El Grup de Recerca en Optometria de la Facultat de Física (GIO) ha aconseguit la coordinació d'un projecte europeu de 2,5 milions d'euros per a quatre anys amb la finalitat de millorar el diagnòstic i el tractament de l'ull sec. Professors del Departament d'Òptica desenvoluparan la iniciativa ‘European Dry Eye Network’ (EDEN) en la qual participen quatre centres acadèmics -la Universitat de València, l'Aston University (Regne Unit), la Universitat Complutense de Madrid (Espanya) i l'Institute of Biomedical Engineering and Instrumentation de la Politechnika Wroclawska (Polònia)- a més de la cadena europea d'hospitals Optegra i diverses multinacionals del sector.

L'investigador principal d'EDEN, David Madrid, assegura que aquest projecte tindrà “un important impacte en salut pública perquè l'ull sec té una etiologia multifactorial i, en l'actualitat, no existeix cap eina efectiva per al seu diagnòstic, la qual cosa fa que, sovint, no es puguen prescriure tractaments cent per cent eficaços”. De fet, l'ull sec és una de les causes més comunes de consulta oftalmològica als països desenvolupats. S'estima que aproximadament el 30% dels pacients que visiten a un oftalmòleg o a un optometrista tenen símptomes compatibles amb l'ull sec.

Encara que aquesta patologia afecta a persones de totes les edats i sexe, la seua prevalença incrementa amb l'edat. A més, “diferents estudis han posat de manifest que amb el marcat envelliment de la població als països desenvolupats, el nombre de persones amb ull sec s’incrementarà substancialment en els propers anys”, avança Madrid. A la seua vegada, altres factors també influeixen en aquesta malaltia com ara l'ús d'ordinador, les lents de contacte i la cirurgia refractiva (miopia, cataractes). “L'exposició a aires condicionats, la contaminació o els ambients amb baixa humitat -cotxes, avions, oficines, centres comercials- provoquen un augment de l'evaporació de la llàgrima i, en conseqüència, agreugen la intensificació dels signes i símptomes de l'ull sec”, agrega l'investigador del Departament d'Òptica.

Aquest projecte europeu està compost per diferents línies de recerca englobades en tres blocs de treball. D'una banda, es busca la creació de nous sistemes que permeten diagnosticar de manera objectiva i no invasiva les diferents etiologies de l'ull sec. Per un altre, s'estudiarà l'efecte de nous tractaments. I finalment, s'analitzaran factors de risc que poden afavorir el desenvolupament d'aquesta patologia i incrementar la seua simptomatologia.

NOVES TÈCNIQUES I FÀRMACS
La Universitat de València, a més de la coordinació, es va a centrar en l'anàlisi de biomarcadors en la llàgrima de pacients sans amb l'objectiu de poder realitzar un diagnòstic precoç de l'ull sec. També avaluarà els canvis induïts en la llàgrima per les lents de contacte i per diferents cirurgies oculars.

Entre les diverses actuacions d'EDEN destaquen la liderada per l'Aston University, on es crearà un model d'ull artificial per a experimentar tractaments i s’hi durà a terme una anàlisi epidemiològica de prevalença de la malaltia. En l'Institut d'Enginyeria Biomèdica, de la Wroclaw University de Polònia, es desenvoluparan noves tècniques per analitzar de manera objectiva i no invasiva la pel·lícula del llagrimer. I, per la seua banda, la Universitat Complutense de Madrid avançarà en la formulació d'un nou fàrmac.

El projecte EDEN s'ha obtingut en la convocatòria Excellent Science del Programa Horitzó 2020 de la Unió Europea i s'integra al programa Marie Sklodowska-Curie Innovative Training Networks (ITN). En EDEN es contractaran deu científics predoctorals. A més es crearà un doctorat conjunt entre les institucions acadèmiques involucrades en aquesta xarxa, de tal forma que les deu persones contractades obtindran el títol de doctor per almenys dues universitats europees de diferents països.

ALTA COMPETITIVITAT
La directora tècnica de l'Oficina de Projectes Europeus de la Universitat de València (OPER), Àngels Sanchis, subratlla l'alta competitivitat d'aquestes convocatòries europees dedicades a les xarxes de recerca a causa de l'elevat finançament que impliquen. De fet, solament han aconseguit fons vuit propostes en l'actual procés ITN i la segona més valorada ha estat EDEN, amb 2,5 milions d'euros.

Aquest projecte del Grup de Recerca en Optometria, liderat pel professor David Madrid, “és el primer que la Universitat de València aconsegueix en aquesta modalitat, la qual implica el desenvolupament d'un doctorat conjunt, amb això, gràcies a EDEN som pioners en oferir títols conjunts des d'una xarxa europea que, a més, coordina la nostra universitat, sense oblidar que ja tenim una ITN de doctorat industrial, dirigit per la professora d'enginyeria química Carmen Gabaldón”. Sanchis afegeix la rellevància que des d'iniciatives europees com aquesta es treballe també en col·laboració amb Postgrau perquè “juntament amb la necessitat d'impulsar la recerca, hem de tenir present que la docència és una de les missions bàsiques de la universitat”.

VUIT MILIONS EN DOS ANYS
El GIO de la Facultat de Física de la Universitat de València s'ha convertit en un dels grups de recerca internacional amb major quantitat de finançament. En menys de dos anys ha aconseguit més de vuit milions d'euros per a dur a terme la seua activitat en el camp de la miopia, acomodació, presbícia, cataractes i ull sec. El director del grup, Robert Montés, indica que les actuals recerques que mantenen actives es troben entre les principals línies d'interès de la Unió Europea, el programa Horitzó 2020 de la qual “promociona a més de la innovació, la participació industrial, una característica fonamental en les sol·licituds del nostre grup”. “La ciència d'excel·lència finançada pel Consell Europeu de Recerca (ERC) o per les activitats Marie Curie són la nostra base de treball”, conclou.

Més informació:
www.giovalencia.es
www.ageye.eu