El marcatge radioactiu de lligands per a estudis d'unió lligand-receptor permet, a més d'obtenir dades quantitatives d'aquesta interacció, realitzar estudis més precisos sobre altres possibles lligands que competeixen pels mateixos receptors. Els resultats d'aquest estudi permetran seleccionar aquelles combinacions de proteïnes insecticides que confereixen protecció contra insectes plaga de manera duradora a cultius biotecnològics com la dacsa i el cotó.

Les proteïnes insecticides Vip3A de Bacillus thuringiensis han estat introduïdes recentment en cultius biotecnològics com a estratègia per retardar l'aparició de resistència a les toxines expressades en plantes fins ara (toxines Cry). En aquest estudi, es caracteritza la unió de les proteïnes Vip3A a l'intestí de l'insecte plaga Spodoptera frugiperda per comprendre el mode d'acció d'aquesta toxina.

Les anàlisis d'unió lligand-receptor d'aquest estudi han sigut possibles gràcies al marcatge radioactiu amb iode de la proteïna Vip3A. En aquests assajos es demostra unió d'aquesta proteïna de manera saturable i específica a receptors de membrana de l'intestí de l'insecte. A més, es descriu per primera vegada que aquesta unió és d'alta afinitat i s'analitza la unió d'altres proteïnes insecticides que pugan unir-se al mateix receptor. La metodologia posada a punt en aquest treball donarà un fort impuls a futurs estudis amb proteïnes de la família Vip.

Mitjançant assajos de competència entre lligands com els duts a terme en aquest treball, es demostra si hi ha unió de diverses toxines a un mateix receptor comú. Si és així, la probabilitat de trobar resistència creuada a diverses toxines és molt alta, ja que un canvi que alterés el receptor comú podria conferir a l'insecte resistència a totes les toxines que s'unisquen a aquest receptor per exercir el seu efecte tòxic. L'èxit a llarg termini dels cultius biotecnològics protegits davant insectes depèn, en gran mesura, d'un maneig adequat de la resistència en insectes i, per tant, d'una elecció adequada de la combinació de gens a incorporar en aquests cultius. Els resultats obtinguts en aquest estudi han permès desenvolupar models de receptors més precisos que orientaran en l'elecció de combinacions de proteïnes expressades en plantes per tal de conferir protecció a insectes de forma duradora.

Aquest treball ha estat publicat recentment a la revista Applied and Environmental Microbiology.