L’article, publicat en la revista Journal of the Geological Society, revista científica de la Societat Geològica de Londres, sintetitza quasi dues dècades d’investigacions que reuneix el conjunt de descobriments realitzats en aquest enclavament i per a mostrar per què s’ha convertit en una referència internacional per a l’estudi de la vida del passat.

En l’estudi en què també han participat Enrique Peñalver (Institut Geològic i Miner d’Espanya, IGME-CSIC), Xavier Delclòs (Universitat de Barcelona) i Ricardo Pérez-de la Fuente (Oxford University Museum of Natural History), confirma que aquest depòsit ha proporcionat fòssils excepcionals d’artròpodes, plomes de dinosaure i algunes de les evidències més antigues d’interaccions ecològiques conservades en ambre.

L’ambre és resina produïda per arbres que, en fossilitzar-se, pot conservar amb un detall extraordinari organismes que van quedar atrapats en ella fa milions d’anys. En El Soplao s’han recuperat més de 1.500 inclusions d’artròpodes i s’han identificat 40 espècies, la majoria descrites per primera vegada per a la ciència. Moltes d’elles conserven estructures microscòpiques que permeten reconstruir tant la seua anatomia com aspectes de la seua biologia i ecologia.

Entre els fòssils destaquen insectes, aranyes, àcars, crustacis, miriàpodes, restes de fongs, plantes i fins i tot plomes de dinosaures teròpodes. El jaciment, que va aflorar per les obres d’una carretera a Cantàbria i va ser descobert en 2007 per dues científiques del IGME, també conserva alguns dels representants més antics coneguts de diferents grups d’artròpodes.

A més de preservar els organismes, l’ambre del Soplao registra escenes de la vida quotidiana d’un bosc cretàcic. Gràcies a aquesta conservació, els investigadors han documentat evidències de relacions de depredació, parasitisme, mutualisme i comensalisme, així com de comportaments poc comuns en el registre fòssil, com el transport de diverses restes per larves de neuròpters per a camuflar-se tant dels seus depredadors com de les seues preses.

També s’han identificat interaccions entre artròpodes i plantes, entre artròpodes i vertebrats i altres evidències directes del funcionament d’aquests ecosistemes fa més de cent milions d’anys.

L’article incorpora dues reconstruccions realitzades pel paleoartista J. A. Peñas, sota la supervisió dels investigadors. Una d’elles recrea l’aspecte en vida de la larva del neuròpter Hallucinochrysa diogenesi, mostrant el característic recobriment de restes vegetals que utilitzava per a camuflar-se i que constitueix una de les evidències més antigues conegudes d’aquest comportament. La segona reconstrucció ofereix una visió de l’ecosistema en el qual es va originar el jaciment, i mostra tant el bosc resinífer sota la influència recurrent d’incendis forestals que van promoure la producció i acumulació de resina, com l’ambient pantanós on la resina va quedar enterrada.

El Soplao també ha permès estudiar com es produïa la resina en els arbres del Cretàcic. Entre els descobriments més singulars figura la identificació d’emulsions microscòpiques fossilitzades de saba i resina, una troballa realitzada amb el material càntabre malgrat ser universal en l’ambre cretàcic i que aporta informació directa sobre la fisiologia dels arbres productors de resina i sobre els primers processos que van donar lloc a la formació de l’ambre.

El característic color blau violaci que presenta aquest ambre sota llum natural, a causa de la seua composició química, constitueix a més una dels senyals d’identitat del jaciment.

Un referent internacional per a la paleontologia

L’article destaca que El Soplao és actualment un dels depòsits d’ambre cretàcic amb bioinclusions més importants d’Europa i un referent per a comprendre la biodiversitat terrestre durant un període clau de la història de la vida, quan va tenir lloc l’expansió de les plantes amb flor i la consegüent aparició dels ecosistemes terrestres moderns al Cretàcic.

Aquesta recerca s’ha desenvolupat en el marc de diversos projectes finançats per la Generalitat Valenciana, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i el Govern de Cantàbria, a través de l’empresa semipública El Soplao S.L.

Article de referència:

Sánchez-García, Alba et al. 2026. The El Soplao Konservat-Lagerstätte: a key Cretaceous amber deposit from Spain. Journal of the Geological Society, 183 (5). https://doi.org/10.1144/jgs2026-022

Imatge secundària 1. Reconstrucció en vida de la larva fòssil Hallucinochrysa diogenesi, conservada en ambre del Soplao. Aquest insecte utilitzava restes vegetals per a camuflar-se, un comportament que s’observa actualment i que ja existia fa uns 105 milions d’anys. Il·lustració de J. A. Peñas amb supervisió dels autors.

Imatge secundària 2. Reconstrucció paleoecològica del bosc que va produir l’ambre del Soplao i de l’ambient on la resina va quedar finalment enterrada i va començar la seua transformació en ambre. Il·lustració de J. A. Peñas amb supervisió dels autors.