Grup d'investigació centrat en l'anàlisi dels canvis i mutacions provocats pel procés de digitalització en els continguts i estructures dels mitjans de comunicació i en el públic. L'origen del grup és l'activitat de la majoria dels seus investigadors, des de l'any 2007, en el marc del "Grup d'Anàlisi dels Mitjans Digitals Valencians" (des de 2007), que ha donat lloc a la consecució de tres projectes d'I+D (finançats per la Generalitat Valenciana i la Universitat de València) i un congrés anual (Congrés de Comunicació Digital a la Comunitat Valenciana) que va començar a celebrar-se en 2009. Producte de tot això han sorgit cinc monografies i un abundant nombre de publicacions parcials en congressos, revistes i capítols de llibre. A més, el grup ha obtingut un projecte d'I+D del Pla Nacional, concedit en la convocatòria de 2013, i que abasta el període 2014-2016. El títol del projecte és el següent: "Els fluxos de comunicació en els processos de mobilització política: mitjans, blogs i líders d'opinió" (referència CSO2013-43960-R). La investigació relacionada amb aquest projecte constitueix el punt neuràlgic de la investigació del grup. La investigació que s'afronta en aquest projecte parla, sobretot, d'influència: de qui influeix sobre qui, de quina forma, i amb quins efectes. Ens centrem en els fluxos pels quals circula la informació perquè ens permetran veure aqueix procés de translació de missatges i combinació d'agendes que intenten influir, totes elles, sobre l'espai públic. Busquem veure quins són més influents i en quina direcció, o direccions, es produeix el flux de transmissió de la informació.
El Grup d'Investigació en Cultura Científica (GICC) va nàixer l'any 2002, en el moment en què es van iniciar els estudis de Periodisme en la UV. Des dels inicis, participe en programes de postgrau i de doctorats de diferents universitats espanyoles, en àrees d'investigació que giren entorn de la cultura científica. L'any 2007, la nostra universitat va tramitar un acord amb la GICC, la unitat de cultura científica del CIEMAT a Madrid per a investigar en Estudis de la Ciència i la Tecnologia. En aquest projecte marc també estan incorporats investigadors de la Universitat d'Oviedo, de l'Institut de Filosofia del CSIC, de la Universitat d'Illes Balears, de la Universitat de Valladolid i de la Universitat de Salamanca. El Grup d'Investigació en Cultura té com a objectiu la investigació en cultura científica i l'actuació com a mecanisme de interface entre actors i entorns de generació de coneixement científic i entorns d'apropiació no productiva del coneixement (demanda social, o agents reguladors, per esmentar alguns). Participa en l'elaboració d'informes tècniques per a fundacions com la FECYT a través de les Enquestes de Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia i és present en nombrosos congressos internacionals, com en el PSCT, celebrat cada dos anys. Actualment, el grup és finançat a través del Pla Nacional amb un projecte titulat: Anàlisi de les campanyes institucionals en el cas de la vacunació contra el Virus del Papil·loma Humà (CSO2011-25810). El grup investiga sobre diversos aspectes i enfocaments de la cobertura informativa de la ciència i de la tecnologia a través dels mitjans de comunicació.
El grup d'investigació en Processos Electorals i Opinió Pública se centra en analitzar, estudiar i trobar solucions per a tots els problemes i qüestions relacionades amb els processos electorals i/o el mesurament i seguiment de l'opinió pública, aplicant les tècniques quantitatives més avançades.
Entre els seus principals camps d'investigació es troben (encara que no es limiten a ells) els següents: generació de prediccions electorals, inferència del comportament individual dels electors, anàlisis d'enquestes i sondejos, la proposta de noves aproximacions metodològiques per a millorar, reduint costos, la qualitat dels mètodes de mostreig, anàlisi semàntica d'opinions i monitoratge del sentiment en la xarxa, l'estudi de les conseqüències de la no-resposta i els biaixos introduïts durant tot el procés d'inferència, la solució als buits en les bases de dades, la integració d'informació local i global en l'obtenció de respostes multinivell, i el desenvolupament de teoria estadística i metodologia.
