Junts esgarraren les seues guitarres en la versió acústica de Pájaro, el projecte personal d’Andrés Herrera, rocker sevillà amb solera que va créixer sobre els escenaris al costat de Kiko Veneno, Pata Negra, Dulce Venganza… “Las Criaturas és la fórmula on amb guitarres acústiques passem les nostres cançons i algunes versions a aquest context” generant així l’ambient perfecte per a jugar amb el swing, el flamenc i el rock, assenyalava Andrés abans del concert.

Pájaro compta en el seu haver amb tres treballs discogràfics on l’últim sempre supera l’anterior: ‘Santa Leone’ (2012) amb col·laboracions de la talla de Kiko Veneno i Raimundo Amador, entre altres, i que va portar al grup andalús fins al SWSX d’Austin (Texas), a més d’obrir el concert de Bob Dylan a Saragossa; ‘He Matado al Ángel’ (2016), el millor disc de l’any per a ‘Ruta 66’ i un dels més excel·lents per a col·legues com Calamaro, Nacho Vega o Enrique Bunbury; i ‘Gran Poder’ (2018), on amb el mantra La vida és lluita. La vida és esforç, “Pájaro té el poder”, apunta el periodista musical Alfred Crespo, per a qui aquest disc es diferencia en tot i en res dels seus germans majors, amb estampes frontereres enormement suggeridores, marca estil, proposa un tango que ni Gardel podria ballar, s’apropia de les influències dels anys 50 i disposa que “les seues guitarres mosseguen fins a arribar a la medul·la”.

Ara, ‘el Pájaro’ i Raúl Fernández han aterrat a València, una ciutat en la qual conserven “bons amics”, on fan bolos cada any i on han visitat la Universitat “de la millor manera: amb els instruments en mà”, reconeixien.

L’escenari triat va ser la Capella de la Sapiència del Centre Cultural La Nau, un espai “irrepetible”, replet d’història i patrimoni, cultura i saber, amb sobrada capacitat per a conjuminar passat i present en projectes com el de Las Criaturas que, “fidels” al seu repertori, deixaren sonar “uns versos de Sant Joan de la Creu i alguna fantasia de Manuel de Falla”.

A punt de publicar el seu quart àlbum, del qual ja podem escoltar el single ‘Colegios Abandonados’, Andrés Herrera ens posava en sobre avís: “Juguem amb nous sons i arrisquem amb uns altres temps d’estils, encara que sense perdre la nostra identitat”. Eixa que Pájaro ha aconseguit des que vola a soles amb una mescla única i supèrbia de rock, swing, blues, spaghetti western, flamenc o tarantel·la.

Per a més inri, el seu concert en la Universitat va estar tenyit de la solidaritat pròpia d’aquests temps a València, en plena recuperació postdana. “Em sembla una idea fantàstica i ser partícip d’això ens ompli de satisfacció”, va admetre, i sentencià: “Serà un concert molt emotiu i amable”.