Manuel Broseta, Mónica Bragado, Franscisco Gómez, José Luis Breva y Francisco Borja

Molt s'està parlant de com està afectant el panorama socioeconòmic a les administracions públiques, i un clar exemple es troba en el finançament de l'educació, en concret, de les universitats públiques. Des del començament de la crisi, els centres universitaris públics han vist minvades les seues inversions en investigació o equipament, per la qual cosa per a mantenir i incrementar la qualitat de les nostres universitats és necessari plantejar alternatives que milloren el seu finançament, reduint la dependència tan directa dels recursos públics.

Una de les claus de l'excel·lència dels millors campus a nivell internacional radica, sens dubte, en dos aspectes fonamentals: la forma en la qual es financen aquests i la seua interacció amb el teixit empresarial. Aquests campus reben aportacions de capitals privats que, com en el cas d'EUA, arriben a desgravar fins al 100% de la inversió que realitzen, gràcies a unes lleis de mecenatge que no solament protegeixen als inversors sinó que incentiven la seua participació i altruisme envers les universitats. Així mateix, la presència d'aquestes grans signatures possibilita una forta interacció universitat-empresa, que propicia la generació de grans pols d'investigació i coneixement. Prova d'açò és el cas del Massachusetts Institute of Technology (MIT), on empresa i universitat han creat un ecosistema emprenedor de referència mundial.

Des dels Consells Socials de les universitats públiques valencianes apostem per una llei de mecenatge fort, que siga capaç d'atraure al teixit empresarial a invertir en els nostres centres i, per tant, en el futur de la nostra societat. Com a òrgans que serveixen de nexe d'unió entre la universitat i la societat, defensem la potenciació de la relació entre els centres universitaris i el teixit empresarial. Aquesta interacció no solament convertirà als centres d'investigació universitaris en un actiu encara més determinant per al desenvolupament efectiu de la R+D+i en el nostre país, sinó que potenciarà la creació de llocs de treball especialitzats.

En els últims anys des de les pròpies universitats s'ha treballat en aquest sentit, tendint ponts amb el teixit empresarial. No obstant açò, encara queda camí per recórrer. D'un costat, és necessari esforçar-se en una millor coordinació de l'excel·lent activitat investigadora que es duu a terme en les nostres universitats, de manera que es present a les empreses una oferta coherent i, per tant, de major valor. Però, sobretot, emplacem a les administracions públiques al fet que aposten decididament pel mecenatge universitari.

Si ben la Generalitat Valenciana recentment ha aprovat una llei que inclou avantatges fiscals en el tram autonòmic de l'IRPF per a incentivar les iniciatives culturals o d'investigació, creiem necessari que des de l'Estat, que és on realment resideixen les competències en aquesta matèria, es donen passos decidits en aquesta adreça.

Des dels Consells Socials de les universitats públiques valencianes creiem necessària l'elaboració d'un ambiciós projecte de llei estatal de mecenatge, d'acord amb les necessitats actuals, que incorpore atractius incentius fiscals en l'Impost de Societats a les empreses que s'interessen a generar sinergies i potenciar l'acostament entre el món empresarial i universitari. No és necessari creuar l'Atlàntic per a prendre exemple de com portar a bon port aquest projecte de mecenatge: veïns europeus com França, Regne Unit o Itàlia ja desgraven el 60%, 70% i fins al 100% del capital donat en alguns casos.

En un moment econòmic complex, les universitats compten amb la capacitat de convertir-se en un autèntic motor de desenvolupament econòmic i social. Per a açò és necessària la voluntat decidida dels nostres governants perquè, prenent exemple de països capdavanters en la matèria, executen una legislació que fomente una interacció més directa entre la universitat i l'empresa. Mentrestant, ha de seguir sent una labor principal dels Consells Socials de les nostres universitats el continuar encoratjant al nostre Govern perquè aquestes lleis puguen estar a l'altura del que ja s'aplica en els països més importants de la Unió Europea.

Manuel Broseta, Mónica Bragado, Francisco Gómez, José Luis Bacora i Francisco Borja, presidents dels Consells Socials de les universitats públiques valencianes.