Tornar 
a la pàgina principal del  
Debat sobre Professorat
PLACES I FEUS
(RÈPLICA A "LA DEBACLE")
Rafael Pla López
membre de la Comissió de Professorat
TORNAR 
a la pàgina principal  
d'"Alteritat"
        En "La Debacle" (revista electrònica elaborada per membres de la Facultat de Dret) de novembre de 1997 apareixen dos articles ("Humillados y ofendidos" i "Sollozos lejanos") que pretenen fuetejar a la Comissió de Professorat de la Universitat de València per haver "arrabassat" una plaça de professor Titular d'Història del Dret.
        El seu plantejament traspua una determinada concepció: les places de professorat com a propietat del Departament corresponent. Això podria correspondre a una concepció feudal de la Universitat, però encaixa difícilment en la Universitat configurada per la LRU i els seus Estatuts. Eixa concepció feudal, a més, comporta una rigidesa incompatible amb el dinamisme requerit per la evolució de la Universitat i dels seus estudis.
        El cert és que tenim una Universitat amb forts desequilibris pel que fa a la seua càrrega docent, desequilibris agreujats pel canvi de plans d'estudis: la distribució de la plantilla no es correspon a sovint amb la distribució de les necessitats docents. Cada any, al revisar els Plans d'Ordenació Docent dels Departaments, contrasten Departaments als quals els professors estan sobrecarregats de classes amb altres amb càrregues docents prou més reduïdes.
        A més, la Universitat té una política de promoció del seu personal docent i investigador, que pretén rendibilitzar la inversió realitzada en la seua formació, conscients que el professorat universitari no pot improvisar-se. Això suposa una significativa inèrcia de l'estructura de la seua plantilla, que solament de forma gradual pot anar adaptant-se als canvis de necessitats, el qual resulta agreujat per l'escassesa de recursos per a noves dotacions.
        En aquestes condicions, seria una greu irresponsabilitat no analitzar amb cura les vacants produïdes, per tal que les dotacions vagen allí on siguen més necessàries, possibilitant així una adequada utilització dels fons públics (que són, efectivament, públics, i no privatius de cada Departament). De fet, aquesta és la forma menys traumàtica de corregir els desequilibris docents.
        Certament, la consideració que un Departament tinga superàvit docent és a sovint relativa. Però és relativa a uns criteris que són els mateixos per a tots.
        Molts hem defensat i defensem que per a una docència de qualitat caldrien grups més petits (amb un màxim de 50 estudiants en classes teòriques, i un número adequat en les pràctiques); però som conscients que això exigeix uns recursos materials i humans que cal reivindicar, però dels que actualment no disposa la Universitat.
        És, per tant, comprensible que un Departament proteste pel fet que l'estimació del dèficit o superàvit docent es faça en referència a uns grups d'una grandària que es pot considerar clarament excessiva. Però la referència, com assenyalàvem, és la mateixa per a tots els Departaments.
        És això, i no una malèvola intenció o una estranya bogeria que afectara als representants de quasi tots els Centres de la Universitat, el que explica la quasi unanimitat en la decisió de la Comissió de Professorat de proposar l'amortització de la plaça en qüestió, com s'ha fet també en prou places d'altres Departaments.
        Per altra banda, els autors dels articles es queixen de que solament s'els permitera exposar els seus punts de vista en el punt corresponent de l'ordre del dia, i que posteriorment la Comissió adoptara la seua posició en la seua absència. I se pregunten si les reunions de la Comissió són secretes.
        Resulta sorprenent que calga aclarir a uns professionals del dret la diferència entre una reunió "secreta" i una reunió no oberta. Perquè és clar que ni les votacions de la Comissió de Professorat són en general secretes (es fan normalment a mà alçada) ni ho són els seus debats (que apareixen normalment reflectits a l'Acta, les intervencions poden hi fer-se constar, i els seus membres poden lliurement informar als seus representats). Però les reunions de la Comissió no són obertes: tenen un número fix de membres que són els únics que tenen dret a assistir-hi amb veu i vot per haver estat hi elegits: estudiants, PAS i PDI pel Claustre i 2 professors per cada Centre.
        I és potestatiu de la presidenta de la Comissió (la vice-rectora d'Ordenació Acadèmica) convidar a altres persones a intervenir en determinats punts de l'ordre del dia. Interpretar l'acotació d'aquesta invitació com una "expulsió" és una singular manera de presentar les coses...
        Es pot, en fi, jugar amb les paraules i descarregar la bilis sobre els i les membres d'una Comissió que, havent estat elegits pels seus companys i companyes, intenten fer-ho el millor possible per a resoldre una sèrie de problemes de la nostra Universitat. La gravetat d'aquests problemes, l'arrel dels quals rau en bona part en la insuficiència dels fons pressupostaris aportats pels poders públics, requeriria menys frivolitat i més compromís per maldar conjuntament en pro de la seua resolució, tant en la gestió interna com en la reivindicació externa.

NOTA: per tal de facilitar l'intercanvi d'idees, he inclòs en aquesta pàgina un enllaç als articles replicats. Espere, i així se ho comunique, que els gestors de "La Debacle" posen també un
enllaç a aquesta pàgina, com a mostra de compromís amb la lliure circulació d'informació.

Qui vulga fer noves aportacions al debat pot escriure a aquesta bústiabústia indicant "per al debat sobre vacants" o "sobre selecció" del professorat:
Carlos L. Alfonso Mellado (19-12-97)
Desde mi feudo... (Javier Palao Gil, febrer 98)
Feus i places (Rafael Pla López, 13-2-98)



    Asunto:     Per al debat sobre vacants
     Fecha:     Fri, 19 Dec 1997 17:46:20 -0800
          De:     "Carlos L. Alfonso Mellado"
 Empresa:     Departamento de Derecho del Trabajo.Universidad Valencia
           A:     Rafael.Pla@uv.es

Estimado Rafa, leyendo la Debacle, he leído tu réplica y debo decirte que
estoy en muchas cosas de acuerdo contigo, pero también he de significarte
alguna discrepancia. En efecto, como secretario del Departamento de
Derecho del Trabajo he tenido ocasión de discutir en alguna ocasión la
plantilla de mi departamento con las correspondientes instancias
universitarias. Sorprendentemente me he encontrado que no siempre
casaban los datos con la realidad, por ello creo que ninguna decisión
sobre amortización, o en su caso confirmación de plazas vacantes o
dotación de nuevas plazas debe adoptarse sin contrastar previamente los
datos con los departamentos correspondientes. Es más, creo urgente que se
aclaren estas cuestiones lo antes posible y que puede llegarse a un
acuerdo sobre unos datos de superavit o deficit de plantillas, que son
datos objetivos y que desde luego no deben producir discrepancias, porque
la realidad es la realidad y no puede discutirse. En este sentido desde
la comisión de profesorado debería propiciarse esa labor y disponer de
unos datos conocidos por todos sobre la situación de plantilla de cada
departamento o area de conocimiento, así como de los criterios con
arreglo a los cuales se calcula el presumible superavit o deficit, la
plantilla teórica y real, etc. y ello no en el momento en que deban
adoptarse decisiones sino antes de... y por lo tanto cuando estos datos
pueden contrastarse con tranquilidad, en frío y al margen de decisiones
concretas que siempre son complejas. La claridad es buena para todos y
cuanta mas se consiga mejor.
Un fuerte abrazo.
tornar 
al menú del debat sobre vacants 
tornar 
a la pàgina principal del debat sobre
Professorat
tornar 
a la pàgina principal d'Alteritat