El passat 3 de juny es va celebrar la tercera sessió de la Comissió municipal no permanent per a la Reconstrucció de la ciutat de València després de la pandèmia de la COVID-19. En l'acte va ser present com a convidada la Càtedra d'Envelliment Saludable, Actiu i Participatiu de la Universitat de València, i va comptar amb la intervenció del seu director, el professor Omar Cauli, de la Facultat d'Infermeria i Podologia.

La Comissió municipal no permanent per a la Reconstrucció de la ciutat després de la pandèmia de la COVID-19 s'ha reunit diverses vegades amb diferents entitats i experts per a dissenyar un pla per a la regeneració del teixit social i econòmic de la ciutat. En aquesta ocasió, la sessió va estar dedicada al vessant social de la reconstrucció, i especialment centrada en l'equitat i garantia dels drets socials.

Per a això, es va comptar amb les aportacions i propostes de sis persones expertes en el camp de la promoció social. Com en les ocasions anteriors, la sessió es va prolongar a la vesprada amb el testimoni de representants d'associacions i entitats de la societat civil. El professor Omar Cauli, director de la Càtedra d'Envelliment Saludable, Actiu i Participatiu de la Universitat de València, va centrar la seua intervenció en les polítiques i línies d'acció encaminades a l'atenció a les persones majors, un dels col·lectius més directament afectats per la malaltia de la COVID-19. Tal com va assegurar el professor Cauli, “és necessari un pla de reconstrucció perquè la pandèmia ha canviat la nostra vida per sempre, i no sols entre els ancians, encara que haja tingut una incidència especial, sinó en totes les franges d'edat”.

L'expert en envelliment actiu va afirmar que “l'ajuda social en el cas de les persones majors és també ajuda sanitària i econòmica”, i va advertir de les conseqüències de la soledat, “que afecta la qualitat de vida de totes les persones, especialment a la d'aquelles de més edat”. Omar Cauli va assenyalar, així mateix, que el col·lectiu de majors presenta una gran diversificació tant física com intel·lectual i econòmica: “no totes les persones majors tenen la mateixa vulnerabilitat”, va remarcar. I per això va incidir en què, en prioritzar les línies d'intervenció, “cal anar amb compte amb protegir i cuidar als majors segons les seues necessitats i circumstàncies, i sempre evitant infantilitzar-los, estigmatitzar-los, i adoptar actituds de gerontofòbia”.

Per a més informació es pot consultar aquest enllaç.