La Universitat de València, en les commemoracions del seu 525 aniversari, va celebrar el passat divendres 20 de juny, al seu Paranimf, l’acte de lliurament de reconeixement a quatre dècades de lideratge compartit.

I és que l’any 1985 s’aprovaren els Estatuts de la Universitat de València en el marc de la Llei de Reforma Universitària (LRU). Aquesta llei desplegava, després de l’aprovació de la Constitució de 1978, els principis constitucionals d’autonomia universitària, l els de llibertat d’estudi, d’investigació i de càtedra, amplament reclamats per la comunitat universitària.

Eixos primers Estatuts establiren les estructures universitàries i els mecanismes de governança participativa, democràtica i compartida que, al llarg dels darrers quaranta anys, i amb les adaptacions a les diferents normatives universitàries aprovades amb posterioritat (LOU, LOMLOU i LOSU), continuen en actiu.

Una universitat estructurada en Escoles i Facultats

Al llarg d’aquest temps l’estructura universitària també ha evolucionat, transformant-se antigues Escoles Universitàries en Facultats, en el marc de l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, s’han creat noves escoles superiors, i també Facultats com a resultat de processos de fusió de centres. A més, altres facultats han canviat la seua denominació per recollir la diversitat dels estudis que s’imparteixen a la nostra Universitat, que compta amb la major oferta d’estudis de grau, màster oficial i doctorat de la Comunitat Valenciana.

Així, es va reconèixer aquesta estructura universitària en les persones de qui foren directores i directors d’escola, deganes i degans de facultat, i als actuals responsables d’aquests centres universitaris. A totes i tots ells se’ls lliurà la medalla del 525 aniversari en reconeixement als serveis prestats, dissenyada pel Servei de Màrqueting i Comunicació de la UV.

Reconeixement a “honoris causa” i medalles

Els Estatuts de la UV estableixen els màxims nivells de reconeixement que lliura la Universitat: el doctorat “honoris causa” i la Medalla de la Universitat.

Diferents doctors “honoris causa” i “medalles” de la UV, entre els quals es troben els antics rectors, reberen també aquest reconeixement.

La UV, referent en lideratge estudiantil

Ja en la dècada dels anys huitanta del passat segle, el moviment estudiantil de la Universitat de València evidencià el seu dinamisme i la seua capacitat de contribuir a la gestió de la universitat pública i moderna que estava configurant-se.

Així, la Comissió Gestora d’Estudiants, impulsora de serveis que continuen prestant-se a l’estudiantat de la UV, i també de la participació de l’estudiantat en l’equip rectoral, va ser reconeguda.

Junt a ells, els diferents estudiants que s’integraren en els equips de govern dels diferents rectors, tant com a vicerectors d’estudiants en els equips dels rectors Ramón Lapiedra i Pedro Ruiz, com en la figura de delegats d’estudiants dels rectors Francisco Tomás, Esteban Morcillo i Mavi Mestre, després que la Llei Orgànica d’Universitats (LOU) impedira que un estudiant o estudianta ocupés el càrrec de vicerector o vicerectora.

Els diferents equips rectorals, reconeguts

També es lliurà el reconeixement als serveis prestats a les persones que integraren els equips rectorals d’aquest període estatutari: tant el Personal Docent i Investigador (PDI), com a vicerectors i vicerectors i secretaris i secretàries generals, el Personal Tècnic, de Gestió, Administració i Serveis (PTGAS) en les persones dels gerents, i l’estudiantat, tant vicerectors com delegats d’estudiants.

Agraïment al treball col·lectiu: PDI, PTGAS i estudiantat

La rectora va destacar en la seua intervenció que, hui en dia, la UV és la primera de les universitats valencianes, la primera d’Europa en recepció d’estudiants Erasmus, la segona d’Espanya en termes absoluts i, en diferents àrees, entre la primera i quarta universitat espanyola, i una de les cinquanta millors d’Europa. També remarcat que, a més de l’excel·lència acadèmica la UV destaca en participació en competicions esportives, en resultats esportius, en publicacions editorials, en producció audiovisual, i amb destacats resultats en termes de patents actives i creació empresarial.

“Tot això és gràcies al treball col·lectiu de totes i tots”, va dir la rectora, en referència a la implicació de la comunitat universitària en la governança de la UV.

Una Universitat amb valors

En la seua intervenció, la rectora va fer, en els inicis del seu parlament, una defensa de l’autonomia universitària en els temps actuals, recordant també les persones que lluitaren perquè fora possible una societat democràtica, des dels temps de la Segona República.

“És justícia recordar, també, totes les persones, i especialment les que formaren part de la nostra comunitat universitària, que lluitaren contra el franquisme i que patiren la repressió policial, la presó. També expedients universitaris a professorat i estudiantat que lluitava en la llarga nit del franquisme”, va dir Maria Vicenta Mestre en la seua intervenció.

En ella també va destacar que “la Universitat de València està al servei del desenvolupament intel·lectual i material dels pobles, del progrés del coneixement, de la pau, de la igualtat entre les dones i els homes i de la defensa ecològica del medi ambient. Vinculada a la realitat històrica, social i econòmica de la Comunitat Valenciana, dedica una atenció especial a l’estudi i al desenvolupament de la cultura de la seua nacionalitat, i es projecta activament sobre els problemes valencians mitjançant programes específics de docència, investigació i divulgació, tal i com estableixen els articles quart i cinquè, respectivament, dels nostres Estatuts”.

Tot seguit va denunciar la guerra a Ucraïna i el genocidi a Gaza, en “un temps de vulneració dels Drets Humans, d’increment de les desigualtats, de violència estructural contra les dones, mentre en diferents parts del món s’experimenten autèntics feminicidis, mutilacions genitals femenines i explotació infantil, alhora que s’incrementen les persecucions contra la comunitat LGTBIQ”, per acabar esmentant el cantautor Raimon, Medalla de la Universitat de València, diguent “eixe temps, que és el nostre, no és el nostre món”.