Carolina Verzosi va defendre la seua tesi doctoral el passat 7 de maig en la Facultat d’Economia de la Universitat de València (UV). La tesi ha sigut dirigida per Miguel Ángel García Calavia, professor emèrit de la UV

La defensa pública es va realitzar davant un tribunal presidit pel professor Ignacio Martínez Morales, de la Universitat de València; la secretària titular del qual va ser la professora María José Díaz Santiago, de la Universitat Complutense de Madrid, i com a vocal el professor Ángel Olaz Capità, de la Universitat de Múrcia.

Segons explica la seua autora, el principal objectiu d'esta investigació ha sigut analitzar les polítiques públiques de l'economia popular i solidària, i la seua contribució a l'apoderament econòmic de les dones de les organitzacions d'este sector a la ciutat de Guayaquil.

L'interés de l'estudi residix en què no es coneixia si estes polítiques estan contribuint a l'apoderament econòmic de les dones en el cas equatorià; en concret, a la ciutat de Guayaquil, malgrat la seua institucionalització. D'ací el seu interés ciutadà, però així mateix científic, en relació amb l'Economia Popular i Solidària.

La investigació s'estructura en dos parts: la primera té una fonamentació teòrica i la segona l'estudi empíric.

En la primera part s'efectua un acostament conceptual a l'economia popular i solidària, i una sèrie de plantejaments sobre la seua configuració singular i la seua potencialitat, així com a les polítiques públiques per a l'Economia popular i solidària (EPS), i a l'apoderament econòmic amb la finalitat de disposar d'un utillatge conceptual des del qual abordar la investigació. Després es realitza una caracterització del mercat laboral de Guayaquil i se selecciona una sèrie d'indicadors laborals en la qual es descriu la seua situació actual i evolució.

A més, s'exposa la concepció de l'economia popular i solidària recollida en els textos legals de l'Equador identificant les polítiques públiques per a l'Economia Popular i Solidària. En la investigació pròpiament dita, s'observa la inequitat i la precarietat en la qual es troba el col·lectiu de dones.

En la segona part es realitza la contrastació empírica. Es contrasta si les polítiques públiques de la EPS estan contribuint a l'apoderament econòmic i s'examina l'apoderament econòmic de les dones en el treball associat.

En les conclusions de la investigació, Verzosi explica l'execució de les polítiques, de l'economia popular i solidària en la vida de les dones, i estes no satisfan ni complixen completament el seu disseny.

A més, les polítiques públiques, en general, no s'alineen sempre amb la Llei orgànica de l'Economia Popular i Solidària, que busca eliminar obstacles administratius. Igualment, les dones esmenten la falta de coordinació de les polítiques impulsades en els diferents àmbits de l'estat.

Al costat d'això, l'accés i gaudi de determinats programes governamentals no sempre resulta fàcil a causa de la complexitat dels procediments aprovats, la qual cosa pot descoratjar a les dones i crear males experiències.

Així, les polítiques manquen, a vegades, d'un tractament singular de la situació de les dones malgrat l'obligació de l'Estat de promoure la igualtat de gènere, segons la Constitució.

Finalment, les dones lamenten l'absència d'una major audiència governamental de les seues necessitats, i reclamen una major participació en la definició de les polítiques de formació i capacitació, les mesures de la qual no sempre arriben a totes o en les de finançament i contractació pública.

Participació de les dones

El treball associat de les dones observat en la investigació posa de manifest el seu paper en la millora de la seua capacitat de decisió. Evidència igualment la importància de l'economia popular i solidària articulada entorn de la cogestió i el benestar social, així com en l'emprenedoria per a reduir desigualtats.

La participació d'estes dones en les seues associacions, on cada una té veu i vot, les enfortix i fomenta l'ajuda mútua. Això és encara més important tenint en compte la gran diversitat ètnica de l'Equador, que s'observa també en l'economia popular i solidària. Esta forma d'economia recolzada legalment constituïx una alternativa saludable a l'economia tradicional.

Este treball deixa pendent una agenda d'investigació futura que aborde, entre altres qüestions, la jornada laboral de les dones, les polítiques de conciliació, l'ús de tecnologies de la informació i els tipus de lideratge. També es proposa estudiar el procés de co-construcció de polítiques en este sector en Guayaquil, i la participació de l'acadèmia i de les dones en estes formulacions.

La investigació, d'acord amb l'autora, obri també possibilitats per a analitzar la realitat de les polítiques públiques de l'Economia Popular i Solidària en altres ciutats de l'Equador i d'Amèrica Llatina.

Es pot consultar la tesi al repositori insititucional de la UV Roderic: https://hdl.handle.net/10550/110236