Professors

PROFESSORAT D'UNISOCIETAT, PRIMER CURS
	Carles Padilla Carmona Carles Padilla Carmona (València,1964) és professor de Filologia Llatina. Es va llicenciar en la UV el 1987 i va aconseguir una plaça de professor agregat de Batxillerat que va ocupar mentres cursava els estudis de doctorat i acabava la tesi, sota la direcció d'Ismael Roca Melià. Es va doctorar a l'octubre de 1994, amb la qualificació d'excel·lent cum laude i es va incorporar al desembre d'aquell mateix any al Departament de Filologia Clàssica de la Universitat, amb una plaça d'ajudant. Com a ajudant, professor titular d'escola i titular d'universitat, successivament, ha centrat la seua docència i investigació en els àmbits de la lingüística llatina i indoeuropea i ha publicat nombrosos treballs publicats. Padilla és, actualment, degà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.
	Amparo Ricós Vidal És Professora Titular a l'àrea de Llengua Espanyola, al Departament de Filologia Espanyola de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Vinculada a aquest departament des de 1987, ha compaginat la docència i la recerca en les àrees de Llengua Espanyola i Portuguès. Es va doctorar en Filologia Hispànica el 1994. Entre les seues línies de recerca destaquen la Sintaxi Històrica, la Fraseologia Històrica, l'Espanyol per a estrangers i els estudis històrics contrastius entre Español i Portuguès. Ha participat també en diversos projectes de recerca nacionals i europeus.
	Juan Piqueras Haba Doctor en Geografia i Història per la Universitat de València. Professor en la mateixa des de 1975 i Catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional des de 1990. Entre 1990 i 2002 va impartir també classes en l'Escola de Topografia de la Universitat Politècnica. La seua tesi doctoral defensada en 1980 i publicada en 1981 porta el títol de "La vid y el vino en el País Valenciano". En 1984 va rebre el Premi Nacional de Publicacions Agràries del Ministeri d'Agricultura pel seu llibre "La agricultura valenciana de exportación", i un any més tard l'I Premi Pascual Carrión pel llibre "La vitivinicultura valenciana ante la CEE y el mercado mundial". Especialista en Geografia Regional, Històrica i Econòmica, ha publicat una vintena de llibres i quasi un centenar d'articles, entre els quals destaquen en els últims anys "El espacio valenciano. Una síntesis geográfica" (1999) i "El legado de Baco. Historia de los vinos valencianos" (2000).
	Joan Carles Membrado Tena És professor ajudant doctor al departament de Geografia de la Universitat de València. És va doctorar en geografia el 1998 amb una tesi titulada "La indústria ceràmica de la Plana de Castelló. Estudi geogràfic". Des d'aleshores ha publicat gran quantitat d'estudis i articles d'investigació sobre la indústria taulellera, la toponímia del País Valencià i altres aspectes de la geografia al territori valencià. A més a més, ha publicat articles per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i ha treballat durant una dècada a l'Institut Cartogràfic Valencià. És, així mateix, cap d'iniciatives del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València. Com a docent imparteix docència de "Cartografia", "Tècniques de modelització i sistemes d'informació geogràfica" o "Tècniques d'anàlisi del paisatge" entre d'altres assignatures a la facultat de Geografia i Història.
	Mª Dolores Pitarch Garrido Professora titular del Departament de Geografia de la Universitat de València des de 2002, encara que imparteix docència des de 1996. Imparteix docència relacionada amb el turisme i la posada en valor dels recursos territorials. Les principals línies de recerca s'emmarquen dins de la disciplina de la Geografia Econòmica, amb particular atenció a l'anàlisi i impacte territorial de les activitats econòmiques. En l'actualitat, desenvolupa projectes de recerca sobre sostenibilitat ambiental i social en àrees urbanes i metropolitanes, amb especial interès en l'ús de tècniques quantitatives (SIG) i qualitatives (enquestes i entrevistes, etc.) per a la determinació d'indicadors sobre aquests temes. A més, en els últims anys, ha desenvolupat una línia d'estudi sobre el comportament territorial de les activitats terciàries, amb especial atenció al sector del turisme i als serveis públics. Cal destacar la participació en recerques relacionades amb la mobilitat obligada, el transport i el seu impacte espacial a nivell local.
