Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Bioinformàtica Logo del portal

CRISPR, la revolucionària tècnica d’edició d’ADN

  • 22 de novembre de 2016
Image de la noticia

Aquesta tècnica d’edició genètica descoberta per casualitat pel científic Francis Mojica en 2003 té un important potencial terapèutic, ja que permet reescriure el genoma amb precisió.

La tècnica CRISPR (Repeticions Palindròmiques Curtes Agrupades i Regularment interespaciades) és capaç de corregir i editar el genoma de qualsevol cèl·lula. A més, és una tècnica barata i senzilla d’usar que també és coneguda com el “copia i enganxa” de l’ADN. Gràcies a la proteïna Cas9, que compleix la funció de tisora al sistema d’edició genètica, es pot tallar qualsevol molècula d’ADN de forma precisa.

La tècnica CRISPR funciona com un processador de text, ja que permet tallar i enganxar diversos gens a la vegada

És un descobriment molt important per les aplicacions de manipulació genètica, tant, que la tècnica CRISPR va ser considerada l’avanç científic més rellevant per a la revista Science l’any 2015. Allò curiós és que Mojica va arribar a ell per casualitat.

El científic alacantí Francis Mojica (1963) portava des de l’any 1995 estudiant les seqüències repetides en l’ADN de bacteris quan, l’estiu del 2003, va gaudir del seu “moment eureka”. Va descobrir que, en les repeticions de genoma de les bacteris hi havia espais amb fragments procedents de virus o altres elements invasors. Per aquest motiu, va arribar a la conclusió que les bacteris tenien el seu propi sistema immune, és a dir, que eren capaces de “vacunar-se” enfront de un virus.

El descobriment va ser publicat l’any 2005 i es considera una tècnica d’edició genètica amb un important potencial terapèutic. Són molts els laboratoris els que ja treballen amb aquesta tècnica, però els més punters es localitzen als Estats Units i Xina.

Als estudis i investigacions als laboratoris s’ha aconseguit corregir malalties en ratolins gràcies a la tècnica CRISPR. A més, aquesta tècnica també permet corregir gens defectuosos lligats a malalties humanes i dissenyar estratègies contra el càncer.

mutación gen

En juny del 2016, Estats Units va aprovar el primer assaig clínic de la tècnica CRISPR per a comprovar si és segur en el tractament de pacients amb càncer. Aquest assaig va ser finançat per Sean Parker, l’expresident de la xarxa social Facebook. En total, va invertir 220 milions d’euros en la creació d’una fundació per a promoure la inmunoteràpia contra el càncer.

En aquest assaig clínic, van extraure limfòcits T (un tipus de glòbul blanc) a 18 pacients i després, amb la tècnica CRISPR van modificar tres gens de cadascun d’ells.

Però ha sigut en Xina on s’han injectat per primera volta a persones cèl·lules amb gens que han sigut modificats amb la tècnica CRISPR-Cas9. Aquest assaig, dirigit per l’oncòleg Lu You, de la Universitat de Sichuan, es va centrar en un pacient que patia un càncer de pulmó metastásico agressiu i que no havia respost al tractament de quimioteràpia.

CRISPR, que és més simple i més eficient que altres tècniques, accelerarà la carrera per a treballar amb cèl·lules genèticament editades en pràctica clínica en tot el món

Amb aquest assaig, es va avaluar la seguretat dels limfòcits T que havien sigut modificats. Lu i el seu equip van assegurar a la revista Nature que el tractament va funcionar sense cap problema i per això es plantegen continuar provant amb altres deu pacients.

Per altra banda, als laboratoris xinesos també s’ha provat la tècnica CRISPR a l’edició d’embrions humans, però ací es desperten els conflictes ètics. El mateix Mojica va assegurar en una entrevista per a El País que no s’haurien de modificar embrions per a modificar alguna característica genètica.

A més, són molts els científics els que demanen que aquesta tecnologia no quede protegida per patents (la primera va ser adquirida l’any 2014 per l’Institut Broad), ja que té una gran capacitat per a la curació de malalties.

La revolucionària tècnica de Mojica el situa en la llista com a candidat al premi Nobel als pròxims anys. La comunitat científica espanyola dóna suport a la seua candidatura i, si finalment aconsegueix el premi, veuria reconeguts tots els seus esforços durant anys d’investigació.