
Vols conèixer la Facultat de Física? Quines titulacions impartim?
La Universitat de València organitza el programa Conèixer la Universitat amb l’objectiu d’acostar la Universitat als centres de secundària i mostrar al futur estudiantat la seua oferta formativa i de serveis.
Conèixer la Universitat és una iniciativa del Vicerectorat d’Estudis que està coordinada pel Servei d'Informació i Dinamització (Sedi) i que compta amb la participació dels centres i serveis de la Universitat de València.
La física és una ciència experimental que estudia el món natural en aspectes relacionats amb l’energia, la matèria i les seues interaccions. Quasi tota la tecnologia que ens envolta quotidianament està governada pels principis de la física (des de les tècniques de diagnòstic mèdic, als GPS o els sistemes de producció d’energia). El grau en Física ofereix una formació centrada en els fenòmens físics i els models i les lleis que els expliquen proporcionant familiaritat amb el llenguatge matemàtic, el mètode experimental, la instrumentació sofisticada i els mètodes computacionals. També proporciona una introducció a diferents camps punters de recerca bàsica i aplicada. Aquests estudis formen professionals versàtils i amb capacitat per a solucionar problemes de caràcter...
La versatilitat i la capacitat de resolució de problemes és la principal qualitat de les persones que es graduen en Física, que gaudeixen d’una elevada capacitat d’ocupació en sectors molt amplis i d’avantguarda, en llocs de direcció i de responsabilitat. Cal destacar-ne, entre altres: la recerca bàsica i aplicada en sectors industrials d’alta tecnologia i en centres de recerca (fotònica, optoelectrònica, medi ambient, energies alternatives, partícules i interaccions fonamentals, astrofísica, indústria aeroespacial, telecomunicacions, noves tecnologies, realitat virtual, etc.); la sanitat (física mèdica); els serveis meteorològics i geofísics; la consultoria cientificotècnica, la banca i les finances; i la docència i la comunicació de la ciència.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
L’objectiu del grau en Òptica i Optometria és formar especialistes altament qualificats per a la cura de la salut visual mitjançant el desenvolupament d’activitats dirigides a la prevenció, la detecció, l’avaluació i el tractament de les alteracions de la visió. Amb aquesta finalitat s’adquireixen coneixements, habilitats i destreses en la realització d’exàmens visuals i oculars, disseny, verificació i adaptació de sistemes òptics, disseny i desenvolupament de programes d’entrenament visual i disseny i propostes de millores ergonòmiques.
La professió d’òptic/a optometrista és regulada a Espanya per diferents normatives. Això fa que els camps d’actuació professional siguen ben definits, tant en el sector públic com en el sector privat. En el primer hi ha places específiques en els diversos sistemes de salut autonòmics. Pel que fa al sector privat, poden desplegar la seua activitat en establiments òptics, clíniques oftalmològiques, indústries de fabricació de lents i altres dispositius òptics, etc. Les figures més comunes són tècnic/a d’establiment òptic, òptic/a optometrista, tècnic/a de laboratori, assessor/a d’ergonomia i higiene visual, rehabilitador/a visual, comercial de productes oftàlmics, etc. A més, aquests professionals també es poden dedicar a la docència i la investigació.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
El doble grau en Física i Química proporciona a l’estudiantat una sòlida formació, tant teòrica com experimental, en aquestes dues disciplines científiques. En el seu intent d’interpretar la naturalesa, la física i la química comparteixen un tronc comú de coneixements i competències, de manera que s’ha dissenyat una organització òptima del currículum que permet obtenir els dos títols en només cinc anys amb una càrrega docent anual raonable: entre 62 i 71 crèdits per curs.
Els estudiants que hagen cursat aquests dos graus estaran en una posició idònia per a enfrontar-se al món de l’ensenyament, la investigació i el sector industrial. En l’àmbit docent, els continguts de física i química comparteixen assignatures fins a segon de batxillerat i una mateixa especialitat docent en educació secundària. Pel que fa a la investigació, molts dels reptes actuals requereixen perspectives interdisciplinàries. En camps com ara la ciència dels materials, la termodinàmica, la mecànica de fluids, els fenòmens de transport, la física atòmica i molecular o la química física, ambdues matèries caminen juntes. A més a més, les competències adquirides en aquests dos graus amplien les expectatives laborals, ja que cobreixen molts aspectes de l’entorn professional: producció i comercialització del sector químic i farmacèutic, tecnologia d’aliments, nous materials, medi ambient, òptica, consultories, etc.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
Gran part de la tecnologia que ens envolta quotidianament està governada per principis de física i/o per algorismes matemàtics (des de les tècniques de diagnòstic mèdic, als GPS o els sistemes de producció d’energia, criptografia, el tractament d’imatges, l’anàlisi estadística, etc.). El doble grau en Física i Matemàtiques ofereix una formació centrada tant en els fenòmens físics i els models i les lleis que els expliquen com en el llenguatge matemàtic, l’abstracció i la formalització del procés deductiu, el mètode experimental, la instrumentació sofisticada i els mètodes computacionals. Aquests estudis formen professionals versàtils i amb capacitat per a solucionar problemes de caràcter multidisciplinari en l’àmbit científic i tecnològic.