	Vega Rodríguez-Flores Parra Vega Rodríguez-Flores Parra és professora associada al departament d’Història Contemporània de la Universitat de València. La seua tasca investigadora se centra en l’estudi de les forces polítiques progressistes i la seua relació amb la identitat nacional en relació a la història recent espanyola i valenciana. Com a mostra d’aquesta feina destaquem publicacions com: ¿Discurso nacional o discurso nacionalista?: el PCE en la construcción democrática de España; El PSOE y la nación en España, 1974-1978. ¿Oportunismo o ideología? La ambigüedad en el PSOE; o L'inici del pragmatisme autonòmic? El PSPV-PSOE i l'abandó del Consell preautonòmic. Per altra banda imparteix docència a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, als graus d’Història de l’Art i de Turisme, amb assignatures d’història del món actual i contemporani.
	Vicente Roca Velasco És Catedràtic de Zoologia en el Departament de Zoologia de la Universitat de València. Va ser Degà de la Facultat de Ciències Biològiques en el període 2006-2011. Va ser Director del Departament de Biologia Animal (1999-2002), Director del Departament de Zoologia (2002-2005), i Vicepresident (1993-1998) i President (1998-2005) de l'Associació Herpetológica Espanyola. Editor de la Revista Espanyola d'Herpetologia (1993-1998). Membre de la Junta Directiva de la Conferència Espanyola de Degans de Biologia (2009-2011). Ha dirigit cinc tesis doctorals relacionades amb el seu camp d'investigació, la taxonomia, l'ecologia i la filogeografia dels paràsits de rèptils i amfibis. Ha publicat més de 100 articles d'investigació en revistes internacionals i nacionals. Ha participat en nombrosos projectes d'investigació europeus, nacionals i regionals, alguns d'ells relacionats amb la recuperació d'espècies en perill d'extinció. Ha estat involucrat en el projecte d'Innovació Docent desenrotllat en la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València. És membre de diverses societats científiques.

PROFESSORAT D'UNISOCIETAT, SEGON CURS
	Carolina Sanchis Crespo És professora titular al departament de Dret Administratiu i Dret Processal de la Universitat de València. Es va doctorar en Dret per aquesta mateixa universitat amb una tesi titulada “El ministerio fiscal y su actuación en el proceso penal abreviado”. Des d’aleshores ha desenvolupat la seua faena investigadora en torn a les línies de protecció processal dels consumidors, dret i tecnologia, les TIC al dret processal, i el ministeri fiscal. Fruit d’aquesta activitat ha publicat nombrosos treballs i articles d’investigació on destaquem llibres com “La prueba por soportes informáticos” o “El ministerio fiscal y su actuación en el proceso penal abreviado”. En la seua faceta docent és professora de diverses assignatures als graus de Dret i Criminologia i als màsters en Advocacia, i en Mediació, Arbitratge i Gestió de Conflictes en Dret Privat, tots ells a la Universitat de València.
	Mª Elena Cobas Cobiella És professora al departament de dret civil de la facultat de Dret de la Universitat de València. És doctora per esta mateixa universitat amb la tesi titulada: “El albaceazgo”. Les seues principals línies d’investigació són estrangeria, dret sanitari, dret de successions, innovació educativa i igualtat de gènere. Destaquem entre les seues publicacions: “La intermediación hipotecaria en sede de ejecuciones hipotecarias: luces y sombras sobre la cuestión” o “A propósito de la mediación familiar intrajudicial: una sentencia pionera”. Com a docent imparteix classe al grau de Dret i al màster de Mediació, Arbitratge i Gestió de Conflictes en Dret Privat per la Universitat de València.
