L’equip autor de l’estudi, format per Leticia Castaño, José E. Farinós i Ana M. Ibáñez, professorat del Departament de Finances Empresarials de la UV, ressalta que “la política climàtica influeix cada vegada més en les decisions empresarials". Les normes mediambientals, la fixació de preus del carboni i els requisits de recopilació de dades afecten els costos de producció, les decisions d’inversió i la rendibilitat a llarg termini. En aquest escenari, el treball analitza les repercussions de seguir camins reguladors diferents per a les empreses que competeixen internacionalment.

La Unió Europea ha enfortit progressivament el marc climàtic mitjançant mesures com el Pacte Verd Europeu, el Règim de Comerç de Drets d’Emissió (RCDE UE) i els objectius d’emissions legalment vinculants. En canvi, l’estudi destaca que la política climàtica estatunidenca s’ha tornat cada vegada més dependent de canvis en el lideratge polític i darrerament "ha flexibilitzat les regulacions mediambientals i ha augmentat la producció de combustibles fòssils”.

Amb l’objectiu d’esclarir què ocorre quan les empreses que operen en els mateixos mercats globals s’enfronten a normes sobre el clima cada vegada més diferents, el grup investigador examina la reacció en el mercat borsari de quasi 2.000 empreses cotitzades: 1.122 de la Unió Europea i 808 dels Estats Units. Les troballes mostren que "la diferència entre les polítiques climàtiques de la Unió Europea i els Estats Units és percebuda com un possible risc per a la competitivitat de les empreses europees".

Un repte per a l'estratègia europea

L’equip recalca que “els resultats de la investigació tenen implicacions importants per a Europa”. En aquest sentit, moltes empreses europees generen una part substancial dels ingressos fora de la UE. “Si els competidors amb seu en països amb regulacions mediambientals menys estrictes gaudeixen de costos de producció més baixos, els exportadors europeus podrien trobar-se en desavantatge", subratlla el personal investigador.

Tanmateix, afegeixen que això no implica que Europa haja de reduir les seues ambicions climàtiques. “L’important és complementar la política climàtica amb polítiques industrials i comercials que preserven la competitivitat internacional. Donar suport a la innovació, accelerar el desplegament de tecnologies baixes en carboni i garantir un camp de joc internacional equitatiu pot tornar-se cada vegada més rellevant a mesura que les polítiques climàtiques continuen divergint”, afigen.

El preu de moure’s a diferents velocitats

El treball assenyala que el canvi climàtic és un desafiament global, però les mesures polítiques són, en gran mesura, nacionals o regionals. Per això, el grup autor de l'estudi emfatitza que "mentre els governs avancen a diferents velocitats, és probable que persistisquen asimetries reguladores. Les modificacions en les polítiques climàtiques tenen conseqüències més enllà dels grans contaminadors, i afecten empreses de pràcticament tots els sectors". 

Així mateix, l’anàlisi revela que “la lluita contra el canvi climàtic solament és possible amb mesures a escala mundial i polítiques coordinades". L’equip investigador conclou que "el lideratge climàtic dependrà cada vegada més no sols d’establir objectius mediambientals ambiciosos, sinó també de garantir que eixes ambicions siguen compatibles amb mantindre’s competitius en l’economia global".

Referència de l’article: Castaño, L., Farinós, J. E., Ibáñez, A. M. (2026). “Regulatory asymmetry between the U.S. and the EU: climatic transition risk and the stock market reaction to Trump’s 2024 victory”. Research in International Business and Finance, Volume 90. https://doi.org/10.1016/j.ribaf.2026.103497