Aquest doble grau desenvolupa les capacitats d’anàlisi, d’abstracció i sentit crític, amb una visió que combina els mètodes i el rigor de les matemàtiques amb la intuïció per a la modelització i resolució de problemes de la física. Aquesta formació proporciona major capacitat d’ocupació i adaptació en sectors molt diversos i d’avantguarda. Cal destacar-ne entre altres: la recerca bàsica i aplicada en sectors industrials d’alta tecnologia i centres de recerca (fotònica, optoelectrònica, medi ambient, energies alternatives, partícules i interaccions fonamentals, astrofísica, industria aeroespacial, telecomunicacions, nous materials, etc.); institucions financeres i d’assegurances (prospecció de mercats i anàlisi de riscos); gabinets d’assessorament científicotècnic i informàtic (optimització de processos, xarxes de comunicació, mètodes numèrics, codificació, criptografia, etc.); sanitat (física mèdica); empreses i instituts d’estadística; serveis meteorològics i geofísics; i docència i comunicació de la ciència.
Les ponderacions són els coeficients multiplicadors que s’utilitzen en el càlcul de la nota d’admissió a la titulació (NAT). S’estableixen segons la relació que existeix entre les assignatures examinades en les PAU i una titulació concreta.Poden ser 0, 0,1 o 0,2.
Les taules amb la ponderació que correspon a cada assignatura i grau són fixades per cada universitat.En aquest apartat del web podeu consultar les ponderacions vigents a la Universitat de València.
La teledetecció tracta sobre l’adquisició de dades des de sensors de radiació instal·lats en plataformes espacials i el seu tractament posterior per tal d’obtenir informació sobre el nostre entorn. És una disciplina que es basa en magnituds mesurables i en hipòtesis contrastables, que requereix una bona capacitat d’anàlisi i síntesi i que ofereix a la societat resultats directes que milloren el nostre coneixement del món físic. Dins de la teledetecció podem englobar productes meteorològics, aplicacions destinades a millorar els rendiments agrícoles, el cartografiatge del terreny, el control de les sequeres i els desastres naturals, la recerca de nous jaciments miners, la gestió forestal, l’ordenació del territori, i un llarg etcètera que no ha fet més que començar, ja que es tracta d’una disciplina jove.
L’interès per a la societat dels estudis científics que es realitzen a partir de dades de teledetecció sobre les facetes més variades del nostre entorn és fàcilment justificable, tenint en compte la gran quantitat d’aplicacions operatives que proporcionen els resultats científics que se n’obtenen. La teledetecció subministra mapes temàtics del nostre planeta, trets i paràmetres d’interès relacionats amb l’aigua, el sòl, els conreus i la vegetació natural, i subministren informació periòdica i actualitzada, faciliten el seguiment continu i a llarg termini, i ajuden a la presa de decisions als gestors en aquests àmbits. Estableix una forma d’estudi de zones sense accés i/o amb mínim suport de camp. La teledetecció també s’aplica a estudis sobre l’espai exterior i contribueix a entendre millor l’univers que ens envolta.
El perfil de l’estudiant del màster en Teledetecció correspon a persones que han acabat les titulacions prèvies de grau (o llicenciatura) amb una bona base en física i matemàtiques.
Així, es recomana com a perfil estar en possessió d’algun dels títols següents: grau (o llicenciatura) en Física, Química, Matemàtiques, Biologia, Ciències Ambientals, Enginyeria en Telecomunicacions, Agrònoma, en Geodèsia, Enginyeria Tècnica en Topografia, Forestal o títols corresponents a altres ciències i tecnologies afins.
Es realitza la selecció dels estudiants a partir de raons científiques i acadèmiques basades en:
En el cas que es considere convenient, la CA del màster podrà realitzar una entrevista personal sobre els mèrits al·legats en el currículum.
