Els objectius que es pretenen aconseguir a partir d’aquest projecte són:

• Recopilar un corpus de converses col·loquials entre adults majors i posar-lo a disposició de la comunitat investigadora internacional. Aquest corpus estarà compost per participants castellanoparlants o parlants bilingües que es comuniquin en espanyol de 65 anys en endavant. El corpus tindrà una representació equilibrada entre homes i dones. Els parlants gravats seran naturals de la ciutat de València i la seva àrea metropolitana o residents en ella durant més de deu anys.
• Analitzar els recursos d’atenuació emprats atenent a diferents factors d’anàlisi. Es prendrà com a referència la fitxa d’anàlisi d’Albelda et al. (2014), que detalla de manera exhaustiva els principals mecanismes verbals emprats per atenuar.
• Difondre els resultats de la recerca amb especialistes d’altres àrees i crear una pàgina web vinculada al projecte que permeti accedir al corpus i altres materials generats a partir d’aquesta iniciativa.

Cal destacar que el corpus que serveix de referència per al projecte que aquí es presenta pot convertir-se, en el futur, en la base per a crear una base de dades més complexa. Així, ens plantegem ampliar el nombre de mostres en dos sentits. D’una banda, ens proposem incloure converses entre adults majors no sans. En relació amb això, ja hem contactat amb diverses residències per valorar la viabilitat d’aquesta iniciativa i en el nostre equip de recerca comptem amb una especialista que ja ha desenvolupat recerca en majors amb la malaltia d’Alzheimer. L’objectiu a llarg termini és col·laborar amb especialistes d’altres àrees (especialment de psicologia i lingüística clínica) per observar possibles diferències a nivell discursiu entre participants sans i participants diagnosticats de deteriorament cognitiu.

Així mateix, per tenir una visió més completa del discurs dels adults majors, considerem necessari ampliar el corpus amb mostres de parlants d’altres zones hispanoparlants. En aquesta línia, la nostra participació en projectes de tall internacional ens està permetent establir contactes i xarxes de col·laboració a ambdós costats de l’Atlàntic que facilitin posteriorment la recollida de mostres.

Més enllà de la projecció de la nostra proposta, l’interès d’aquest projecte resideix en què obre una nova via de recerca amb impacte en diferents àrees.

1. En l’àmbit de la lingüística, es posa el focus en un sector de la població que gairebé no s’ha treballat. Els estudis d’espanyol que tenen en compte els adults majors generalment no se centren a caracteritzar el discurs dels participants d’aquest grup de manera individualitzada, sinó en contrast amb altres franges etàries. Aquest tipus de treballs proporcionen dades útils però insuficients, ja que han de ser complementats amb investigacions monogràfiques.
2. En el camp de la psicolingüística, la neurolingüística i la psicologia cognitiva, aquest projecte ofereix una visió del llenguatge més moderna en la qual afloren nous factors d’anàlisi vinculats a la dimensió pragmàtica. Fins ara, les proves centrades en l’ús del llenguatge i el deteriorament cognitiu que s’empren en aquestes disciplines es centren, generalment, en el nivell fònic-articulatori, lèxic i sintàctic. La realització d’activitats pautades i la producció de textos monologals (escrits o orals) ha servit tradicionalment de base per a aquests estudis, però no són exemples d’interacció natural i s’obvia el caràcter social de la comunicació. No obstant això, és possible que, a partir de projectes com el que aquí es proposa, es puguin aislar nous marcadors vinculats a la interacció que permetin identificar possibles estadis de deteriorament cognitiu.
3. Les àrees relacionades amb l’educació i la didàctica s’han centrat en aquelles edats que abasten les primeres fases de la nostra vida (infància, adolescència i edat adulta temprana). Amb tot, l’envelliment imparable de la població ha portat al desenvolupament d’algunes iniciatives centrades en concebre l’aprenentatge com una habilitat que es pot desenvolupar al llarg de tota la vida (el que es coneix amb el terme life-long learning). Aquesta visió comprensiva de l’educació compta amb un institut a la Unesco i s’ha convertit en un dels objectius de la Unió Europea, ja que s’entén que l’educació ajuda a la realització individual, la cohesió social i la prosperitat econòmica. Un major coneixement sobre la manera en què es comuniquen els adults majors pot ajudar a atendre millor les seves necessitats d’aprenentatge i oferir eines didàctiques dissenyades expressament per a aquest sector de la població.
4. Pel que fa a les polítiques públiques, la població major percep la comunicació de les administracions públiques i altres serveis ciutadans (com transports o entitats bancàries) com poc clara i cada vegada més digitalitzada, fet que genera desigualtat i desconfiança. Un exemple d’aquest descontentament és la campanya Soy mayor, no idiota, que es va traslladar al Congrés dels Diputats entre 2021 i 2022. En aquest sentit, l’establiment d’una millor relació de la població major amb les institucions pot propiciar-se mitjançant l’ús d’estratègies de comunicació que els resultin properes i, per a això, resulta fonamental comptar amb una caracterització del discurs dels majors.