Ablewhite (1971) va començar a donar indicis de la falta d'un canvi en els mètodes d'ensenyança de les matemàtiques, en observar que els xiquets amb dificultats per a aprendre presentaven molts problemes per al maneig de les operacions.

No hi ha antecedents al mètode, però si es donen una sèrie de recomanacions a favor del càlcul mental i l'estimació. Per això podem prendre com a precedents, les següents propostes d'ensenyança aprenentatge del càlcul dins del sistema d'educació Holandés.

“Proeve” (Treffers, de Moor, i Feijs, 1989) es tracta d'una proposta d'actuació, on es descriuen diferents dominis de les matemàtiques. Així, no és un mètode en si, ja que no va destinat per a la utilització a l'aula, sinó que està destinat com una guia per a totes les persones que tenen una labor docent dins de l'aula, sobretot en el desenrotllament dels llibres de text. En ell s'arreplega les destreses numèriques bàsiques, nocions bàsiques de mesurament i geometria, algorismes i introduccions bàsiques als nombres decimals i els percentatges. Esta proposta seguix el seu curs actualment.

“Esbossos de trajectòries longitudinals d'ensenyança-aprenentatge”, posat en marxa en 1997, es tracta d'una proposta que marca el recorregut que el xiquet ha de dur a terme per a aconseguir els objectius proposats, servint com a guia del procés d'aprenentatge.

“Models constructivistes” (*Piaget, 1998) on es mostra les mancances dels mètodes tradicionals per les dificultats que presenta en el xiquet l'aprenentatge dels algorismes per al càlcul.