L'elecció de la pel·lícula no és fútil. Tiefland és una cinta envoltada de polèmica, ja que els gitanos que hi van participar com a extres van ser deportats després del rodatge a diversos camps de concentració, Auschwitz entre ells, on la major part van ser assassinats. Malgrat que Riefenstahl va negar fins al final de la seua vida aquest fet, diverses investigacions posteriors així ho van confirmar.

Tiefland està basada en l’obra teatral ‘Terra baixa’ del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, escrita i posada en escena a la fi del segle XIX. ‘Terra baixa’ retrata, amb caràcter costumista, la societat de l’època a través d’una història d’amor-odi que transcorre al Pirineu català contraposant les societats situades a la vall (la terra baixa), espai de repressió i sofriment dels camperols, on pertany la protagonista, Marta, i a la part alta de la muntanya, un lloc idíl·lic de pau i harmonia.

Riefenstahl es va proposar adaptar aquesta història a la pantalla gran, un projecte que va acabar suposant-li un repte des de la seua concepció. La Guerra Civil espanyola primer i la Segona Guerra Mundial després no li van permetre rodar en els temps ni en les localitzacions previstes inicialment. No obstant això, aconsegueix finalitzar la filmació (que no estrenarà fins a 1954) a finals dels anys 40 i ho fa amb un elenc envoltat per la controvèrsia: ella mateixa protagonitza la pel·lícula i tria a un grup de gitanos procedents de camps de concentració nazis per a representar als llauradors de la vall catalana. Són extres “esclaus” que, llevat d’alguna excepció, no van sobreviure a l’extermini en acabar el rodatge.

D’una banda, destaca en Tiefland la tècnica i la interpretació de la realitzadora, artista creativa i innovadora durant tota la seua carrera que la situa com a una de les cineastes més influents del segle XX. Aquesta influència, reconeguda per realitzadors de tot el món, va acompanyada d’una controvèrsia que no cessa, donada la seua tasca com una de les propagandistes fonamentals del Tercer Reich, a través de documentals com El triunfo de la voluntad i Olimpia.

A partir d’ací, el periodista i escriptor Joan M. Oleaque, degà de la Facultat d’Arts, Humanitats i Comunicació de la Universitat Internacional de València-VIU, iniciarà la seua intervenció a la qual seguirà un debat amb el públic.

Joan M. Oleaque (Catarroja, València, 1968) ha publicat nombrosos articles periodístics, especialment en les seccions de Societat, Investigació i Cultura, a més de publicacions acadèmiques i investigatives. Ha col·laborat en la revista El Temps i en el diari El País. Ha sigut guardonat en diferents ocasions: en 1999, amb el Premi de la crítica al periodisme escrit de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de la Universitat de València; en 2003, amb el Premi Internacional Rodolfo Walsh pel llibre ‘Desde las tinieblas, un descenso al caso Alcàsser’ (Diagonal, 2002) -en 2004, va publicar el seu segon treball de recerca, ‘En èxtasi’ (Ara Llibres), actualitzat i traduït al castellà en 2017 com 'En éxtasis' (Barlin Libros), referent de la contracultura del bakalao; i en 2013, va rebre el Premi 8 d’Abril de l’Institut de Cultura Gitana del Ministeri de Cultura per l’exposició ‘Vides Gitanes’.

Per primera vegada es projectarà a València Tiefland, a més subtitulada en castellà per la Universitat. Una ocasió única…
Sí, és una gran oportunitat, ja que, a més, la producció es va allargar molts anys, començant en la guerra, i acabant una vegada aquesta havia finalitzat. És un projecte personal de la realitzadora que, segons sembla, es va prendre com una obra per a legitimar el seu art, i que, realment, va fracassar.

Dona, creativa, actriu, innovadora i cineasta brillant, Riefenstahl va posar tot el seu talent en mans del Tercer Reich collint defensors i detractors acèrrims. Amb qui dels dos s’identifica vosté i per què?
Ella es va manifestar impactada (en sentit hipnòtic) per Hitler, com tothom sap. I les seues pel·lícules més conegudes donen sentit a l'estètica del III Reich, i legitimen el règim; amb una imatge molt sofisticada, però elemental en la propaganda. Hi ha art per fora, però publicitat nazi per dins.

Una reflexió sobre la selecció dels extres que interpreten als camperols en Tiefland?
Eren gitanos presoners que acabarien eliminats, en bona part, en l’Holocaust; no sé què es pot afegir més; serveix perquè tothom tinga clar ja d’una vegada que els gitanos van acabar com els jueus.

En la seua última pel·lícula, Riefenstahl mostra clarament l’estereotipació, no només del poble gitano en contraposició a la “raça ària” alemanya, sinó que identifica la cultura espanyola amb la cultura romaní. Era una cosa que havia de formar part de la propaganda nazi?
Allò curiós és l’evidència de la identificació global que hi ha dels espanyols amb l’estètica i trets gitanos, cosa que succeeix encara hui, i havia de servir per a una reflexió per a accelerar la fi del racisme antigitano (cosa paradoxal, sobre la base d’eixa identificació) que encara queda a Espanya.

En la seua opinió, Riefenstahl era conscient de la manipulació del Reich i la va tolerar, o va treballar, diguem-ne, “enganyada”?
Enganyada? Algú pot creure això? Remet de nou al visionat de les seues pel·lícules famoses…

L’estereotipació del poble gitano continua existint en el cinema actual? En quines obres, pel·lícules… podem trobar-la?
Existeix; el poble gitano sol aparéixer només en l’exclusió, el tribal i la criminalitat, sense cap mena d’opció, o en reality shows fent coses humorístiques, no hi ha una imatge plural, natural. D’altra banda, és cert que hi ha autors com Carlos Saura o Tony Gatlif, i uns altres, que han ajudat moltíssim, però l’habitual, en sèries i en cinema, és això que indique.

Com hem de reaccionar les espectadores i els espectadors en detectar els estereotips en els mitjans? És a dir, podem contribuir d’alguna manera a la seua correcció?
Sí. Protestant, eludint les produccions on apareguen… queixant-nos, perquè és una llosa.

Quina és la seua conclusió a la reflexió sobre cinema i poble gitano l’any de la cultura romaní?
Bé, que hauria de servir per a prendre consciència de què és i com és el poble gitano a Espanya: molt plural, atrapat en un laberint de discriminació (a vegades subtil, a vegades òbvia), i amb ganes de superar tot això.