	Vicente Claramonte Sanz És llicenciat en Dret (1991) i Filosofia (2003). Entre 2005 i 2007 va aconseguir la condició de personal investigador predoctoral en formació amb el programa de Formació de Professorat Universitari del Ministeri d'Educació i Ciència i, entre 2007 i 2009, la d'investigador contractat per la Universitat de València. Ha realitzat estades en diversos centres estrangers de recerca, com l'Institut Suor Orsola Benincasa, a Nàpols, o la Università degli Studi di Padova, fruit de les quals la seua labor investigadora va ser publicada per Editoriale Scientifica en el llibre Storia dei concetti. Storia del pensiero politico (2006). Va obtindre el títol de Doctor Europeu en Filosofia per la Universitat de València (2010), amb una tesi centrada en certes qüestions epistemològiques, històriques, sociològiques i jurídiques implícites en la hipòtesi del disseny intel·ligent. Des de 2005 col·labora en tasques de docència i recerca amb el Departament de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat de València, desenvolupant principalment la seua tasca en determinades àrees de coneixement concernides per la Filosofia de la Biologia. Ha publicat diversos articles sobre tals matèries en revistes científiques com a Teorema, Endoxa o Teoria i Dret, i impartit diversos cicles de conferències referents a la seua recerca doctoral al llarg d'Amèrica Llatina. També és autor del llibre La cientificidad del diseño inteligente, publicat en 2009 per l'editorial Tirant el Blanch.
	Ignasi Lerma Montero És catedràtic de Sociologia de la Universitat de València a dins del departament de Sociologia i Antropologia Social. Doctor per aquesta mateixa universitat, centra la seua investigació en l’àmbit de les polítiques públiques (sociolaborals, d’ocupació, de salut laboral i mediambientals) així com dels processos de participació social en aquests àmbits. Ha participat i dirigit projectes d’investigació nacionals i per a la Unió Europea sobre la participació dels agents socials en la gestió ambiental, la salut laboral i sobre participació ciutadana. Com a docent imparteix formació al grau de Teoria de les Relacions Laborals i al màster en Prevenció de Riscos Laborals, en la facultat de Ciències Socials.
	Albert Moncusí Ferré És professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, director del Màster Oficial Interuniversitari en Gestió Cultural (UV/UPV) i docent del Màster Oficial en Codesenvolupament i Moviments migratoris (UV) i del Màster en intervenció multidisciplinària per a trastorns de la conducta alimentària (UV). Imparteix, des de fa més de deu anys, la matèria “Alimentació i Cultura” en la titulació de Nutrició Humana i Dietètica, on ha dirigit també diversos treballs de finalització de grau. És autor de diversos textos sobre Fronteres i identitats nacionals, Patrimoni immaterial, Trastorns de la conducta alimentària, glocalització urbana i convivència intercultural. Ha estat investigador principal del projecte “Arxiu de la Memòria Oral Valenciana. Museu de la Paraula” (Diputació de València, 2002-2005 i 2006-2008) i ha participat, entre uns altres, en els projectes “La immigració a la Comunitat Valenciana; Situació actual i polítiques d'integració” (Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, 2004) i “Metròpolis glocalitzades: el cas de València” (Pla Nacional de R+D d'Espanya, 2009-2012).
	Agustín Díez Castillo És doctor en Història per la Universitat de Cantàbria (1996), la seua Tesi Doctoral versa sobre l'estudi del poblament prehistòric en les valls occidentals de Cantàbria. En rebre el seu grau de Doctor es va traslladar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley on, becat per la Fundació Marcelino Botí, va realitzar una estada de quatre anys en el Departament d'Antropologia i en el Archaeological Research Facility amb la professora Margaret Conkey, fins que en el 2000 va guanyar una de les places del programa de Reincorporació per a Doctors i Tecnòlegs en l'estranger. Des de llavors realitza la seua activitat investigadora en el Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. Les seues línies de recerca principals són: l'arqueologia del paisatge, el contacte cultural entre les últimes comunitats de caçadors-recol·lectors i les primeres comunitats agrícoles tant en l'àmbit cantàbric com en el Mediterrani, i l'aplicació de les Noves Tecnologies a l'estudi del patrimoni, en la qual destaca el desenvolupament del Sistema d'Informació Arqueològica SIDGEIPA.
	Rafael Gil Salinas És Professor d'Història de l'Art en la Universitat de València. Forma part de l'equip guanyador en 2012 del concurs internacional per a la realització del Musée National d’Art Moderne et Contemporain (MAMA) d'Alger (Algèria). Ha impartit conferències i cursos a més de a la Universitat de València, a la Universitat Jaume I de Castelló, en la Sorbonne (Paris), en Heidelberg, a Gènova, a Nàpols, a Palerm, en Cuernavaca (Mèxic) i a Mèxic D.F., a l'Havana (Cuba), a Buenos Aires (Argentina), en Nador (Marroc) i en Rio de Janeiro (Brasil). És autor de setze llibres sobre diferents facetes de la Història de l'Art Español. Així mateix ha organitzat nombroses exposicions d'art històric i actual en el Museu de Belles Arts Sant Pius V, en l'Ateneu Mercantil, en el Centre del Carme, en el Museu d'Art Modern de Santo Domingo, en el Centre per al Desenvolupament de les Arts Visuals a l'Havana i en el IVAM.
	Mireia Ferrer Álvarez És professora ajudant doctora al departament d’Història de l’Art de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Es va doctorar per aquesta mateixa universitat amb la tesi titulada “París y los pintores valencianos (1880-1914)” a l’any 2007. Des d’aleshores ha desenvolupat una fructífera carrera investigadora on destaquem publicacions com “Arquitectura de obras públicas, estaciones y espacios recreativos” o “L'Eliana: urbanismo histórico y arquitectura”. En la seua faceta docent imparteix classe al grau d’Història de l’Art i al màster universitari en Patrimoni Cultural: Identificació, Anàlisi i Gestió, ambdós a la Universitat de València. .
	Mª Luz Mandingorra Llavata És Doctora en Geografia i Història per la Universitat de València i Professora Titular de Ciències i Tècniques Historiogràfiques en aquesta Universitat. Ha participat en diversos projectes de recerca finançats, en el si dels quals ha desenvolupat fonamentalment dues línies de recerca relacionades entre si: l'estudi de les escriptures de l'àmbit privat en època medieval i moderna i l'edició de textos pertanyents a aquest període cronològic. Fruit d'aquesta labor investigadora són publicacions com “La configuración de la identidad privada. Diarios y libros de memorias en la Baja Edad Media”, i l'edició de diversos llibres de memòries com ”El Llibre de Miquel Ferrer, palmiter (1612-1634)”, publicat en 2008 o “el Dietari de Gaspar Gasset, paraire”, que va aparèixer en 2011. Així mateix, conjuntament amb el professor Francisco Gimeno Blay, ha procedit, des de l'any 2002, a l'edició dels sermonaris llatins de sant Vicente Ferrer conservats actualment en l'Arxiu del real Col·legi-Seminari de Corpus Christi València (2002), el Convent del Domenicani de Perusa (2006) i el Couvent des Cordeliers de Friburg (2009), als quals se sumarà, en breu, la publicació del manuscrit conservat en la Biblioteca Municipal d'Avinyó.
	Bárbara Barberá Matías És llicenciada en Història i investigadora al departament d’Història de l’Antiguitat i Cultura Escrita de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Pertany al grup de recerca CiSEM (Cultures i Societats de l’Edat Mitjana) d’aquesta mateixa universitat dirigit pel catedràtic Antoni Furió. Destaquem el seu treball d’investigació en forma de publicació “Censura y expurgo en los incunables de la Biblioteca Histórica de la Universidad de Valencia” de l’any 2014.
	José Luis Jiménez Salvador És catedràtic a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. És Doctor en Prehistòria i Arqueologia per la Universitat de Saragossa amb la tesi “Contribución al estudio de la arquitectura romana en hispania: el foro de Bilbilis (Calatayud, Zaragoza)”. A banda de la seua labor docent a la universitat, la seua tasca investigadora està centrada en l’estudi de l’arqueologia romana i el patrimoni arqueològic. Destaca la seua recerca sobre vil·les romanes basada en que és un gran coneixedor de l'arquitectura romana en general, incloent l'àmbit domèstic, havent investigat, per exemple, el singular jaciment de l'Horta Vella, un dels pocs exemples de conjunt rural romà que perdura en època visigoda. A més, cobren especial incidència les seues excavacions en la vila romana de la Casa del Mitra en Cabra (Còrdova), i els seus treballs al voltant de jaciments a Sagunt, Bétera i el Castellet de Torís.
	Adrià Besó Ros Compagina la docència amb la direcció del Museu Comarcal de l'Horta Sud. Té un Postgrau en Conservació del Patrimoni Històric-Artístic (1994) i és doctor en Història de l'Art (2010). Ha centrat la seua labor investigadora en l'arquitectura rural i el patrimoni industrial, sobretot en els testimoniatges materials deixats per la industrialització sobre els paisatges rurals com a conseqüència de l'adopció d'una agricultura capitalista orientada al mercat, prestant especial atenció als horts de tarongers i als cellers. Ha treballat en diversos convenis i encàrrecs per a l'administració pública i empreses privades. Ha col·laborat en els inventaris de patrimoni etnològic i industrial de la Comunitat Valenciana durant quasi deu anys, sota la direcció de la doctora Inmaculada Aguilar. Ha realitzat informes sobre el patrimoni etnològic i industrial en diverses obres públiques. Ha format part dels equips redactors de plans directors de diversos monuments, plans generals d'ordenació urbana i plans d'acció territorial.

CONFERENCIANTS D'UNISOCIETAT
	Purificación Peris García És professora titular al departament de Dret Financer i Història del Dret de la facultat de Dret de la Universitat de València. Es va doctora en aquesta mateixa universitat amb una tesi titulada “Tributación de los bienes inmuebles urbanos en el derecho tributario español. Especial referencia a la valoración”. La seua tasca investigadora se centra en el dret financer i gènere, el finançament, la gestió tributària, i les relacions del contribuent amb l’administració tributària. Com a docent imparteix diferents assignatures a la facultat de dret de la Universitat de València especialment d’aquelles relacionades amb impostos i tributació. Així mateix és activista i política ecologista.
	Miguel Pérez Sancho És professor jubilat de economia al departament d’economia aplicada de la Universitat de València. Es va doctorar l’any 2000 amb una tesi titulada “La racionalidad del poder. Multinacionalización y reestructuración productiva: el caso de Ford España (1969-1999)”. La seua tasca investigadora s’ha centrat principalment en la globalització econòmica i les multinacionals, concretament l’anàlisi de la factoria Ford d’Almussafes. D’aquest treball han sorgit publicacions d’interés com “Procesos de integración económica” de l’obra col·lectiva “Economía Mundial”, o en clau valenciana, “Actuaciones económicas públicas desde niveles locales: las experiencias del País Valenciano”.
	Joan Oleza Simó Nascut a Palma de Mallorca, és catedràtic de Literatura Espanyola en la Universitat de València, ha sigut Degà de la Facultat de Filologia i professor convidat en diverses universitats internacionals. Entre 1972 i 1974 va ser lector en la Universitat d’Odense. Al seu retorn va tindre una participació activa en la política dels últims anys del franquisme i dels primers de la transició. Actualment fa de la literatura vida i ofici de registres diversos: teoria literària, història literària, filologia, història teatral, crítica literària militant, o assaig sobre qüestions socials. Com a novel·lista ha publicat diversos relats i tres novel·les: La mansión roja (1979), Tots els jocs de tots els jugadors (1981), novel·la aquesta última que va obtenir el “Premi de la Crítica del País Valencià”, Cuerpo de Transición (1992) (versió lliure, en castellà, de l'anterior), i La vida infidel d’un Arlequí (2009). A més forma part del Comitè Científic de diverses publicacions internacionals.
	Juan Francisco Pardo Molero Es va doctorar en Geografia i Història (Història Moderna) en la Universitat de València en 1997; va ampliar la seua formació en la École des Hautes Études en Sciences Socials, de París, com a becari posdoctoral. Es va reincorporar en 2000 a la UV com a investigador contractat (des de 2003 en el Programa Ramón y Cajal). És professor titular des de 2008. Les seues recerques s'han orientat a l'organització militar i naval del regne de València, la Corona d'Aragó i la Monarquia Hispànica, la minoria morisca, la frontera mediterrània en l'Edat Moderna; actualment el seu interès se centra en l'anàlisi de les idees i les pràctiques polítiques, i els seus protagonistes, en la Monarquia Hispànica dels segles XVI i XVII. Entre les seues publicacions es compten els llibres “La defensa del imperio. Carlos V, Valencia y el Mediterráneo”, publicat a Madrid en 2001, i el volum col·lectiu que va coordinar, al costat de Manuel Llomes Cortesa, “Oficiales reales. Los ministros de la Monarquía Católica”, editat en 2012. És coordinador del node Corona de Aragón de Red Columnaria, i manté un blog sobre docència, recerca i història política.
	Alberto Chisvert Sanía És professor titular al departament de química analítica de la Universitat de València. Es va doctorar amb una tesi titulada “Desarrollo de métodos analíticos para el control de filtros UV de naturaleza orgánica en productos cosméticos para la protección solar”. En la seua tasca investigadora s’ha centrat en el camp de la cosmètica, tenint com a principals línies d’investigació l’anàlisi de productes cosmètics, determinació d’ingredients cosmètics en fluïts biològics, determinació d’ingredients cosmètics en mostres d’origen mediambiental, i tècniques d’extracció. Com a docent imparteix classe al grau en Química, i al Màster Universitari en Tècniques Experimentals en Química a la Universitat de València.
	Guillermo López García És professor titular al departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València. Es va llicenciar en Comunicació Audiovisual el 1998 en aquesta mateixa universitat i es va doctorar quatre anys després amb la tesi “Comunicación Electoral y Formación de la Opinión Pública: Las elecciones generales de 2000 en la prensa española”. Té una llarga trajectòria investigadora gràcies a la qual ha publicat desenes d’articles i capítols a obres col·lectives, destaquen les seues obres: Modelos de comunicación en Internet; Los cibermedios valencianos: cartografía, características y contenidos; i Periodismo digital: redes, audiencias y modelos de negocio. Com a docent imparteix docència a futurs periodistes i comunicadors així com a alumnat de tercer cicle, especialment en assignatures vinculades a la comunicació en els mitjans digitals. Així mateix ha sigut professor dels “Spanish Courses in Spain” de les universitat de València i Virgínia (EEUU) entre altres activitats formatives.
	Francesc A. Martínez Gallego És doctor en Història amb la tesi “La política de la revolución industrial: el País Valenciano durante el gobierno de la Unión Liberal, 1856-1864”, professor de l’Àrea de Periodisme, vicedegà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, investiga en els camps de la història social i de la comunicació. Autor d’una vintena de llibres, els seus darrers títols són “Esperit d’associació. Cooperativisme i mutualisme laics al País Valencià, 1834-1936” (PUV, 2010) i “La risa periodística. Teoría, metodología e investigación en comunicación satírica” (Tirant lo Blanch, 2010). A la Universitat de València imparteix docència al grau de periodisme i al màster en interculturalitat, comunicació i estudis europeus.
	Mª Paz Viguer Seguí És professora titular del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de València. És coordinadora del Grup d’investigació en Optimització evolutiva (GIOE) d'aquesta mateixa universitat. Ha dirigit projectes de psicologia del desenvolupament aplicada en els àmbits d'infància, adolescència i família i treballa com a assessora científica per a diverses institucions públiques i ONGs. El treball en psicologia del desenvolupament aplicada parteix d'un enfocament de desenvolupament positiu i d'una perspectiva comunitària i s'orienta pels valors de participació ciutadana, col·laboració dels col·lectius implicats i enfortiment de l'individu en tots els contextos de desenvolupament. Imparteix docència al grau de psicologia i als màsters en intervencions psicològiques en àmbits socials; al màster en fisioteràpia dels processos d’envelliment: estratègies sociosanitàries; i al màster en psicogerontologia