L'enfocament que s'aplica en el grup d'investigació en Processos Electorals i Opinió Pública és obert, no està limitat per cap aproximació metodològica concreta i fa ús extensiu de les fonts d'informació. Així, emprem tècniques frecuentistas i bayesianes, apliquem des de senzills models de regressió lineal fins a complexes aproximacions basades en xarxes neuronals, wavelets o models autobinomiales, utilitzem explícitament el component espacial i/o temporal de la informació, realitzem simulació via cadenes de Markov de Muntanya Carlo o directament per mètodes de Muntanya Carlo, i alimentem als nostres models amb dades d'enquestes, resultats electorals registrats, informacions periodístiques, opinions en la xarxa i/o estadístiques oficials.
Els membres del grup estan oberts a treballar amb altres grups i amb empreses i institucions i animen als analistes interessats a posar-se en contacte per a explorar les possibles vies de col·laboració.
Cotino (director) ha sigut l'IP de Tres projectes consecutius nacionals sobre aquests temes, un centrat en l'e-govern (2005-2008), un altre llibertat i participació en la web social (2010-2012) i l'actual sobre Govern Obert (2013-2015) matèria sobre la qual es pretén la continuïtat. Pendent de resolució de nou projecte I+D+I, del Ministeri d'Economia i Competitivitat, "L'avanç del Govern Obert. Règim jurídic constitucional de la implantació de polítiques de transparència, accés a la informació, dades obertes, col·laboració i participació especialment a través de les TIC i del govern electrònic" DER2015-65810-P (pendent de resolució). També Cotino com IP. Els resultats són més que evidents tant en la xarxa com en centenars de publicacions i ponències. A més d'alguns reajustaments, es potencia aquesta ocasió la internacionalització reforçant l'equip estranger. Tots els membres de l'equip han treballat i cooperat activament en els últims anys.
En aquest grup UV s'afigen dos membres que no ho són del projecte del Ministeri, dos investigadors de total referència a Espanya, Fernández Salmerón i Valero Torrijos, de Dret administratiu.
Es continuarà amb el tractament jurídic dels continguts i les llibertats en internet, responsabilitat de prestadors, discurs de l'odi, límits, censura, etc. D'altra banda, davant el relativament eteri del concepte de govern obert i el predomini d'altres disciplines, es considera necessari el tractament jurídic constitucional per a decantar, sedimentar i destil·lar jurídicament tots aquests canvis i avanços que s'acaben de donar en els últims anys respecte dels continguts del concepte del Govern Obert (transparència, participació, col·laboració, dades obertes, etc.) i la seua projecció en l'ordenament jurídic així com els drets fonamentals implicats. Es pretén la continuïtat perquè que ens situem davant el moment de desenvolupament crucial del Govern obert. Estem en plena culminació d'un procés de fundamentalització del dret a la transparència i accés a la informació pública. Aquest procés ni molt menys ha sigut acabat ni pel TEDH, ni el TJUE ni, especialment pel nostre Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem. Serà especialment important analitzar la interpretació per autoritats de protecció de dades, autoritats de transparència, defensories amb competència en la matèria i, per descomptat, els tribunals ordinaris i constitucional.
S'ambiciona fer una anàlisi i seguiment tant de l'aplicació de la llei de transparència com a noves lleis administratives i reforma de la llei de reutilització, decret de desenvolupament de la llei de transparència, 2015, així com de l'ona de lleis autonòmiques del període 2013-2015 de l'àmbit autonòmic-local.
Més enllà de la mera anàlisi normativa, es tracta de tindre en compte la implantació pràctica i les polítiques de Govern obert, especialment a Espanya en els diferents nivells municipal, autonòmic i estatal. Es tracta d'una qüestió en plena "ebullició" en 2015-16 a Espanya. No obstant això, donada la transnacionalitat del fenomen, es farà un seguiment també en perspectiva comparada i supranacional europea i iberoamericana.
No sols es pretén analitzar el desenvolupament jurídic constitucional del govern obert, sinó, en la mesura que siga possible, influir en el mateix en els diferents operadors jurídics.
Es compta amb sòlida experiència en la difusió de continguts jurídics d'alta qualitat en formats clàssics (més de nou obres col·lectives i deu congressos), en part a través de www.derechotics.com o el Cyberlaw clinic i de perfils de Twitter de gran visibilitat d'alguns dels membres. A més de generar i difondre coneixement acadèmic, es realitzarà un observatori de la e-administració 2.0, anàlisi de webs de referència espanyola i internacional; un document de recomanacions jurídic pràctiques i cauteles.
