L’objectiu del màster és oferir una formació acadèmica en els estudis històrics i socials sobre la ciència. Es vol formar professionals i investigadors amb capacitat crítica i mètodes d’anàlisi actualitzats, que puguen treballar i investigar en àrees relacionades amb la història de la ciència, la medicina i la tecnologia; la comunicació i la divulgació científica; la gestió de la informació científica, i la conservació del patrimoni cultural de la ciència. El màster consta d’un total de 90 crèdits formatius, dividits en set mòduls que es poden agrupar en tres grans blocs: un bloc destinat a oferir una introducció general a la història de la ciència i la comunicació; un segon bloc que permetrà aprofundir en l’anàlisi de l’activitat científica en el seu context historicosocial, l’estudi dels processos de difusió i de comunicació social de la ciència i l’anàlisi del discurs i de la informació científica; i el tercer bloc consisteix en la realització d’un treball dirigit pels professors sobre un tema relacionat amb les matèries impartides.
El màster cobreix una demanda real de formació i d’especialització en un conjunt de noves àrees professionals relacionades amb l’estudi de l’evolució històrica i la funció social de la ciència i la medicina; la comunicació i la divulgació de la ciència; la retòrica i el discurs científic; la gestió de la informació científica; i el patrimoni cultural de la ciència.
La necessitat de formar especialistes i investigadors en aquests àmbits que s’ocupen de la relació entre ciència, medicina, història i societat, és justificada per diversos factors de l’entorn economicosocial: la importància creixent de la dimensió social i cultural de la ciència i la tecnologia; l’increment de les activitats de divulgació i difusió científiques desenvolupades per organismes públics d’investigació, universitats, laboratoris i centres de R+D; el desenvolupament del periodisme científic i de la divulgació científica, mèdica i sanitària en els mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals; la publicació de llibres divulgatius de gran èxit editorial; i la importància creixent que està adquirint l’alfabetització científica i el coneixement de la percepció social de la ciència. En suma, cada vegada és major l’interès social, econòmic, mediàtic i acadèmic per la cultura científica, que s’ha convertit en un element de vital importància en la nova societat del coneixement.
Cada vegada es va fent més necessari que els ciutadans disposen d’un coneixement crític sobre la història i el significat social i cultural de la ciència, a més dels seus avanços, èxits, riscos, limitacions i impacte social. La ciència és avui un dels eixos del nostre coneixement i de les nostres pràctiques culturals, a més d’exercir una funció essencial en l’economia, l’esfera pública i les relacions socials. Cal, doncs, que a través d’un màster com el proposat la Universitat forme experts dedicats a la investigació d’aquests complexos problemes i temes, perquè aporten a la societat instruments d’anàlisi i de reflexió interdisciplinària sobre el paper de la ciència en la societat, la seua història i les qüestions relacionades amb la seua comunicació social.