La Universitat de València presenta una exposició sobre la bellesa i utilitat que amaguen les “males herbes”

  • Office of the Vice-Principal for Culture and Society
  • June 20th, 2025
 
La Dent de Lleó (Taraxacum officinale).
La Dent de Lleó (Taraxacum officinale).

Divendres 20 de juny, a les 16:30 hores, la Universitat de València inaugura a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació l’exposició ‘Bellesa ignorada’, un projecte que convida a aturar-nos i observar amb atenció les plantes que ens envolten. El punt de partida és el concepte de “ceguesa cap a les plantes”, un fenomen que ens fa ignorar la importància ecològica, estètica i funcional de la flora, relegant-la a un segon pla davant dels animals, com si la seua presència fora menys vital, menys digna de la nostra mirada.

L’exposició, organitzada en el marc dels actes commemoratius del 50é aniversari de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, ha estat produïda pel Vicerectorat de Cultura i Societat dins del programa Cultura als Campus, amb la col·laboració de la mateixa Facultat, l’Acadèmia de Farmàcia de la Comunitat Valenciana i el Jardí Botànic de la Universitat de València.

La inauguració de la mostra coincidirà amb un dels actes centrals de la commemoració. A les 17 hores, a la sala Charles Darwin, tindrà lloc un acte obert a antics alumnes, professorat, personal d’administració i serveis, així com a totes aquelles persones vinculades emocionalment amb la Facultat. L’acte estarà presidit per la rectora, Maria Vicenta Mestre.

Tot i que aquest any se celebra el mig segle de vida de la Facultat, els estudis de Farmàcia a la Universitat de València tenen els seus orígens en els inicis mateixos de la institució. Aquesta llarga trajectòria, juntament amb les figures més il·lustres que han contribuït al desenvolupament de la disciplina, serà recordada durant l’acte d’aquesta vesprada. Més informació sobre l’aniversari a la web del centre.

Segons explica el comissari de l’exposició ‘Bellesa ignorada’, Gerardo Stübing, professor de Botànica de la UV i artista visual, el projecte naix de l’activitat docent, en les pràctiques, on vam veure la utilitat i bellesa de les considerades com a “males herbes”. I explica que, a Alemanya, per exemple, les zones urbanes reserven parcel·les amb aquestes plantes silvestres, que són importants per al manteniment de la biodiversitat, alimenten insectes i aquests, al seu torn, a les aus.

Com a protagonistes visuals, s’han triat les plantes espontànies que creixen als voltants del campus de Burjassot de la Universitat de València. En total, l’exposició mostra 36 fotografies i un audiovisual, realitzats pel comissari i artista.

Cada imatge va acompanyada d’un BioHaiku que condensa l’essència i els valors de cada planta, així com d’un codi QR que enllaça amb una monografia, la informació de la qual serveix d’inspiració per al BioHaiku, establint un diàleg entre imatge, paraula i coneixement. L’elaboració dels textos ha sigut un treball en equip junt amb els professors de Botànica de la UV: Juan Bautista Peris, Enrique Sanchis i Miguel Guara.

El projecte s’inscriu també dins de l’ecocriticisme visual, una mirada que estudia com les imatges modelen la nostra percepció de la natura. Ací, l’art es converteix en un pont que desperta el respecte i la consciència ecològica, convidant-nos a retrobar-nos amb el món natural des de l’emoció i la reflexió.

‘Bellesa ignorada’ dialoga, a més, amb idees contemporànies sobre la nostra relació amb el planeta. Davant del concepte d’Antropocé, que denuncia l’impacte devastador de la humanitat en la Terra, emergeix el ‘Planthroposcè’, una proposta que ens convida a teixir una aliança harmònica amb les plantes, construint junts un futur sostenible i just.

Des d’una mirada filosòfica, el projecte rescata la idea de Natura naturata de Spinoza, que ens convida a contemplar la natura no com un mer recurs, sinó com una obra d’art viva, complexa i digna de profund respecte.

Estèticament, l’exposició s’embolcalla en la màgia del bokeh, eixa tècnica fotogràfica que transforma el desenfocament en poesia visual, creant atmosferes de somni que conviden a la contemplació pausada, per tal de reconéixer i fer valdre la riquesa visual que sosté la vida.

More information: