En ‘Xile, avui. Revolta social amb finalitats constituents?’, Héctor Testa Ferreira, Alejandro Osorio Rauld i Joan de l’Alcázar, dialogaren sobre les causes i les possibles conseqüències d’aquest inaudit i històric alçament popular que ha paralitzat els carrers de moltes ciutats xilenes durant quasi dos mesos. Així mateix, també van debatre sobre les alternatives polítiques i constitucionals que pugen permetre superar la crisis que afronta el país andí.

El passat 4 d’octubre, el Ministeri de Transports de Xile va anunciar una nova alça de 30 pesos xilens en els bitllets de metro, que deixava el valor total de cada viatge en 830 pesos (1,05 €). A manera de protesta, estudiants d’universitats i instituts es van organitzar per evadir el pagament del metro en massa saltant els punts de control d’accés a les andanes. Davant aquesta situació de crisi, el Govern xilè, presidit pel conservador Sebastián Piñera, va començar a tancar accessos a totes les estacions de metro i va disposar policies equipats per controlar el flux de persones, a més d’amenaçar amb sancions els evasors.

La situació es va anar agreujant a la capital xilena, Santiago, amb la crema de diverses estacions de metro i autobusos, el saqueig de supermercats i diversos atacs a centenars d’edificis públics. Encara que Piñera va cedir el passat 19 d’octubre, després d’anunciar que suspenia l’alça en la tarifa del metro, la fúria de sectors radicalitzats i violents, minoritaris respecte de l’amplíssima majoria de manifestants pacífics, va continuar assolant els carrers de ciutats com Valparaíso, Concepción o Santiago. A més, a causa de l’extrema violència exercida per part dels dispositius desplegats pel Govern xilé, van morir un total de 22 persones, i milers han resultat ferides, moltes d’elles de gravetat.

Malgrat tot, segons polítics i experts, les dures i massives protestes contra l’alça en la tarifa del metro només ha estat la “punta de l’iceberg” dels problemes que afligeixen a Xile, ja que la bretxa social al país hispanoamericà és desmesurada: segons va revelar l’informe Panorama Social de América Latina, l’1% més adinerat del país retenia el 26,5% de la riquesa el 2017, mentre que el 50% de les llars que obtenien menys ingressos accedia només al 2,1% de la riquesa neta del país. Per manifestar-se contra aquesta desmesurada desigualtat, el passat 26 d’octubre, 1,2 milions de xilens van omplir els carrers de la capital en una protesta pacífica.