Logo de la Universitat de València Logo Facultat de Magisteri Logo del portal

La Facultat de Magisteri

L’ofici de mestre a València es pot documentar des de principis del segle XIII, quan la llibertat d’ensenyament que va concedir el rei Jaume I al Regne de València va fer a moltes persones decidir dedicar-se a la docència. El número de Mestres ja era gran al segle XVI i la professió gaudia d’honrosos privilegis i d’una notable consideració social, situació que va determinar el dictat de les ordenances per a la funció docent. El Consell de la Ciutat de València va dictaminar el 28 de novembre de 1625 unes Ordinacions dels Mestre de llegir i scriure les quals van disposar, entre altres:

…lo saber be llegir i scriure es lo primer escalo i porta per a entrar en les demés facultats en lo temporal com en lo espiritual i lo primer que es deu procurar en una república i més en la present ciutat que los mestres que amostren al gichs sien hábils en dita art i virtuosos i de bones costums i no juradors i de males costums, i així los deixebles ysiran hábils en llegir i scriure i virtuosos tenint bons mestres…

Potser la millor descripció del propòsit i les aspiracions de les institucions dedicades a la preparació de mestres i professors/es continua sent la que es pot llegir en la declaració de principis de la primera de les Escoles Normals Superiors de França, l'École Normale de l’anIII, fundada a París el 20 d'octubre de 1794 (9 de brumari de l'any III) per la Convenció de la Primera República Francesa:

Article 1er. Il sera établi à Paris une École normale, où seront appelés, de toutes les parties de la République, des citoyens déjà instruits dans les sciences utiles, pour apprendre, sous les professeurs les plus habiles dans tous les genres, l’art d’enseigner.

(S'establirà a París una Escola normal, a la qual seran cridats, des de totes les parts de la República, ciutadans ja instruïts en les ciències útils, per aprendre, sota la tutela dels millors professors de totes les disciplines, l'art d'ensenyar).

 

La revolució Francesa i el seu esperit il·lustrat van fer de l'educació i la instrucció el principal instrument per afavorir el progrés i el benestar de tots els membres de la nova societat. La moderna mentalitat laica, burgesa i utilitària va donar lloc a la necessitat d'abordar en les escoles una educació cívica i una cultura tècnica, així com la d'adoptar un model per a la formació de mestres, els antecedents del qual es poden trobar en la Volksschule prusiana. El model de formació de mestres de l'Escola normal francesa es va formalitzar al nostre país en les primeres dècades del segle XIX per l'acció decidida dels il·lustrats liberals, i la ciutat de València va començar aquesta tradició normalista amb l'establiment de la seua Escola Normal de Mestres l'any 1845, en uns locals cedits de l'edifici del Col·legi Sant Pau, illa 292, número 6 del carrer de Sant Pau, on hui trobem l'Institut d'Educació Secundària Lluís Vives. Va caldre esperar fins al 1867 per a l'establiment de l'Escola Normal de Mestres de València, fruit de l'empenta decidida del professor Mariano Olivet Salom, director de l'Escola Normal de Mestres de València, i del Rector de la Universitat de València, José Pizcueta i Donday.

La dilatada història de la primera Escola Normal de València fins a la seua conversió en l'actual Facultat de Magisteri de la Universitat de València, és un relat de ruïnes i desallotjaments separats per breus períodes d'estabilitat. Des de la seua primera ubicació al carrer de Sant Pau, el mal estat de la qual impedia l'accés a l'Escola en els dies de pluja, l'Escola Normal de València va passar per les aulas de l'Escola Industrial, situada a la planta baixa de la ‘Casa Ensenyança’, entre els carrers de l'Arquebisbe Mayoral i de la Sang; a l'antiga plaça de la Llibertat, junt a la seu actual de les Corts Valencianes; en un local del número 9 del carrer del Governador Vell; novament en una planta alta de la ‘Casa Ensenyança’, a la qual cosa es va oposar frontalment l'ajuntament de la ciutat, el qual desitjava ocupar-la, cosa que va aconseguir; al Col·legi de Sant Josep de l'avinguda de Ferran el Catòlic, després de la dissolució de la Companyia de Jesús durant la Segona República; a la plaça de Sant Esteve; a la plaça del Forn de Sant Nicolau -les xiques- i en un edifici annex a l'hospital vell de l'actual carrer de l'Hospital -els xics- després d'una nova segregació genèrica decretada pel dictador Franco; a les fallides instal·lacions del barri de Montolivet; al col·legi públic del Saler; en uns pavellons prefabricats ubicats a la carrera de la Font de Sant Lluís; en unes aules prestades del Palau de l'Exposició, proper al passeig de l'Alameda; de nou a Montolivet, amb els edificis rehabilitats que passen a ser propietat de la Universitat de València l'any 1982, la qual finalment construeix les actuals instal·lacions, integrant-hi definitivament i plena l'any 2010 l'actual Facultat de Magisteri al Campus de Tarongers de la Universitat de València.

Hui la Facultat de Magisteri de la Universitat de València manté vigents els propòsits i les aspiracions de l'École Normale de l’an III de París, rebent ciutadans de tot arreu ja instruïts en els sabers de referència i fent d'ells i elles mestres i professors/es amb capacitat de proporcionar una educació valuosa per a les noves generacions de ciutadans.

 

TITULACIONS IMPARTIDES A LA FACULTAT

Grau de Mestre/a en Educació Infantil 

Grau de Mestre/a en Educació Primària