El camp de treball professional de l’optometrista és cada vegada més ampli i les necessitats de formació i reciclatge professional en el camp de les noves metodologies i tecnologies són ja fonamentals.
L’optometria és una branca científica d’àmplia aplicació clínica que ha tingut un creixement fulgurant els últims anys amb l’obertura de nous camins de recerca i aplicació clínica relacionats amb les noves tècniques de compensació i anàlisi d’ametropies. El camp d’aplicació clínica de l’optometria ha estat ampliat a l’anàlisi prèvia i el seguiment de la cirurgia refractiva, els nous tipus de compensació mitjançant lents de contacte, els tractaments de teràpia visual avançada o les aplicacions de les metodologies psicofísiques en la de detecció precoç de patologies visuals, complementàries de les tasques de diagnòstic oftalmològic. Cal afegir-hi a més que l’envelliment de la població planteja una sèrie de problemes visuals en què l’actuació de l’optometrista serà fonamental, tant en el tractament com en l’atenció primària.
Amb aquest màster s’obtindrà una alta capacitació en l’especialització professional en diferents àrees de l’optometria, com ara l’optometria geriàtrica, les teràpies visuals o els aspectes optomètrics de la cirurgia refractiva, entre altres. Els estudis capacitaran, a més, per a realitzar tasques de recerca tant en l’àrea de les ciències de la visió com en l’àrea de la clínica aplicada. Per això, l’orientació és acadèmica, i de caràcter mixt, tant per a la capacitació com per a la pràctica professional especialitzada com per a la capacitació per a la recerca.
L’estudiant del màster Optometria avançada i ciències de la visió ha de ser un professional de l’àrea de les ciències de l’optometria i ciències de la visió, amb interès a ampliar els coneixements científics i pràctics en un curs de vocació clínica aplicada, però amb una formació que li permeta eventualment iniciar una carrera d’investigació.
Al màster en Optometria Avançada i Ciències de la Visió de la UVEG tindran accés preferent els que estiguen en possessió del títol de Grau en Òptica i Optometria. Es consideraran també com a preferents les titulacions de l'àrea de Ciències de la Salut. També es consideraran com a preferents les titulacions d'educació superior estrangera relacionades amb la formació en l'àrea d'Òptica i Optometria i altres dins de l'àrea de Ciències de la Salut, prèvia homologació d'acord amb la normativa vigent a este efecte.
En el cas d'estudiants amb necessitats educatives específiques derivades de discapacitat, la Comissió de Coordinació Acadèmica del màster s'encarregarà de buscar els servicis de suport i assessorament adequats, que avaluaran la necessitat de possibles adaptacions curriculars.
En l’admissió dels estudiants es tindran en compte els criteris de selecció següents:
- Afinitat dels estudis cursats amb el màster (fins al 20%)
- Mitjana de l’expedient acadèmic (70%)
- Formació complementària en l’àrea del màster (5%)
- Experiència laboral (5%)
Aquests últims, els radiofísics, o físics experts en radiacions, realitzen als hospitals tasques concretes de tipus assistencial, com la planificació de tractaments amb radiacions, el control dels equips de radiologia, el disseny i control de les instal·lacions radiològiques, el control del personal i de les zones exposades a radiacions, etc. Aquestes tasques estan legislades des que es va crear el programa d’accés a radiofísic hospitalari intern resident.
El Reial Decret 220/1997, de 14 de febrer, crea i regula l’obtenció del títol oficial d’especialista en radiofísica hospitalària, a partir d’una formació reglada de postgrau, de naturalesa teoricopràctica, en què és imprescindible desenvolupar els aspectes pràctics a través d’un sistema de residència en hospitals, amb un període formatiu de tres anys consecutius, mitjançant el qual s’obté l’especialitat de radiofísic hospitalari, que faculta per al desenvolupament professional de les tasques adés esmentades. Per a accedir a les diferents unitats docents acreditades per a la formació d’especialistes en radiofísica hospitalària cal superar una prova de caràcter nacional dependent del Ministeri de Sanitat i Consum que selecciona els aspirants (llicenciats en física o un altre títol superior en disciplines científiques i tecnològiques).
Tot i que aquest màster no proporciona una formació d’especialista en radiofísica, formació que només es pot aconseguir a través del sistema de residència hospitalària, sí que pretén formar els alumnes en els aspectes físics i tecnològics que es necessiten com a base per a aprofundir en el camp de física mèdica, tant en els aspectes relacionats amb la radioteràpia i la medicina nuclear com en altres vessants d’aplicació de la física a la medicina, tant en la seua aplicació pràctica com en la investigació associada a aquest camp del coneixement.
Els perfils més adequats per a obtenir un màxim aprofitament d’aquests estudis correspon a estudiants que procedisquen de llicenciatures i graus en física, química i enginyeries, i tots aquells nous graus o altres titulacions en què la persona candidata haja cursat matèries de física atòmica i nuclear. Així mateix, es considera un perfil adequat el que correspon a graduats o llicenciats en medicina amb especialitat en radiologia, radioteràpia o medicina nuclear, o que estiguen realitzant la residència en aquestes especialitats.
Els criteris de selecció són aquests:
- L’adequació de la formació de l’estudiant al perfil recomanat (50 %).
- L’expedient acadèmic (30%).
- El currículum presentat (20%) (amb justificació documental dels mèrits al·legats). Si es considera convenient, es podrà realitzar una entrevista personal sobre els mèrits al·legats en el currículum.
El màster posseeix sobretot una orientació investigadora i proporciona la formació necessària per a desenvolupar una tasca en l’àmbit de la investigació universitària, empresarial o en organismes oficials dedicats a la investigació. Aquesta formació es veu enfortida mitjançant la realització d’un treball de fi de màster que es du a terme en alguna de les línies que ofereixen els grups d’investigació que participen en el màster i el prestigi dels quals és conegut a escala nacional i internacional. Per tant, des del punt de vista científic i acadèmic, l’interès del màster està directament relacionat amb la capacitació que proporciona per a la investigació en els sectors públics i privats. Així mateix, des del punt de vista professional, la transcendència de la contribució de la física al desenvolupament tecnològic, i per tant a la formació de tecnòlegs, és crucial en qualsevol societat moderna que vulga basar el seu desenvolupament en el coneixement capdavanter. En aquest sentit cal assenyalar que moltes de les línies d’investigació tenen connexió amb l’entorn econòmic i social de la Comunitat Valenciana, i són el fonament d’iniciatives com la creació del Val Space Consortium (VSC) que inclou el Laboratory of Materials for Space Applications, la participació activa en el Parc Científic de la Universitat de València i la creació d’empreses derivades (spin-off) a través dels instituts d’investigació que participen en el programa de doctorat Física: l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), l’Institut d’Instrumentació per a Imatge Molecular (I3M), l’Institut de Ciència de Materials de la Universitat de València (ICMUV), l’Institut d’Investigació en Física Mèdica (IFIMED) i l’Institut Tecnològic d’Òptica, Color i Imatge (AIDO),…Està dirigit a estudiants que han obtingut el grau (o la llicenciatura) en Física i desitgen completar la seua formació mitjançant la realització d’estudis de postgrau amb orientació fonamentalment investigadora, encara que també professional, en l’àmbit de la física i tecnologies afins.
També és d’especial interès per a graduats o llicenciats en Matemàtiques, Química i enginyeries tècniques i superiors amb interès a especialitzar-se en algun camp de la física.
Els llicenciats o graduats en Física per una universitat espanyola o d’un país de l’EEES s’incorporaran automàticament al màster.
Els titulats, tant d’altres branques de coneixement del sistema universitari espanyol o d’altres països de l’EEES, com aquells procedents de fora de l’EEES, s’hauran de sotmetre a un procés de selecció davant la comissió pertinent. La selecció es realitzarà, si escau, atenent l’expedient acadèmic, el currículum de l’estudiant i l’afinitat dels estudis prèviament cursats en la branca de coneixement en què s’enquadra aquest màster. Els titulats amb càrrega docent inferior a 240 ECTS també seran sotmesos a aquest mateix procés de selecció.
En el cas que la demanda d'estudiants siga superior a l'oferta i siga necessària una selecció dels estudiants, aquesta serà realitzada per la CCA del Màster d'acord amb criteris científics i acadèmics basats en la següent taula de ponderació:
|
Formació de partida i títol amb el qual s'accedeix al Màster (els graduats i/o llicenciats en Física tindran la màxima puntuació)
|
40 % |
|
Qualificació mitjana de l'expedient de la titulació d'accés.
|
40 % |
|
Curriculum vitae presentat (amb justificació documental de mèrits al·legats). Si es considera convenient es podrà realitzar una entrevista personal sobre els mèrits al·legats
|
20 % |
Les tecnologies quàntiques són aquelles que es construeixen amb dispositius de naturalesa quàntica, aprofitant fenòmens com la superposició i l'entrellaçament per a obtindre avantatges en tasques de sensado, metrologia, comunicació, encriptat, simulació i computació, entre altres.
