El palau de Valeriola, que en l'actualitat alberga el Centre d'Art Hortensia Herrero, constitueix un espai únic a València, ja que entre les seues parets alberga vestigis de gairebé totes les etapes de la història de la ciutat, des de l'època romana fins a l'era moderna, passant per l'Edat Mitjana. A partir d'un projecte de recerca en col·laboració amb la Fundació Hortensia Herrero, s'exposen els múltiples aspectes historicoartístics tant del palau com del seu entorn urbà. Una mirada des de diverses disciplines -arqueologia, història, geografia, societat i art- que permet la interpretació de l'urbs i conéixer a les gents que la van habitar, la petjada de les quals va anar impregnant cada racó d'aquest lloc.

La presentació del llibre ha tingut lloc en les instal·lacions del Centre d'Art Hortensia Herrero, a la sala del Circ Romà. En la mateixa han intervingut Alejandra Silvestre, directora de la Fundació Hortensia Herrero; Isabel Vázquez, vicerectora d'Estudis de la UV; Josep Montesinos, professor honorari de la UV i coordinador de la publicació, Tina Herreros, arqueòloga.

“Per a la Fundació hui és un dia molt important perquè, d'alguna forma, culmina part del projecte que iniciem en 2019, després de l'adquisició d'aquest edifici i el començament de les excavacions i obres. Que aquest treball haja servit per a un projecte encara més superior, que és el fet de recuperar la història de València prenent aquests metres quadrats com a epicentre, és molt bonic”, va explicar Alejandra Silvestre.

Isabel Vázquez va destacar “la combinació entre història i art contemporani que es dona en aquest Centre d'Art. Li donen unes característiques molt especials i estic encantada d'estar aquí representant a la UV. Aquest projecte posa en relleu i és el millor exemple de la importància de col·laborar entre la Universitat i els projectes que es desenvolupen fora”.

Josep Montesinos va agrair “a les persones que han col·laborat. Ha estat un projecte llarg, que s'ha estés a més per la pandèmia, però ens ha servit per a reflexionar sobre les nostres troballes perquè no paràvem de trobar coses interessantíssimes”.

Quant al projecte del llibre, Montesinos va fer un repàs del qual el públic trobarà: “Descobriran la importància de l'enclavament en la història de la ciutat, ja que el llibre situa l'espai en l'entorn urbà i en diversos moments de la història (roma, jueria, musulmana…). El llibre tracta de la història de l'edifici, però també del llinatge dels Valeriola, de les seues arrels. Hem estudiat els testaments, hem aprofundit en l'assassinat de Jerónimo Valeriola, en un capítol que és gairebé com un llibre policíac, ha estat un treball completíssim, ja que a València no tenim cap espai tan interessant en el qual es puga repassar una història global de la ciutat com aquest”.

Tina Herreros, l'arqueòloga encarregada del projecte, va destacar que ha treballat en l'espai del palau Valeriola des de 2003. “Gràcies a aquest treball hem pogut fer una intervenció arqueològica impressionant i hem pogut treure a la llum una de les obres més importants de la Valentia romana, el Circ. Es pot calibrar la dimensió del treball i l'esforç que s'ha fet. L'important no és només el profund treball que s'ha fet, sinó que l'anàlisi de tots els aspectes que hem tocat ofereix l'oportunitat d'obrir nous treballs de recerca que enriquiran el patrimoni arqueològic de la ciutat”.