El divendres 8 de maig a les 16:00 tindrà lloc al seminari extern del Departament d’Història de la Ciència i Documentació, l’acte de defensa pública de la tesi doctoral de Madelyn Hernández Olivares, titulada «Letras, astros y fotografía: Los lenguajes visuales en la literatura divulgativa de la Astronomía británica del siglo XIX (1834-1910)».
El tribunal de la tesi, dirigida por Josep Simon, està format pels titulars: Emma Sallent del Colombo (Universitat de Barcelona), Pedro Ruiz Castell (Universitat de València) i Marina Rieznik (CONICET), i els suplents: Susana Biro (Universidad Nacional Autónoma de México), Alfons Zarzoso (CSIC) i Nydia Pineda de Ávila (University of South California).
Resum:
Aquesta tesi proposa integrar la participació femenina en les grans narratives de la història de l’astronomia, a través de l’estudi de tres casos exemplars que posen de manifest el seu protagonisme en la configuració disciplinar de l’astrofotografia. Amb aquest objectiu se centra en l’anàlisi de tres obres fonamentals de la divulgació científica britànica del segle XIX: On the Connexion of the Physical Sciences (1834) de Mary Somerville (1780-1872), A Popular History of Astronomy (1885) d’Agnes Clerke, i The Heavens and their Story (1908) d’Annie Russell Maunder (1868-1947). Aquesta diversitat de casos permet examinar, en perspectiva comparada, la manera en que s’incorporaren i resignificaren els llenguatges visuals de l’astronomia, així com la forma en que es reconfigurà i legitimà una autoria científica femenina en el marc dels canvis culturals tecnològics i institucionals que tingueren lloc en la ciència entre mitjans del segle XIX i inicis del segle XX. En examinar com aquestes autores adoptaren, adaptaren i legitimaren els llenguatges visuals de l’astronomia —en un període de profunds canvis tècnics i conceptuals—, es busca visibilitzar la seva agència intel·lectual i entendre com es configurà la seva imatge pública com figures de ciència. D’aquest objectiu general es desprenen cinc objectius particulars: l’anàlisi de la participació de les dones en la incorporació de noves tecnologies de la representació, en particular, en la gènesi de pràctiques com l’astrofotografia. L’examen de l’evolució dels llenguatges visuals, textuals i materials de l’astronomia, considerant la influència de les autores en la seva transformació i en la circulació de sabers astronòmics. La investigació de les estratègies narratives en el marc de la divulgació mitjançant les quals aquestes autores intervingueren en la construcció discursiva de la figura de l’astrònom, ampliant els espais legítims de producció astronòmica i visibilitzant nous actors. L’anàlisi de les representacions visuals de les pròpies autores com part d’un repertori d’imatges que contribuí a la seva legitimació pública en el camp científic. I finalment, l’exploració de les pràctiques culturals i mediàtiques que afavoriren o restringiren la visibilitat de les dones en la ciència, especialment a través d’exposicions, revistes il·lustrades i publicacions periòdiques.
