a la pàgina principal del
Debat sobre Professorat
a la pàgina principal
d'"Alteritat"
|
a la pàgina principal del Debat sobre Professorat |
|
a la pàgina principal d'"Alteritat" |
1. El professor Palao dedica un gran espai a discutir la imputació de "concepció feudal", amb nombroses referències històriques, exercint, pel que sembla, la seua condició d'historiador. Tanmateix, l'únic que jo deia, en terminis hipotètics, referint-me exclussivament als articles "Humillados y ofendidos" y "Sollozos lejanos", i de cap manera al conjunt dels professors de Dret ni a la "Memoria sobre docencia" remitida per l'àrea, era que "El seu plantejament traspua una determinada concepció: les places de professorat com a propietat del Departament corresponent. Això podria correspondre a una concepció feudal de la Universitat...". No arribava a tant com l'insigne professor de dret Martínez Sospedra, que en una famosa ocasió va acusar que la proposta de que els estudiants elegiren als estudiants i els professors als professors al si del Claustre era com "los infanzones eligiendo a los infanzones". En qualsevol cal, no vaig caure en la ingenuïtat de confundir la cosa amb la idea de la cosa. Com la meua inferència no és rebatuda pel professor Palao, no considere necessari estendre-m més.
2. El professor Palao s'esten també abundantment sobre la competència dels professionals del Dret i la capacitat o no dels legos per a opinar sobre qüestions jurídiques, per a eludir la qüestió plantejada: la diferència entre una reunió secreta i una reunió no oberta. Personalment, no tinc res en contra de que les reunions de la Comissió de Professorat siguen obertes i es realitzen en un Saló d'Actes o una Plaça de Bous, i no en una petita Sala de Juntes on els darrers membres que arriben ja no tenen taula per a escriure. Però, en qualsevol cas, les reunions de la Comissió de Professorat no són secretes: els membres de la Facultat de Dret poden perfectament requerir als seus representants en ella que informen dels seus debats i acords (com, per altra banda, semblen fer puntualment, donada la informació de que disposaven els autors dels primers articles).
3. El professor Palao afirma temeràriament que "Es un secreto a voces que, hoy en día, la Universitat está gobernada por 60 ó 70 profesores que se dedican a esto –el gobierno universitario- de modo semiprofesional", per a continuació estendre-s sobre la marginació dels professors del Campus de Tarongers. Sembla que quan s'afirma que quelcom és "un secret a veus" ja no cal provar-ho. Però en aquest cas estem parlant en concret de la Comissió de Professorat, on hi ha 2 representants del PDI de cada Centre, i no cap oligarquia auto-nomenada o sorgida d'un Campus particular.
4. El professor Palao preten
abrumar-me amb xifres, i me reta a contestar-li igualment amb dades. Tanmateix,
insisteix, en pro de la doctrina del greuge comparatiu, en contrastar dades
globals de Campus. I no es tracta d'això. Jo podria contestar-li
que en el mòdul que he impartit el primer quadrimestre en la llicenciatura
de Química hi ha una mitjana de 100 alumnes per grup, i sense grups
de docència pràctica en Aules d'Informàtica, a pesar
d'impartir-se programació i càlcul numèric (teòricament
per a ordinador). De manera que puc solidaritzar-me sense problemes amb
les seues queixes i unir els meus plors als seus. Però del que es
tractava és del dèficit o superàvit en una àrea
concreta: Història del Dret i de les Institucions. I segons
les dades de que disposàvem en la Comissió de Professorat,
en Història del Dret i de les Institucions hi havia una capacitat
docent projectada (comptant els Ajudants a 22) de 338'5 crèdits
i una docència estructural de 203'9 (88 crèdits en matèries
troncals i obligatòries, 103'4 estimats d'optatives i 12'5 de mig
programa de doctorat), el que donava 134'6 crèdits de superàvit
estructural. Així mateix, per al curs 96-97 apareixien una capacitat
docent de 268'25 crèdits (comptant Ajudants a 8 crèdits)
i una docència conjuntural de 219 crèdits (204 de plà
nou i 15 de plà vell), el que donava 49'25 crèdits de superàvit
conjuntural. Naturalment, aquestes dades poden ser discutides, encara que
suggeriria que les discutiren amb el Servei de PDI i el Vice-rectorat d'Organització
Acadèmica, que són els que millor podran fer els aclariments
pertinents. Però en qualsevol cas, és amb aquestes dades que
la Comissió de Professorat va decidir l'11 de novembre de 1997 proposar
l'amortització de la plaça vacant, per 2 vots a favor de
mantenir-la, 17 en contra i 1 abstenció. Es pot legítimament
discrepar d'aquesta conclussió, però no titllar-la d'arbitrària.
|
al menú del debat sobre vacants |
a la pàgina principal del debat sobre Professorat |
a la pàgina principal d'Alteritat |