L’escriptora Laura Freixas analitza la seua trajectòria amb perspectiva de gènere a La Nau

  • Office of the Vice-Principal for Culture and Sport
  • January 16th, 2020
 
Laura Freixas. Foto Nieves Delgado.
Laura Freixas. Foto Nieves Delgado.

Després de rebre Elvira Lindo, Paula Bonet, Pilar Pedraza o Beatriz Ranea, el cicle ‘Dones creadores’ de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives de la Universitat de València continua la seua programació amb l’escriptora catalana Laura Freixas, autora de relats, novel·les, assajos, crítiques literàries i traduccions. La conferència, titulada ‘Quan parlo de mi, parlo de nosaltres’, va estar organitzada juntament amb l’Aula de Literatura i la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València, i va tenir lloc a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau, el dimecres 15 de gener, a les 19 hores. L’escriptora va repassar els moments clau de la seua trajectòria, interpretant-los ara des de la distància i amb perspectiva de gènere.

Amb ‘Quan parlo de mi, parlo de nosaltres’, Laura Freixas va traçar un recorregut a través de la seua pròpia experiència vital, la d’una dona pertanyent a una generació que va arribar a l’edat adulta alhora que Espanya es convertia en una democràcia. L’escriptora, com tantes dones de la seua generació, es pensava que ella i les seues companyes no patirien la discriminació, la subordinació, el tancament i les limitacions que van patir les seues mares i àvies. No obstant això, Freixas s’equivocava. En aquesta conferència, Freixas es va encarregar de repassar els moments clau de la seua trajectòria vital, interpretant-los ara amb l’esperit crític i la perspectiva gènere que, com moltes altres dones de la seua generació, no va tenir en el seu moment.

Laura Freixas (Barcelona, 1958) es va llicenciar en Dret, però sempre s’ha dedicat a la literatura. Ha publicat relats: ‘El asesino en la muñeca’ (1988), ‘Cuentos a los cuarenta’ (2001); novel·les: ‘Último domingo en Londres’ (1997), ‘Entre amigas’ (1998),

‘Amor o lo que sea’ (2005) i ‘Los otros son más felices’ (2011, reeditada en 2019); una autobiografia: ‘Adolescencia en Barcelona hacia 1970’ (2007), i dos volums dels seus diaris: ‘Una vida subterránea. Diario 1991-1994’ (2013) i ‘Todos llevan máscara. Diario 1995-1996’ (2018). Estudiosa i promotora de la literatura escrita per dones, en 1996 va coordinar i prologar ‘Madres e hijas’, una antologia de relats d’autores espanyoles contemporànies; en 2000 va publicar l’influent assaig ‘Literatura y mujeres’ (2000), al qual van seguir ‘La novela femenil y sus lectrices’ (2009) i ‘El silencio de las madres’ (2015). Va ser una de les fundadores, i la primera presidenta (2009-2017), de Clásicas y Modernas, associació per a la igualtat de gènere en la cultura, de la qual actualment és presidenta d’honor. Ha sigut editora, traductora, crítica literària i professora convidada a diverses universitats dels Estats Units i altres països. És columnista en La Vanguardia i actualment viu a Madrid.

L’Escola  Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Esport i amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. L’Escola té la participació d’altres actors de l’administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, Ajuntament de València, Conselleria de Transparència i d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Alfons el Magnànim, Escola Europea d’Humanitats i Caixa Popular.

This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy