El mètode ABN aprofita els coneixements que l'alumnat ja posseïx de manera espontània, al contrari que succeïx amb metodologies tradicionals (Martínez, 2008). En estes, l'alumnat ha de partir de zero, aprendre coneixements aritmètics de manera tancada entrant en joc la seua memòria i capacitat de repetició, però obviant els sabers de l'alumnat. Mentres que en l'enfocament tradicional, el número s'aborda des d'una visió tancada i estàtica, en el mètode ABN es treballa el sentit numèric, que és obert i dinàmic. Respecte al sentit numèric, (*Sowder, 1992, citat en Martínez i Sánchez, 2011) apunten que:

Quan un xiquet o xiqueta comprén la grandària dels números, pensa sobre ells, els representa de diferents maneres, els utilitza com a referents, desenrotllen percepcions encertades sobre els efectes de les operacions i empra el seu coneixement sobre els

números per a raonar de manera complexa, llavors té sentit numèric.

El mètode ABN defén que l'etapa d'Educació Infantil és el millor moment per a treballar estos aspectes ja que és el moment de major desenrotllament cognitiu i on el xiquet li agrada més investigar. Així mateix, també intervé el context en el qual es desenrotlla l'activitat docent, l'ambient de les aules d'infantil està obert a aprendre, és més instintiu.