentada, el·líptica, visualment sòbria, pròpia de les avantguardes, en les quals ja començava a experimentar-se amb alguns trets que caracteritzarien la modernitat artística del seglexx: el moviment, l’aparentment inacabat, l’abstracció figurativa o la combinació de materials amb efectes expressius. El resultat d’això és una sèrie d’imatges metonímiques que s’han convertit en icones del nostre temps, com un enorme puny tancat que representa la força, el soldat que mira amunt esperançat en un futur millor o els grans gratacels com a emblema d’una enganyosa sensació de progrés.

Estudio giro

Paco bascuñán

L’altre aspecte admirable de la seua obra és el gran domini de la tècnica gràfica en totes les seues vessants, des de la retolació fins a la il·lustració en les seues diferents facetes, des de petites peces gràfiques, com ara portades per a llibres i revistes i etiquetes, fins a cartells, anuncis comercials o retolacions tipogràfiques. Renau manejava perfectament el color, la composició i la perspectiva de les seues obres gràfiques, en les quals utilitzava tipografies modernes en perfecta composició amb la imatge. I l’obra de l’artista valencià augmenta més encara el seu valor per l’ús de noves tècniques artístiques aplicades al disseny gràfic d’una manera completament revolucionària, com ara l’ús del collage, els fotomuntatges o fins i tot cel·luloides i materials plàstics en la seua obra gràfica i pictòrica. També destaquen els seus estudis teòrics i els seus treballs relacionats amb l’art (com a director general de Belles Arts, per exemple, l’any 1936 va encarregar a Pablo Picasso la realització del Guernica).

Ibán Ramón

Dídac Ballester

Tanmateix, el motiu de la revaloració de la figura de Josep Renau i en particular el d’aquest homenatge dels dissenyadors en ocasió del seu centenari, no són aquests trets de la seua creativitat artística, sinó el seu activisme compromès lligat a la seua obra gràfica. Com a persona del seu temps va ser un intel·lectual vinculat amb l’esquerra i els seus valors de justícia, igualtat i sobretot d’educació del poble i eradicació de l’analfabetisme endèmic que arrossegava la població espanyola. D’aquesta manera, va posar el seu nom i la seua signatura en una gran quantitat d’activitats i campanyes educatives, culturals i sanitàries, i durant la guerra civil va donar suport sense reserves al règim legítim, dins del qual va ocupar càrrecs de gran responsabilitat.

Juan Martínez

Kike Correcher

En concret, Renau va col·laborar de manera molt activa en Estudios, revista d’avantguarda d’alt contingut ideològic que va començar a publicar-se a la València dels anys vint, primer com a escriptor i a partir dels anys trenta també com a il·lustrador de pàgines interiors i portades. Allí també va començar una faceta per la qual es faria molt popular, com és la dels fotomuntatges, influït per l’obra de Heartfield, on manifesta posicions obertament crítiques sobre diferents temes i esdeveniments del moment o aborda temes tabús com la sexualitat, d’acord amb la línia editorial de la revista. Així mateix, va participar en altres revistes, com Nueva Cultura, d’ideologia marxista, oOrto, en les quals va desenvolupar l’estil impactant i directe que el caracteritza. Renau també va plasmar en els seus treballs el seu compromís amb el Partit Comunista, al qual es va afiliar en 1931, realitzant cartells abans i durant la guerra civil, a més de pasquins, postals i fullets per a diferents ministeris del Govern de la República, que en plena contesa encoratjaven a la victòria de les forces republicanes. El compromís ideològic i l’esperit crític de Josep Renau van quedar també palesos en molts dels cartells i murals i en els coneguts fotomuntatges que va realitzar en l’exili a Mèxic i més tard a Berlín.

I el més important és que l’esperit crític i compromès de Renau es manté avui en dia en el disseny espanyol i es manifesta molt sovint en el treball de molts dissenyadors valencians de prestigi reconegut: professionals que anteposen el seu compromís amb causes socials o iniciatives cíviques per davant del treball en projectes en què ideològicament no estan d’acord, com de manera semblant ho va començar a fer Josep Renau ja fa més de setanta anys. Així, el dissenyador gràfic no es limita a ser un espectador més de la societat, sinó que se’n sent partícip i promou idees per millorar-la.

Juan Nava

Ramón Pérez Colomer

En el cas concret dels grafistes valencians d’avui, trobem molts casos de professionals compromesos amb la societat actual, alguns dels quals estan presents en aquesta mostra. Els seus treballs s’han centrat a denunciar desastres mediambientals com el delPrestige o la destrucció de l’horta valenciana a causa de l’especulació immobiliària; també han donat suport a organitzacions no governamentals, de solidaritat o de pensament crític, o mitjançant les seues obres han denunciat la pobresa, la violència contra les dones, les desigualtats socials o l’exclusió social dels col·lectius minoritaris. Les seues accions artístiques plantegen noves formes de veure el món, al voltant de les quals reflexionen. Naturalment, el racisme, la xenofòbia o la violència masclista també es troben al seu punt de mira. D’aquesta manera la relació entre el dissenyador i els seus treballs s’estreny encara més, involucrant el creador en la societat en què viu, reflexionant entorn d’ella, proposant noves solucions per a la seua millora, ajudant a conscienciar els altres entorn de la realitat que ens envolta i, sobretot, actuant com a ciutadans crítics per poder ser dissenyadors.

Ibán Ramón i Dídac Ballester

comissaris

Xavi Calvo

Daniel nebot