L’activitat investigadora de la UV llança més de deu mil resultats en 2025

En termes de divulgació científica, el 2025 la Universitat de València va publicar 7.126 articles, 237 llibres, 1.873 capítols de llibre i va realitzar 385 aportacions a congressos, a més de 461 participacions en ressenyes, cartes, documents de treball, notes, estudis breus, articles de dades, informes, entrades en diccionaris, etcètera.

En un context on la ciència oberta té cada vegada més importància, aquests resultats confirmen una producció científica fructífera i competitiva, amb una repercussió evident en l’impuls i difusió de la cultura científica.

D’altra banda, el nombre de col·laboracions amb centres de recerca de tot el món se situa com a una de les xifres més cridaneres de l’any passat: un total de 41.597, de les quals 311 es van desenvolupar als EUA i, sobretot, a universitats estatunidenques, país que ha esdevingut un soci científic de primer ordre.

Per damunt del centenar de col·laboracions es troben Alemanya (118), Itàlia (119), el Regne Unit (109) i la Xina (103), cosa que apunta a una integració sòlida de la Universitat en els principals circuits de recerca d’Europa, i amb un paper creixent com a actor científic global.

Més enllà, però, d’aquests nuclis principals, la distribució de col·laboracions amb França (80), el Brasil (79), l’Índia (54) i el Canadà (51), així com amb països d’Àsia-Pacífic (Japó, Austràlia...) i d’Amèrica Llatina (Xile, Colòmbia, Mèxic...), representa una obertura al món que no es limita a un únic eix geogràfic i posa en evidència la capacitat d’adaptació de la Universitat de València a diferents contextos científics i culturals.

En paral·lel, el pes de les col·laboracions amb entitats espanyoles —413 en total— mostra que la projecció internacional no es produeix en detriment del teixit científic propi, sinó que conviu amb una activitat intensa a escala estatal, i assumeix la col·laboració com un dels pilars estructurals de l’activitat investigadora.

Dades generals
El Portal de Producció Científica de la Universitat de València té registrats en l’actualitat 6.360 investigadors (54,39 %) i investigadores (45,61 %); 622 grups de recerca; 1.064 projectes; vora 250.000 publicacions, de les quals es troben amb accés obert unes 111.500; i 15.474 tesis —des de l’any 1999.

Quant a índexs especialitzats en ciències i tecnologia, el portal assenyala com a referent Google Scholar, on els tres investigadors de la Universitat més citats pertanyen al Departament de Física Atòmica, Molecular i Nuclear. Es tracta del catedràtic Santiago González de la Hoz, director del Departament, amb 361.479 citacions; la professora titular María Moreno Llácer amb 274.586 —ambdós, membres de l’Institut de Física Corpuscular IFIC, centre mixt de la Universitat de València i el CSIC—; i el professor Miguel Villaplana Pérez, amb 255.870.

Per sobre de les 100.000 citacions es troben Rafael Tabarés Seisdedos, catedràtic de Psiquiatria a la Facultat de Medicina i Odontologia (196.545), i la catedràtica María Dolores Corella Piquer, del Departament de Medicina Preventiva, Salut Pública, Ciències de l’Alimentació, Toxicologia i Medina Legal de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació (149.754).

Al voltant de les 50.000 citacions estan el catedràtic de Química Inorgànica Eugenio Coronado, director de l’Institut de Ciència Molecular (ICMol); el professor emèrit José María Peiró Silla, catedràtic de Psicologia Social i director fundador de l’Institut Universitari d’Investigació IDOCAL; el catedràtic Francisco José Barba Orellana, de l’Àrea de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva, Salut Pública, Ciències de l’Alimentació, Toxicologia i Medina Legal; i el catedràtic Artemi Cerdà Bolinches, del Departament de Geografia.

En humanitats i ciències socials, destaca l’índex Dialnet Métricas que encapçala la filòsofa Adela Cortina, catedràtica emèrita d’Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València, amb 3.206 citacions. Entre 2.500 i 2.000, la segueixen el catedràtic de Filologia Espanyola Emilio Antonio Briz Gómez, el professor emèrit José María Peiró Silla i la catedràtica emèrita Isabel Balaguer Solá —els dos últims de Psicologia Social. Entre les 1.999 i 1.500 citacions es troben el professor titular del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació Melchor Gutiérrez San Martín i la catedràtica Amparo Vilches Peña, del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials.

