Mª Teresa Echenique Elizondo, mestra exemplar i referent d'excel·lència en la investigació filològica

La filologia i la lingüística hispànica estan de dol per la defunció de M.ª Teresa Echenique Elizondo (Sant Sebastià, 1950 - València, 2026). Catedràtica de Llengua Espanyola i referència excel·lent de la filologia hispànica, basca i romànica, la professora Echenique va ser, a més d'una brillant professora i investigadora, una gestora eficaç com a vicerectora de Relacions Exteriors (1992-1994) en l'equip de govern de Ramón Lapiedra, i com a directora del Departament de Filologia Espanyola en dos períodes (1990-1992 i 2001-2004), aconseguint, així, ser una "dona pionera", tal com se li va reconéixer institucionalment des de la Universitat en 2017 i 2018.

Després de la seua primera experiència professional com a professora en la seua alma mater, la Complutense de Madrid (1975-1977), es va integrar en el Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Valladolid (1977-1981) i, més tard, en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Madrid (1981-1987), ja com a adjunta numerària, fins que, el 17 de juliol de 1987, va obtindre la Càtedra d'Història de la Llengua i Dialectologia en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, institució en la qual, des de llavors i fins a la seua jubilació en 2020, va desenvolupar una trajectòria acadèmica admirable.

En el nostre Estudi General va impartir les assignatures vinculades amb la Lingüística històrica, dins dels plans d'estudi de la Llicenciatura en Filologia Hispànica i del Grau en Estudis Hispànics, a través del seu inoblidable manual Diacronía y gramática histórica de la lengua española, en coautoria amb María José Martínez Alcalde. Abans que es generalitzara una «cultura de la innovació docent» en la Universitat, Maite ja es va avançar al seu temps amb el treball directe dels textos del passat a l'aula, implicant l'estudiantat en la seua interpretació i en la labor de pronunciar-los segons l'estàndard oral de cada època. Resulta especialment destacable la seua labor innovadora —per no dir creadora—, a l'hora d'articular un camp d'estudi inèdit tant a l'aula universitària com en la investigació filològica com és la fraseologia històrica, la seua magna aportació a la Filologia hispànica, reflectida en la seua obra Principios de fraseología histórica española.

I com no hi ha investigació rigorosa sense transferència vertaderament útil i amb sentit, Maite també va saber exportar el coneixement especialitzat a la societat amb multitud de conferències i publicacions entorn de la història lingüística hispànica, com el seu llibre Las lenguas de un reino. Historia lingüística hispánica, en coautoria amb Juan P. Sánchez Méndez, sempre des d'una perspectiva assentada en el diàleg constructiu i realista pel que fa a la convivència de llengües i modalitats lingüístiques d'Espanya.

Gràcies a les seues gestions eficaces, la Biblioteca Valenciana "Nicolau Primitiu" va adquirir en 2002 el fons bibliogràfic del seu mestre, l'eminent filòleg Rafael Lapesa Melgar (València, 1908 - Madrid, 2001), custodiat a la biblioteca esmentada, i obert a tota la ciutadania. Així doncs, a més d'haver completat amb èxit una carrera acadèmica brillant en la docència i en la investigació amb una obra filològica amplíssima, s'afig al seu itinerari professional l'assoliment singular d'haver fet possible que València empare a perpetuïtat un bé cultural excepcional com és la biblioteca de Rafael Lapesa.

Al llarg de la seua carrera, la professora Echenique va dirigir nombrosos projectes d'investigació finançats pel Ministeri d'Educació i Ciència, així com pel Ministeri de Ciència i Innovació, i altres institucions públiques i privades, consolidant un grup d'investigació altament reconegut (Grup HISLEDIA - Historia e historiografía de la lengua castellana en su diacronía), i formant, amb extrema generositat i mestratge, a diverses generacions de professors i investigadors com a maxima magistra. Descanse en pau. Llarga vida al seu magisteri.