L'objectiu general d'aquesta línia d'investigació és analitzar el benestar individual i col·lectiu dels EVs així com la incidència que la creació de subgrups i el desenvolupament de la gestió emocional del grup pot tindre tant sobre el seu benestar com sobre la seua eficàcia. Per a això, es desenvolupa un estudi experimental de caràcter longitudinal i on es contemplen quatre condicions experimentals diferents, resultat de la combinació de les dues variables centrals: creació o no de subgrups i formació o no en gestió emocional. S'utilitza una plataforma interactiva amb diferents aplicacions creada ad hoc per a això. Tots els grups són de quatre persones i treballen al llarg de cinc sessions de treball resolent tasques de naturalesa individual i col·lectiva. Els resultats contribuiran al disseny d'equips virtuals saludables, amb membres amb alt benestar i al mateix temps eficaços. Així com al disseny de programes de formació en gestió emocional específics per a contextos col·laboratius virtuals.
Estudi de l'evolució de genomes complets i dels gens presents en aquests, amb èmfasi especial en bacteris i virus.
Estudiar les comunitats i xarxes virtuals com a mecanisme d'innovació social i manera de gestionar i compartir coneixement. D'una banda, s'analitzen les estratègies de gestió organitzacional (condicions facilitadores, normes existents per a compartir o suport del responsable de la comunitat) així com els factors estructurals (lideratge i prestigi de la comunitat) i la seua influència en els resultats per a usuaris i professionals (sentit de comunitat, qualitat del coneixement, participació proactiva, satisfacció, innovació...). A més, també s'estudia la influència que factors tecnològics (navegació, interactivitat), personals (expectatives de resultat, autoeficàcia) i/o motivacionals (identificació, reciprocitat i confiança) poden tindre per a un funcionament eficient. Per a això, s'analitzen les percepcions relatives a les variables esmentades d'usuaris o professionals de comunitats virtuals de pràctica. Els resultats permeten perfilar un conjunt de pautes orientades cap al disseny eficient i la gestió òptima d'aquestes comunitats virtuals.
Treball en Xarxa sobre la càrrega de malaltia.
Immortalització de monòcits i hepatòcits provinents de pacients amb DAAT sever (ZZ). Cultius cel·lulars derivat de l'epiteli nasal ciliat mitjançant tècnica Aire-Liquide (ALI).
Bases genètiques i moleculars de les alteracions neurocognitives en els pacients amb TMG, amb la finalitat de desenvolupar bio-marcadors, instruments d'avaluació diagnòstica i intervencions terapèutiques que ajuden a millorar el pronòstic funcional, l'autonomia i la qualitat de vida d'aquestes persones.
Aquesta línia d'investigació se centra en l'estudi de l'epidemiologia de rotavirus i norovirus mitjançant l'aplicació de tècniques moleculars (RT-PCR, qPCR, seqüenciació de cDNA, etc.) i en la detecció de noves variants de genotips vírics.
Utilització de la informació genètica i genòmica de microorganismes patògens (bacteris i virus) per a estudiar la seua disseminació en poblacions humanes i en les seues reservoris naturals, complementant les tasques de vigilància i control epidemiològic.
Estudi mitjançant tècniques de Citometria de Flux de la biologia REDOX en pacients amb Dèficit d'Alfa-1 Antitripsina i amb Síndrome de Discinèsia Ciliar Primària.
L'objectiu de la present línia d'investigació és l'estudi de les interaccions que ocorren entre els virus entèrics i l'hoste, sense excloure les interaccions que ocorren entre els virus entèrics i la microbiota intestinal ni la interacció entre la microbiota intestinal i l'hoste.
Utilitzem els virus com a organismes model en el laboratori per a estudiar processos evolutius de manera experimental.
Les principals línies d’investigació són: i) Evolució de la simbiosi, ii) Biologia sintètica, iii) Estudi genètic dels pugons.
Les ERR són molt complexes i estan associades amb alteracions en múltiples rutes metabòliques. Un aspecte important per al diagnòstic, pronòstic i tractament de les ERR és identificar els canvis aberrants que es produïsquen en aquestes rutes metabòliques i elucidar la seua relació amb la malaltia. En aquest sentit utilitzarem assajos d'alt rendiment (high-throughput) com els bioxips i la seqüenciació massiva per a l'anàlisi de mostres biològiques de pacients amb Dèficit d'alfa-1 antitripsina i amb Síndrome de Discinèsia Ciliar Primària amb la finalitat d'identificar les possibles rutes metabòliques implicades en el desenvolupament d'aquestes malalties, amb l'objectiu d'identificar nous biomarcadores diagnòstics, pronòstics (incloent la resposta al tractament) i identificar noves dianes terapèutiques.
Desenvolupament en implementació de tècniques de captura d'imatge 3D basades en la presa de múltiples imatges amb diferent perspectiva. Aquesta informació multiperspectiva permet tant la reconstrucció de l'escena 3D original, com el desenvolupament de noves tècniques de processament digital 3D.
Les lents difractives són elements molt interessants per ser components òptics compactes, lleugers i econòmics. En aquesta línia d'investigació s'aborda la realització de nous dissenys per a la seua aplicació en oftalmologia tant en forma de lents intraoculars com de lents de contacte.
En aquesta línia d'investigació es desenvolupen noves tècniques de microscòpia no invasiva amb alt seccionat òptic, com al microscòpia confocal, la microscòpia per il·luminació estructurada o la microscòpia hologràfica digital.
Modelització i disseny de guies d'ones i altres dispositius fotònics, com les fibres de cristall fotònic, les guies i els ressonadors integrats de semiconductors i dielèctrics, els làsers de fibra òptica, o els metamaterials.
Comprendre les associacions inesperades entre malalties aparentment diferents, com el càncer i determinades malalties del sistema nerviós central.
Mitjançant l'ús de diverses aproximacions experimentals, pretenem identificar i caracteritzar mecanismes en la generació de la diversitat dels virus d'RNA així com obtindre estimes quantitatives de les taxes de mutació en aquests.
Aquesta línia d'investigació es planteja com a objectiu l'estudi dels mecanismes patogènics i la resposta immunitària de les infeccions pels dos principals virus entèrics (rotavirus i norovirus).
El nostre objectiu s'investigar els principis mecànics de la inserció, plegat i assemblatge de proteïnes de membrana en membranes lipídiques i investigar els factors que determinen l'estabilitat de les proteïnes de membrana.
Prevenció dels signes de fragilitat en poblacions de risc. Atesa la valoració de les funcions humanes; valoració funcional i neurocognitiva, i incorporant estudis de medicina nutricional sobre l'Omega 3.
La sobreexpressió de les proteïnes de la membrana sol ser essencial per als estudis estructurals i funcionals, però els rendiments solen ser massa baixos. Per tant, investiguem les conseqüències de la sobreexpressió de diferents proteïnes de membrana a la recerca de nous components per a millorar aquests rendiments.
Estudi realitzat mitjançant eines computacionals de les reaccions químiques en els enzims i en la solució aquosa mitjançant la Dinàmica Molecular QM/MM.
Edició gènica i reparació mitjançant el sistema CRISPR/Cas9 i tècniques de teràpia gènica no viral de la mutació Z del gen SERPINA 1 que codifica per al gen de l'alfa-1 antitripsina en monòcits i hepatòcits de pacients amb dèficit d'alfa-1 antitripsina.
Dispositius òptics per a la manipulació de polsos de desenes de femtosegon mitjançant l'ús d'elements òptics difractius permetent el control espacial del front d'ona del feix premut, així com el conformat de l'envolupant temporal dels polsos ultracurts.
