En la inauguració, celebrada aquest dijous a la sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica, han intervingut el vicerector d’Investigació, Carlos Hermenegildo Caudevilla; la directora de la Biblioteca Històrica, María Jesús García Mateu; i els comissaris de l’exposició, José M. Azkárraga Testor (investigador) i Jaime Güemes Heras (director del Jardí Botànic).

A través de més de cinquanta obres publicades entre 1542 i 1899, la mostra ens ajuda a conèixer el valor del llibre imprès com a eina de coneixement i divulgació científica, en un moment en què les pantalles dominen el nostre entorn.

A partir del naixement de la impremta a Europa, a mitjan segle XV, els impressors van idear mètodes per a incloure imatges als llibres. Aquesta innovació va marcar l’inici d’una transformació profunda en la manera de representar el món vegetal. Entre els segles XVI i XIX, la tècnica del gravat va evolucionar significativament i va permetre il·lustracions cada vegada més precises i detallades.

Durant el Renaixement, la il·lustració botànica va adoptar un enfocament cada vegada més científic. Les xilografies —gravats realitzats sobre blocs de fusta tallats— es van popularitzar en els llibres de plantes medicinals, en què complementaven les descripcions textuals i facilitaven la identificació d’espècies. Aquesta integració de la imatge amb el text va marcar un punt d’inflexió en la divulgació botànica. Ja al segle XVIII, el perfeccionament de les tècniques d’impressió —especialment el gravat en coure— va permetre representar amb gran fidelitat les estructures vegetals. Aquesta millora tècnica no sols va enriquir la precisió visual, sinó que també va contribuir a una comprensió més profunda del món vegetal.

L’exposició s’estructura, de manera cronològica, en quatre àrees temàtiques que mostren cert paral·lelisme amb els canvis produïts en la docència i la investigació botànica a la Universitat de València. Des de la creació de la primera càtedra «d’Herbes», l’any 1567, fins a finals del segle XIX, es produeixen una sèrie de transformacions en el centre d’interès botànic, que s’amplia i es desplaça cap a nous àmbits d’estudi. I això es pot apreciar en les il·lustracions dels llibres exposats. Si en un primer moment predominen els llibres de plantes medicinals —amb diferents edicions i adaptacions del Dioscòrides—, al llarg del segle XVIII sorgeix l’atracció pel coneixement de la flora de tots els continents i també de la península Ibèrica. Posteriorment els gravats es posen al servei de l’ordenació sistemàtica i centren el focus en aquelles característiques que permeten agrupar o distingir les espècies. La mostra conclou amb les obres botàniques que van influir de manera notable en el desenvolupament i la configuració de l’actual Jardí Botànic de la Universitat. Són les dedicades a la flora ornamental i al cultiu de plantes en jardins.

Ruta per identificar les obres il·lustrades al  Botànic

Entre les obres exposades s’inclouen diverses edicions derivades de l’obra clàssica de Dioscòrides Pedani De materia medica, com De historia stirpium commentarii insignes de Leonhart Fuchs (1542). També es mostra l’obra singular Plantarum seu stirpium icones de Matthias de l’Obel, impresa per Cristophe Plantin l’any 1581, i diversos treballs del metge espanyol Francisco Suárez de Ribera, així com l’obra del naturalista valencià Antoni Josep Cavanilles, i una representació de les esplèndides litografies de l’obra de Heinrich Moritz Willkomm, que van marcar un abans i un després en l’estudi de la flora ibèrica. La il·lustració botànica reflecteix també la participació activa de la dona, com es pot apreciar en l’obra de Castore Durante, els gravats de la qual foren realitzats per Isabella Parasole. En ells l’autora incorpora paisatges de fons amb figures humanes i animals i aporta així riquesa compositiva a les representacions vegetals.

En paral·lel el Jardí Botànic està dissenyant una ruta senyalitzada que permetrà recórrer el Jardí identificant moltes de les espècies que apareixen il·lustrades en els llibres exposats. Aquesta ruta oferirà la possibilitat de contemplar les plantes en el seu entorn natural al costat de les seues representacions històriques, extretes dels tresors bibliogràfics que es mostren a les vitrines de la sala Duc de Calàbria.

Amb aquesta exposició, la Biblioteca Històrica i el Jardí Botànic col·laboren per potenciar el coneixement tant de les obres del seu patrimoni bibliogràfic com del gran paper que sempre ha exercit el món de les plantes al llarg del desenvolupament de la humanitat.

La mostra es pot visitar a la sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica fins al 31 de gener de 2026.