El camp de les tecnologies quàntiques és una àrea d'investigació prioritària a Europa, E.E.U.U, la Xina, el Canadà, Austràlia i el Japó, entre altres regions desenvolupades.
Aquest reconeixement oficial té lloc perquè les tecnologies quàntiques han saltat del món acadèmic a l'entorn empresarial, amb un impacte econòmic creixent. Aquest impacte es materialitza a través d'un número exponencialment creixent de startups, que sumen o complementen les iniciatives organitzades per empreses consolidades, com Airbus, Telefónica, Vodafone, i Thales Athenea entre altres.
El Màster és un programa de formació integrat, orientat a graduats/des de carreres tècniques i científiques i a professionals d'empreses tecnològiques, de comunicació i de serveis. El màster proposa una educació completa en el camp de les tecnologies quàntiques, a nivell de desenvolupament i usuari/a avançat.S'acceptaran estudiants que hagen cursat carreres de caràcter tecnic-científic amb assignatures de física i matemàtiques (com són els graus de física, química, matemàtiques, enginyeries o similars) .
Es valorarà i prioritzarà les sol·licituds en funció dels següents criteris d'admissió:
| Criteri | Ponderació |
| Expedient acadèmic | 5 |
| Qualificacions en assignatures d'interés per al màster Adequació de coneixements previs al màster | 3 |
| Experiència investigadora (treballs de grau, estades i col·laboracions amb grups d'investigació, o similar) | 1 |
| Motivació, interés i cartes de recomanació | 1 |
El Màster Universitari en Protecció Radiològica Ambiental vol aprofitar l'experiència dels grups d'investigació de les diverses universitats espanyoles, que participen des de fa més de 25 anys en xarxes de vigilància radiològica ambiental, moltes d'elles impulsades pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN). A més, un alt percentatge d'aquests grups desenvolupa una investigació d'excel·lència en la temàtica d'aquest màster, així com en àrees afins molt relacionades amb els continguts d'aquest.
L'objectiu central del máter és la formació avançada d'estudiants, de caràcter especialitzada i multidisciplinari, perquè adquirisquen una especialització acadèmica i professional amb la qual puguen executar amb garanties les tasques relacionades amb el control radiològic del medi ambient. El màster pretén que els seus egressats puguen incorporar-se a laboratoris, empreses i administracions públiques que realitzen activitats relacionades amb les normatives europees relatives a la protecció radiològica del medi ambient o que continuen els seus estudis de doctorat en grups d'investigació que es dediquen tant a I+D, com a la prestació de serveisPer a una millor adaptació de l'alumnat de nou ingrés al pla d'estudis proposat i amb la finalitat d'assegurar el seu adequat desenvolupament, el perfil recomanat d'ingrés és, en general, el de graduats (o títols equivalents en els ensenyaments universitaris anteriors) i titulats estrangers equivalents en Ciències i Enginyeries. Específicament, configuren un perfil d'ingrés idoni de l'alumnat, donat les característiques personals i acadèmiques, aquells que posseïsquen la formació com a físics, químics, enginyers, biòlegs, bioquímicos, farmacèutics, en Ciències Ambientals, i Ciències de la Mar.
Es consideren els següents criteris per a la valoració de mèrits dels sol·licitants que vulguen ser admesos en el màster:
1. Nota mitjana de l'expedient acadèmic dels estudis que donen accés al màster.
2. Experiència professional en l'àmbit de protecció radiològica ambiental (per exemple , organismes públics i privats d'investigació, d'enginyeria, de prestació de serveis i UTPRs) obtenint-se el màxim de puntuació amb dos anys d'experiència.
Els mèrits dels sol·licitants es valoraran de manera ponderada de la següent forma:
S'ha indicat que l'idioma d'impartició del màster és el castellà. En aquest sentit, i per al bon desenvolupament de l'activitat acadèmica, els alumnes no natius hauran d'acreditar estar en possessió d'un nivell de coneixement de castellà equivalent al B2 segons el marc comú europeu de referència (MECR) per a les llengües: aprenentatge, ensenyament, avaluació (Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, 2002) . Aquest nivell es considera acreditat si el candidat compleix alguna de les següents condicions:
1. Haver obtingut un Grau (o estudi universitari equivalent de l'anterior regulació) en alguna universitat espanyola o estrangera l'idioma de la qual vehicular siga el castellà.
2. Haver cursat estudis bàsics o universitaris en la llengua castellana.
3. Aportar certificat o diploma que siguen equivalents al nivell B2, segons el marc.