Saber és millor que no saber. Com escriu Simone de Beauvoir, el coneixement de les condicions socials i polítiques que influeixen i determinen, en molts casos, la construcció de les identitats, de les relacions entre els sexes i del lloc que dones i homes ocupen en els espais de vida social i política i en la família, és un pas necessari per a comprendre les diferències i les desigualtats de sexes, de les dones i per a pensar els canvis en les relacions. En aquests nous estudis, les dones, representades com a objectes passius sotmeses a la voluntat del poder, emergeixen també com a subjectes, desbordant els límits imposats per la mateixa societat.

La història de les dones no és, com podria pensar-se, una història específica, referida només al sexe femení, sinó que, escrita, com demanava Virginia Woolf —no sense ironia— com un “suplement” de la història “en què les dones pogueren estar representades sense impropietat”, és hui un coneixement nou, sense el qual la Història, escrita amb majúscules, resulta incompleta i irreal.

Impartit per investigadors i docents pertanyents als diferents nivells de l’ensenyament, que en la seua trajectòria professional coneixen els límits dels programes establits, el curs es dirigeix al professorat interessat en la renovació de la història ensenyada, i pretén servir també a les necessitats i preferències de l’alumnat, així com d’un públic més ampli: aquells que reconeixen que les qüestions revelades des de la història de les dones i del gènere constitueixen un saber nou i estimulant per a pensar sobre nosaltres mateixos, per a comprendre i construir la vida i el món que volem.

Les sessions són gratuïtes, amb inscripció prèvia que s’ha de fer a través d’aquest enllaç per a cadascuna de les sessions, segons les places disponibles.

La història de les dones al llarg de sis sessions

El seminari començarà dilluns 20 d’octubre, a les 18 hores (Aules Seminari, La Nau), amb la sessió titulada ‘La construcció d’una historiografia. De què parlem quan parlem de la història de les dones i de gènere?’, en la qual participaran Isabel Morant i Rosa Ríos, catedràtica d’Història de Secundària. En aquesta primera trobada s’abordarà el procés de construcció de la història de les dones i de gènere a partir dels anys setanta i huitanta, quines han sigut les seues principals línies de desenvolupament i la integració d’aquesta història en el coneixement i en l’ensenyament de la Història general.

La segona sessió, prevista per al 10 de novembre, portarà per títol ‘Renaixement i Il·lustració’, i estarà a càrrec d’Isabel Morant. La conferència explorarà la disputa dels sexes en la literatura moderna, les reflexions entorn del matrimoni i de la figura femenina en els textos humanistes, així com la invenció de l’amor romàntic en la literatura il·lustrada.

El 15 de desembre se celebrarà la tercera cita del cicle, ‘Ruptures polítiques i transformacions socials’, impartida per Dolores Sánchez Durá, catedràtica d’Història de Secundària. En aquesta ocasió es debatrà sobre la idea d’igualtat i llibertat en el context de la Revolució Francesa i la construcció de l’ordre social liberal, reflexionant sobre el paper de les dones en aquests processos de canvi.

Ja en el nou any, dilluns 19 de gener, Rosa Ríos oferirà la conferència ‘La creativitat de les dones’, dedicada a analitzar la presència i l’agència femenina en l’art i en les ciències durant els segles XIX i XX, una mirada sobre la producció intel·lectual i artística de les dones en un context d’avançaments i resistències.

El cicle continuarà el 16 de febrer amb la ponència ‘Democràcies i dictadures’, a càrrec d’Àngels García, catedràtica d’Història de Secundària i professora en el Màster Universitari en Educació Secundària. Aquesta sessió examinarà el paper de les dones com a subjectes polítics en el segle XX, tant en règims democràtics com en contextos autoritaris.

Finalment, el 30 de març, el cicle es tancarà amb la sessió ‘Un nou subjecte polític’, impartida per Dolores Sánchez i Carla Bezanilla-Rebollo, investigadora a la Université Paris 8 (Vincennes Saint-Denis). En aquesta trobada de cloenda s’abordarà l’evolució dels feminismes i l’emergència de nous discursos i pràctiques que han contribuït a redefinir el pensament polític contemporani.