Per últim, les investigadores i els investigadors que presenten entre les 1.499 i 1.000 citacions són Isabel María Castillo Fernández, del Departament de Psicologia Social; José Fernando García Pérez, del Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament; Jordi Solbes Matarredona, del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials; i José Devís Devís, del Departament d’Educació Física i Esportiva. Tots quatre, catedràtics.

Impacte i visibilitat de la producció científica de la UV
D’acord amb els principals sistemes d’avaluació internacional, la producció científica de la Universitat de València presenta un alt impacte que reafirma la visibilitat de la seua activitat investigadora.

Es tracta d’indicadors bibliomètrics que mesuren la qualitat, l’impacte i la visibilitat de les publicacions científiques. El que s’observa, segons les dades recollides en el portal, és una concentració en els trams de major prestigi, la qual cosa evidencia la projecció i la rellevància dels resultats de recerca tant per a la comunitat científica com per a la societat en general.

Aquests indicadors —basats en cites— són els següents: Journal Impact Factor (JIF), SCImago Journal Rank (SJR) i Journal Citation Indicator (JCI). Tots tres mostren un clar predomini dels quartils de major impacte o superiors, Q1 i Q2, els quals agrupen les revistes més influents de cada àrea.

En el JCR (des de 1997), els resultats totals referits al JIF ascendeixen a 92.892 i més del 50 % se situen en Q1 (51.132), el quartil de màxima visibilitat i repercussió científica, mentre que la resta dels resultats presenten una distribució decreixent cap a Q2, Q3 i Q4.

El SJR (des de 1999) reforça aquesta tendència amb un volum encara major en Q1 —64.730 sobre un total de 103.851—, la qual cosa destaca no només la freqüència de citació, sinó també la qualitat de les revistes on es publiquen els treballs.

En últim lloc, el JCI (des de 2017) acaba per confirmar el patró amb una concentració rellevant en els trams superiors: el total és de 53.483, mentre que en Q1 és de 27.449 i en Q2 de 13.250.

El conjunt d’aquests resultats posa de manifest una estratègia de publicació orientada a revistes líders, amb una visibilitat internacional i reconeixement científic elevats.

Quant als índexs nacionals, resulten fonamentals per a avaluar la qualitat editorial i l’adequació al context científic de la producció hispana. Parlem de l’Índex Dialnet de Revistes, amb un total de 23.697 resultats presentats en una distribució equilibrada entre les categories C1 a C4 i un major pes en els nivells superiors —8.892 en C1 i 5.656 en C2—, la qual cosa reflecteix estabilitat i qualitat editorial en revistes de referència.

D’altra banda, la Classificació Integrada de Revistes Científiques (CIRC), amb un total de 26.424 resultats, mostra una presència destacada en les categories de màxima qualitat, A+ —6.113— i A —2.847—, juntament amb una representació significativa en els nivells B i C. És un perfil que fa palès una diversitat temàtica i una àmplia cobertura de canals de difusió científica.

L’impacte dels resultats de recerca per mitjà d’aquests indicadors suposa així mateix la capacitat de la investigació per a generar un coneixement rellevant, validat per la comunitat científica internacional i accessible a diferents públics. A més, si es combinen els índexs globals, d’una banda, i els nacionals, d’una altra, es pot obtenir una visió completa de l’excel·lència científica, el rigor editorial i el compromís amb la divulgació del coneixement de la Universitat.

Sobre aquesta darrera qüestió, una dada interessant que s’extrau del portal és la llengua en què es realitzen les publicacions, on les tres majoritàries són l’anglès —amb 124.086 articles—, l’espanyol —amb 112.240— i el català —amb 10.425.

En definitiva, són resultats que confirmen una producció científica competitiva, visible i alineada amb els estàndards de qualitat més exigents que contribueixen a l’avanç del coneixement i a la transferència efectiva a la societat, una transferència que també es mesura mitjançant les patents en què participa la UV i que arriben a les 425.